divendres, 30 d’abril de 2010

Bricomania?

L’altre dia xerrava amb un amic. S’ha canviat de pis i em comentava que s’havia passat tot el cap de setmana fent bricolatge per casa. I jo em vaig preguntar: pot haver-hi quelcom pitjor que això? Per què aquest patiment? Per què aquest calvari? Per què aquesta tortura? Que si hi ha gent que s’hi dedica professionalment i té títols homologats (encara que siguin del CCC), serà per alguna cosa! I llavors vaig preguntar-li que què tal, que com li havia anat... Em va dir que no ho havia fet del tot malament i que a mesura que avançava les hores s’hi trobava millor.

Però no, companys, jo sé que mentia. Ho sé del cert! Per què és impossible gaudir fent bricolatge a casa. A mi no m’enganyen. Per molt que aparegui aquell basc amb barba per la televisió amb un somriure d’orella a orella exhibint davant tota la concurrència què divertit que és muntar una piscina, què distret que pots estar instal·lant una zona de rec en un jardí, o què fantàstic que pot resultar folrar de tela asfàltica anti-goteres el terrat de casa teva. Sempre, evidentment, coses que poden fer tots els mortals del món, perquè evidentment, tots tenim jardí, piscina o casa unifamiliar.

No us el cregueu, de veritat. Feu-me cas a mi, que d’això en se un munt. Penseu que penjar un quadre a la paret és més difícil del que sembla i comporta tot un seguit de riscos per la salut amb els que s’ha d’anar molt en compte. Per exemple: el quadre, per molt nivell que utilitzis, mai quedarà recte, és impossible. A més a més, quan fas el forat amb la màquina de perforar, sempre queda més ample que el tac. Gran nyap! Però aquí no acaba la cosa, perquè llavors, el nyap es converteix en nyap al quadrat quan s’ha de posar un escuradents perquè aguanti el que seria el tac que va a dintre del forat. I després la bonica tasca de passar l’escombra per recollir aquella mena de polsim que ha embrutat el terra! Ah!! Què pot haver-hi més maco que això, que passar-se una tarda de diumenge penjant coses a les parets de casa: cortines, quadres, lleixes, ...

Perquè si això no us sembla fàcil, ja no parlem muntar el sifó de l’aigüera, enrajolar un terra, canviar un endoll (oh, impossible fer-ho!)... i un llarg etcètera de coses que a mi ja em provoquen taquicàrdies només de pensar-hi.

L’única cosa que pot resultar “fàcil” (fixar-se que he posat fàcil entre cometes) en aquest apassionant món, és muntar un moble comprat a l’IKEA. Té les seves instruccions, et ve amb els claus i les eines corresponents, ... Ah! Sempre i quan ho facis sol, perquè si ho fas en parella, la discussió i les baralles estan assegurades!

Al que anava, que a mi em fa molta ràbia sentir al Kristian Pielhoff dir amb aquella facilitat i aquell somriure als llavis paraules com “tirafondos”, “lija del seis” o “cola de carpintero” (paraules que mai podré aprendrem ni reproduir-les a cap lloc), veure com sosté amb les seves mans una “moladora/fresadora”, un tornavís elèctric o qualsevol tonteria que funciona amb electricitat, ...

En conclusió, companys, que si a mi em donessin a escollir, el meu programa predilecte no seria “Bricomania”, no, seria “Mania al brico”. I no us dic jo a on ni d’on penjaria aquest personatge televisiu...

8 comentaris:

kweilan ha dit...

Sóc de les teues. Totalment d'acord!

Jordi ha dit...

Montar els mobles d'Ikea és una cosa extremadament divertida, segons el meu entendre. I mira que jo en aquestes coses no sóc pas un manetes, que en dirien. Però disfruto, ves per on.

Jo tampoc me'l crec el teu amic, segur que va desistir i va cridar un professional per a què acabés la feina.

Salut, Jordi.

Assumpta ha dit...

Jajajajajaja t'has deixat la "cinta de carrocero"... Algú sap què és la "cinta de carrocero"? :-))

Ai, Jordi, m'has fet morir de riure amb aquest post!! ;-))

Jo tinc un germà que és molt bo fent bricolage i ho fa... ha muntat tota la instal•lació elèctrica de casa seva... posa terres, rajoles, el que vulguis... hi ho fa MOLT bé... Ara bé, ho fa perquè no li queda més remei, per estalviar-se uns calers, però agradar-li, el que es diu agradar-liiiii jajaja que no, que no :-DD

I si ell que en sap (perquè té molta, molta traça) no ho troba divertit i entretingut, imagina la resta de pobres mortals!! :-DD

Magnífic post!! ;-))

ddriver ha dit...

Pero aixo es per enginiers. Jo a la meva ex l'hi deia demqana presupost i ja treballare algunes hores mes pero eeste no fot brot dins aquest tema. L'unic que vaig apendre al final es a penjar quadres.I d'aquella manera saps?

garbi24 ha dit...

bricomania es un enganya bobos doncs t'ho pinten tot molt fàcil, però haig de reconeixer que hi ha gent per tot.
A casa m'ho faig tot jo, tant per peles com perquè m'agrada, ara també t'ho dic, entre fotre dos claus....l'últim el de la paret

XeXu ha dit...

La veritat és que em considero totalment inútil pel que fa a qualsevol feina de manteniment o millora de la casa. És que ni m'hi he esforçat mai, ni crec que ho faci. Encara que s'hagi de pagar, que m'ho faci un altre que en sàpiga. Si no, faré una destrossa tal que segur que encara hauré de pagar més. He mirat de penjar alguna cosa a la paret i això ja em diu que millor no provi de fer res més...

Albert ha dit...

La meva mare gaudeix fent bricolatge, així que sí que és possible. Però cal ser una mica "manetes".

El programa de la tele no l'he vist mai, però n'he sentit a parlar sovint i tinc curiositat per veure'l algun dia.
Adéu!

Jordi ha dit...

kweilan: sí, sí! Ja en som dos!

Jordi: Perquè segur que ho fas sol! A la que ho fas amb algú, discusió al canto, ja t'ho dic!

Assumpta: sí, sí, un clàssic també! La cinta de carrocero... no sé, deu ser per carosses... ;-)
Llavors el teu germà és massoquistaaaa!! M'has de passar el seu telèfon!
Gràcies!

ddriver: ja en som dos! I resa perquè els quadres no et quedin torts!

garbi24: hahahaha jo també, jo també!! Si vols podem impulsar una garbi24mania!!

XeXu: Per això estan els professionals, no? Estic veient que el tema de penjar quadres és un bon indicador per saber si ets un manetes o no...

Albert: la teva mare no és una manetes, és una santa!! Ja li pots dir de part meva!
Mira'l, quedaràs esmaperdut i bocabadat!