A les MESSIfinals!!

Tinc un amic que un dia em va escriure en un paper: hauríem de vendre a Messi ara que és bo. I argumentava que aquí no sabem vendre jugadors i que en podríem treure un bon grapat de calers. Li vaig dir que aquí estem acostumats, segons aquell anunci de cervesa, a signar coses en papers de bars (potser ell ho va fer en un tovalló de paper de l’IKEA, no ho recordo, perquè no vaig voler guardar l’escrit), però que jo no ho signaria, que no estava d’acord. Sí, la seva argumentació era certa, però se’m feia impensable vendre al millor jugador del món. No vull pas pensar què hagués passat si algú de can Barça hagués pensat com aquest gran amic meu (per això, val a dir, que no deixaré de parlar-li, ans al contrari). De jugadors com aquest només en surt un cada ics anys, i tenim la sort, estimats culés, de que juga amb nosaltres i que el podem veure fer coses tant meravelloses com les que va fer ahir. Sí, si ja sé que si estigués en un altre equip també el podríem veure fer coses meravelloses pel youtube, però no és el mateix. Hi ha molt bons jugadors al Madrid, al Manchester, al Bayern, però cap com ell, ho sento molt!

I és que el que va fer ahir el Déu del futbol va ser per posar-se les mans al cap i no parar de dir oooooohhh!! De fet avui he fet anat a treballar d’aquesta manera i m’he creuat amb més d’un que també anava així i llavors no m’he sentit sol al món. Fer quatre gols no està a l’abast de tothom (i fer-ne tres en vint minuts, encara menys). Si l’altre dia al Profeta Pep se li acabaven els adjectius, avui a mi em fan mal els abdominals de tant fer reverències ahir. Que tremoli el Cristiano Ronaldo!! Pels abdominals, vull dir, que se m’han posat molt formosos i els seus, al meu costat, són cosa de nens.

Ja som a les Messifinals, perquè això és el que són, en honor a ell!! Allà espera l’Inter, i més enllà espera el Bernabéu. Però no cauré amb la temptació, Profeta Pep, de mirar més enllà sense saber que el lleó indomable de l’Eto’o ens pot amargar la temporada i fer anar en orris el somni més desitjat de la finalíssima. Primer l’Inter, i si Déu (Messi) vol, la final.

EXERCICI TERAPÈUTIC QUE US PROPOSA LA BANYERA.
Assenteu-vos a la cadira davant de l’ordinador, i per uns moments no penseu en res (bé, sí, en el partit de dissabte que bé). Llavors llegiu aquest titular que he trobat a l’As i que col·loco a continuació: Segur que ara mateix se us ha dibuixat un somriure als llavis i us ha pujat la moral un munt. Som-hi, el Bernabéu espera!! I, hi ha millor manera d’anar-hi que aquesta?