diumenge, 11 d’abril de 2010

La maledicció del 10.

-Pare, pare, per què no m’expliques un conte?
-Un conte? Ostres, de contes no en sé, però sí que et puc explicar una cosa verídica que va passar fa molts i molts anys. Se’n diu la maledicció del 10.
-Sí, sí, sisplau!
-Bé, si tanta il•lusió et fa, ho faré. Fa molts i molts anys, quan al planeta futbol manava un equip que es deia Barça, governat per un Profeta anomenat Pep, un visionari de saviesa i bondat infinita, hi havia un equip anomenat Reial Madrid que volia usurpar-li el tron. Recordo que eren bons, sí, però no tant com els blaugranes. Per alguna cosa aquest portaven a la samarreta un escut de color marró que els distingia com els millors del món. Havien guanyat la temporada passada les sis competicions que havien disputat! Imagina’t si eren bons! El Reial Madrid tenia els jugadors més guapos i amb això és creien que podrien derrotar l’etern rival. N’hi havia un que es dia CR9, bell, alt i fort com ningú (bé, això és el que ell deia i proclamava als quatre vents) i que es creia el millor del món, fins i tot s’arribava a posar a l’alçada d’un jugador petit, lletjot i baixet anomenat Leo Messi, que jugava al Barça. És cert que les qualitats físiques no eren el seu fort, però jugava com ningú. CR9 tenia molta enveja d’en Leo. Deien que en privat, mentre es posava cremes a la cara davant del mirall (era el que anomenaven un metrosexual) i li preguntava dia rere dia a aquest: “Mirall, mirallet, qui és el més guapo i el més bo del planeta Futbol?”, el mirall li contestava: “Guti és el més guapo i Leo Messi el més bo” i en CR9 s’enrabiava d’allò més.
>> Els dos equips anaven guanyant les seves respectives guerres entre Villaratos i conxorxes diverses que, segons deien des de la capital, ajudaven al Barça a sortir-ne victoriós. Uns guanyaven amb prepotència, menyspreu i supèrbia. Els altres eren modestos, humils i respectaven els rivals. Va arribar un dia que, per segona vegada, van tornar-se a enfrontar. El primer partit que s’havia disputat en terres blaugranes ja l’havia guanyat l’equip local. Ara, però la guerra era a territori hostil, a casa dels blancs. L’ambient era terrorífic. El duel entre Messi i CR9 estava servit. El partit, però, no va tenir color, igual que el duel entre ells dos. Bé, mentida, sí que en va tenir, i concretament en va tenir dos: el blau i el grana. El Barça va guanyar 0-2, amb un gran gol de Messi i un segon de l’apòstol Pedrooooooo. CR9, novament i com sempre que s’enfrontava al Barça no va fer res de res, a part de fer-se el coix i fingir una lesió a la primera part i d’intentar barallar-se ell tot sol contra la defensa barcelonista. Era orgullós i creia que ell tot sol podia fer front a la fèrria defensa blaugrana. A poc a poc, com el seu equip, es va anar diluint en la mediocritat i el Barça es va alçar amb el triomf absolut d’aquella guerra a vida o mort. T’ha agradat?
-Moooolt! Però, i això de la maledicció del 10?
- Ah, m’ho deixava... Aquella temporada els blancs van ser eliminats de la Copa del Rei el dia 10 de novembre per l’Alcorcó, el dia 10 de març l’Olympique de Lió els va fer fora de la Champions a casa seva i el dia 10 d’abril el Barça va donar un pas molt important per fer-se amb aquella Lliga. Ah! A més a més de tots aquest deus, Messi, que duia el número 10 a l’esquena, es va convertir, si no ho era, en el Déu del futbol mundial.
- I el Barça va guanyar la Champions aquell any??
- Ai, el Barça... La final de Champions, es va celebrar aquell any al Santiago Bernabéu, a casa de l’equip blanc. Però això, ja t’ho explicaré un altre dia... Del que sí que me’n recordo és que circulava una llegenda que deia així:


- I és veritat que també hi havia un planeta que es deia bàsquet?
- Oh sí que existia sí! I aquell mateix dia 10 d’abril, també es van enfrontar els dos equips. No cal que et digui qui va guanyar, no?


Bé, històries a part, no m’ho pensava pas que guanyéssim, sincerament. No sé, veia el Madrid bastant fort. Però ara que s’han enfrontat el dos equips (i ara que està més avançada la temporada i que els dos estan més rodats), s’ha vist clarament que el Barça està un graó per sobre. I me n’alegro molt, de veritat. Amb aquest equip podem anar fins a la fi del món!
Ah!! I no ens oblidem del gran mèrit que té no encaixar cap gol al Bernabéu.

La Lliga està a prop, però encara no està ni de bon tros sentenciada.

18 comentaris:

elur ha dit...

Ostres, de debó que no et pensaves guanyar? però si el Madrid ha hagut de remuntar partits contra equips suposadament molt inferiors a ells i ha pogut gràcies a les ajudes i a que té grans individualitats que, a vegades, s'inspiren gràcies al deixar fer contrari.
Som moooooooooooooolt grans! Ahir m'ho vaig passar teta desde les 6 de la tarda fins passades la una de la matinada i encara dura!

M'encanta aquesta crònica, però voldria puntualitzar un parell o tres de coses. La primera: CR9 no és guapo, és llefiscós. El més guapo d'ahir sobre la gespa és Márquez i amb diferència, on vas a parar! bé, Piqué no es queda gens curt, no. La segona: Messi no és lleig, no és un guaperes però no és lleig, el més lleig sobre la gespa ahir era Puyol (mal m'està dir-ho). La tercera: en Guti guapo????????? En Raúl és guapo, però en Guti? I fins aquí la visio femenina superficial d'un Madrit-Barça.

Per quan el títol 'Ets el Putu Amo' per al Profeta Pep?

Assumpta ha dit...

1.- Total i absolutament d'acord amb la definició de "llefiscós" per a CR9... jo sempre ho he dit: Aquest noi sempre sembla que vagi suant... és oliós.

2.- Eeeeh! T'has copiat mig post meu!! jaja... jo també he posat l'anunci de la Damm... unes tretze hores abans que tu!! :-PP

3.- El conte m'encantaaaaaaaa... però no m'agrada que sigui tan "en passat", com si això que explica el pare al nen fos quelcom molt llunya... però si quan tu siguis el pare del conte i parlis amb el teu petit Jordiet el Barça seguirà guanyant i no farà pas tant de tot això...

4.- GENIAL AQUEST PARÀGRAF "CR9 tenia molta enveja d’en Leo. Deien que en privat, mentre es posava cremes a la cara davant del mirall (era el que anomenaven un metrosexual) i li preguntava dia rere dia a aquest: “Mirall, mirallet, qui és el més guapo i el més bo del planeta Futbol?”, el mirall li contestava: “Guti és el més guapo i Leo Messi el més bo” i en CR9 s’enrabiava d’allò més". Boníssim!!! PLAS PLAS PLAS!!

XeXu ha dit...

Jo et veig explicant aquesta història als teus fills, eh? Serà una llegenda, una cosa que en un futur no se sabrà si va passar de veritat. El Barça mai havia guanyat dos anys seguits al Bernabeu. Aquest era un record que no es podia trencar l'any passat, és clar, havia de començar llavors per poder-lo trencara aquest any. I quantes marques més haurem de batre? De vegades sembla que no tinguem límits. Jo no les tenia totes, però la il·lusió estava intacta. En veure l'alineació del Barça, les mans al cap. Però nano, Guardiola sap el que es fa. El Barça va fer el partit que tocava, seriós i efectiu, sense buscar coses estranyes, respectant el rival. El Madrid no sabia a què jugava, com sempre que juga contra algú que en sap. Llàstima que a la lliga espanyola aquest any només hi ha dos equips i 18 agrupacions de sardanistes.

òscar ha dit...

Un bonic conte que fa tota la fila de tenir un final molt i molt feliç. A Madrid, segons explica la llegenda.

garbi24 ha dit...

La gran diferència es que hi havia onze homes que jugaven a futbol per una banda i els que varen guanyar eren un equip o conjunt de onze homes que jugaven a futbol amb ganes tot i esta cosits a patacades......
Haurà dormit tranquil en Florentino? i en Pelegrini? i en........

Jordi ha dit...

Elur: no, no, no era gaire optimista. De fet, pensava que empatarien.
Ah!! Doncs ja m'explicaràs què vas fer des de que va acabar el partit de bàsquet fins que va començar el de futbol. Què eren dues hores ben llargues, eh!! ;-)
És que als contes sempre hi ha d'haver el guapo, i se m'ha ocorregut que fos el Cristiano, que li va com anell al dit.
jajaja mira, no ho sé. M'ho penso! A final de temporada, si de cas!

Assumpta:
1.- sí, sí, és veritat! Té la cara oliosa!! Com és metrosexual!
2.- Ostres, paraula que no ho sabia! I paraula de Pep, eh!
3.- aisss, ara m'he emocionat i tot!!
4.- gràcies!
5.- Visca el Barça!!

XeXu: El d'ahir és història pura, per les dues vegades seguides. Sembla que els tenim la mesura presa, eh! Des d'aquell fantàstic gol del Xavi fa anys al Bernabéu en posició acrobàtica, que la cosa ha anat cap amunt!
La següent marca, que ara ja ho crec, és guanyar la segona copa d'Europa consecutiva. T'imagines? I al Bernabéu? Al començament de temporada pensava que era impossible, per estadística i perquè és molt difícil. Però ara, realment ho veig bastant factible!
hahaha 18 agrupacions d'amics que s'ajunten els diumenges per jugar a futbol. Al tanto el Pericos, eh!!

Òscar: ja l'expliquen a Madrid??

garbi24: l'Aznar i l'Aguirre segur que no! ;-)

Alba ha dit...

Sens dubte un dissabte gloriós amb les victories en bàsquet, primer, i en fútbol desprès. Jo registaria el conte que per les futures generacions pot servir de molt... ;-)
Vaig tornar a cometre el pecat en dubtar de Guardiola i la seva estranya alineació. En fi, tornaré a escriure 100 vegades "No dubtaré mai de Guardiola, ell ho sap tot"... bueno, portser amb 1000 cops per evitar tentacions.
Del partti, no va ser per lluir-se, pero si per imposar-se i dominar en bastants aspectes del joc. Ara ja en son 4 punts d'avantatge (3 + average), pero encara s'haurà de seguir treballant i molt.
Salutacions

Assumpta ha dit...

Has imaginat el petit Jordiet? ;-))

És molt bon nano, li encanta jugar al futbol, al ping pong, caminar... i sempre que li dius què vol posar a la carta als Reis o per l'aniversari, demana un conte!! ;-)
Està contentíssim de dir-se Jordi, com el pare, perquè així, pel seu sant li fan dos regals (aquest any vol la samarreta del Barça amb l'etiqueta marró de campions del món) i, a més,... un conte, clar!! ;-)

Jordi ha dit...

Alba: a mi em va passar igual! Vaig dubtar de nou! Uff!! I em sap molt de greu!
Estic d'acord amb tu. No va ser un espectacle, sinó un partit efectiu. Ja en teníem prou, no?

Assumpta: ooohh!! Ja m'ho estic imaginat!! jejeje Però crec que el dia que tingui un fill no li posaré el meu nom. No perquè no m'agradi, eh! Sinó perquè no m'agrada aquesta tradició de posar el mateix nom del pare al fill. Però bé, potser per Sant Jordi també té regal... ;-)

elur ha dit...

oh, ja t'ho explico cap problema, em vaig recrear amb algunes jugades del bàsquet i la sensació d'estar bé i tot seguit vaig posar la ràdio per començar a ambientar-me pel futbol. Entremig de tot plegat vaig ser capaç de sopar 'tranquil·lament' i tot!!!

sànset i utnoa ha dit...

El Guti hauria subornat el mirall, probablement...

Molt bonica la teva història. Si algun dia disposo d’algun descendent, no dubtis que li ho explicaré, amb l’encapçalament: “un vell savi que, fa molts molts anys, vivia en una banyera un dia em va contar una història que feia així...”

Sincerament, a mi també em feia por el partit. No les tenia totes; això de la “pegada” dels merengons era cert. Profeta Pep, li he de demanar disculpes. M’agenollo al seu davant i li prometo que mai més dubtaré d’aquest equip i de les seves decisions.

Hem tornat a atropellar vilment al Mandril. Al final creurem que guanyar al Jaume Bernabeu és més fàcil que a la Condomina...

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

Per cert, he anat a treballar amb la samarreta del barça i m'ho estic passant molt bé. Ja he anat a saludar a tots els merengues de l'edifici i de part de l'estranger...

*Sànset*

Jordi ha dit...

Elur: un dissabte 100% blaugrana!

Sànset: ehh!! Vell savi?? Serà bell savi!! Que el meu mirall em diu que sóc jo el més guapo de casa meva!! ;-)
Sentint-ho molt, hauràs de copiar, com l'Alba, 100 vegades "No dubtaré mai de Guardiola, ell ho sap tot". Són les normes...
Home, de moment, guanyar al Bernabéu és més fàcil que fer-ho al Calderon.
Ets un tio privilegiat!! jejeje Jo vaig a treballar amb la samarreta del Barça quan guanya títols. És una promesa de fa anys. Visca el Barça!

Assumpta ha dit...

Jo, com que no treballo, el que vaig fer el maig passat va ser anar a classe d'anglès amb la samarreta del Barça jejeje... penseu que jo sóc una tia que només me'n falten dos pels 50... Malgrat el meu aspecte jove, cridava una mica l'atenció pel carrer :-DD

Jordi, doncs al teu fillet li pots posar... uhmmm... a veure... Leo? Andrés? Xavi? Víctor? Pedro? :-))

Jordi ha dit...

Assumpta, la joventud va per fora i per dintre, no fotem!! Ja me'n donaràs una mica de la teva!!

Li posaré Pep!! ;-)

Assumpta ha dit...

Oh!! Pep Casanovas, què maco!! ;-))

Aaaai quin nen més bonic!! holaaaa Peeeep, maco!

Vols que fem una subscripció popular per fer un regalet al teu fillet? Què et sembla una banyereta? ;-)

XeXu ha dit...

Company, cada cop que penso en la possibilitat de guanyar la Champions un altre cop, i a més al Bernabeu, dic la mateixa exclamació que has fet servir tu, 't'imagines?'. És l'únic que em surt. I no sé si dir que començo a imaginar-m'ho de veritat!! Prudència.

Jordi ha dit...

Assumpta: una banyereta blaugranaa!!

XeXu: a mi em passa el mateix. Quan va començar la temporada, mirava les estadístiques que deien que un equip mai ha guanyat la Champions dues vegades seguides, i creia que era veritat, que segurament quedaríem eliminats molt abans del que hem arribat. Però, recoi, mira on estem i tornant a fer un molt bon joc... També ho veig bastant possible. La final la tenim a semifinals, que costarà mooooolt!!