dijous, 6 de maig del 2010

Entrega de premis “Vale a pena ficar de olho nesse blog!”.

Permeteu-me que tregui el mocador de la butxaca (com si en portés) i m’eixugui les llàgrimes d’emoció que des del dimecres passat no passat no paren de rodolar-me galta avall. Sí, companys, vaig rebre un premi gentilesa de cal Sànset i Utnoa. Un d’aquells que fa molta il·lusió i que ja he col·locat a la barra lateral del meu bloc. M’ocuparé cada dia de treure-li la pols i de mantenir-lo ben lluent perquè faci goig. Bé, ara és quan el guardonat en qüestió ha de fer un discurs (curt o llarg) per dirigir-se a la concurrència (si n’hi ha) que l’estigui escoltant (no és obligat) o llegint (tampoc ho és d’obligat). No se’m dona molt bé, sincerament, el fer discursos de pa sucat en oli. Més que res perquè últimament estic sota l’efecte APM (m’estic convertint en una mena d’homoAPM) i al cap només en venen frases com “uuuu pué no me he traido las gafas del serca”, (em mig aixeco de la cadira portant la meva mà dreta a la part dreta de la boca a mode de megàfon inacabat)“¡Cuidaaaaaaoooooo!” (m’assec i retiro la mà per dur-la de nou a sobre el teclat), “¿Eres tu? ¡Fíate tu! ¿Eres tu? Y dice pues soy yo, no vi a ser yo”, “Pa’lante, ¿no? O os quedáis aquí paraos? Montamos una mesa y ya está”, “Nos estan engañandoooo, que no nos engañen, que nos digan la verdaaa...”, “Se va avé, se va avé un follón que no sabe ni dónde se ha metio”, però no crec que fos gaire indicat (encara que alguna encaixaria bé). Així que resoldré el meu discurs amb dues paraules i un signe de puntuació:

MOLTES GRÀCIES!

i...


I ara doncs, és el meu torn d’entregar els premis Banyera. Reconec que no sóc un gran lector de blocs, bàsicament perquè en falten hores al dia per poder fer-ho. Però bé, tinc uns blocs fixos on sempre que tinc una estoneta procuro passar-hi i gaudir d’uns moments de reflexió, somriure, esport, o d’altres estats d’ànim. No n’acostumo a descobrir molts, precisament per això, per la manca de temps. Alguns he descobert navegant, d’altres m’han deixat un comentari i m’han semblat interessants. Bé, tot això per dir que potser no arribo als deu que demanen les normes del bloc de la Carme (bloc que no tinc encara el plaer de seguir), però que qui fa el que pot no està obligat a més.

Ah! Em descuidava una cosa: l’ordre no és important, és a dir, que no he col·locat els blocs per preferència, o el que m’agrada més primer. Res d’això, tots són importants per mi i tot m’agraden, faltaria més.




Sí, sí, perdó. Ja callo! Així que sense més preàmbuls, com diu aquell:




-En Jordi, per ser saber-ne tant de futbol a L’art del futbol.
-A Sànset i Utnoa pel seu bloc Do you want to know a secret (ens han d’explicar com portar un bloc en parella i no acabar escridassant-se).
-A Garbi24 per arrencar-me sempre una rialla al seu bloc garbi24 (ja li podries posar un nom més original, home!).
-A l’Elur, la paraula feta dona a Nómades del vent.
-A l’Albert, tot cor blaugrana al seu bloc El racó blaugrana.
- A en XeXu, que sempre em fa reflexionar quan llegeixo el Bona nit i tapa’t.
-A la nostra Assumpta, l’Assumpta de tots, la catosfera feta dona que la llegim al Blog de l’Assumpta.
-A l’Òscar, per la seva manera de portar-nos per un camí i fer-nos anar a parar a un altre al The lost art of keeping a secret (res a veure amb el secret del Sànset i la Utnoa).
-A l’Alex, que munta un cavall molt especial a Cavall de rodes (a.c.n.s.)
Aquest el deixo l’últim, perquè el segueixo des de fa poc, però el considero una gran, no promesa, sinó realitat:
-La Noa Literal pel seu bloc Makeover.




Gràcies doncs, i aquest aplaudiments no són per mi, són per tots vosaltres!




I aquest és el vostre premi:

Ah!! Les normes! Faig una transcripció literal de les que ha posat en Sànset i la Utnoa al seu bloc:

"
Les regles del joc són aquestes que enganxo a sota (copiades de Colecció de Moments, que ens l'ha concedit) Com va dir la Carme en el seu moment, i molt encertadament, la tercera no la complirem;. no demanarem ningú que segueixi la cadena ni tampoc que vingui a buscar el premi. Que cadascú faci el que cregui oportú!
1- El premiat ha de col•locar aquest segell i agrair el premi al blocaire que l’hi ha atorgat. En fer-ho esmentarà el bloc d’aquest i l’enllaçarà de tal manera que clicant-hi s’hi accedeixi.
2- Ha de concedir el mateix premi a 10 blocaires més. Escriurà el nom d’aquests blocs amb l’enllaç corresponent per dirigir-s’hi.3- Els comunicarà el premi així com aquestes mateixes regles que també hauran de seguir per mantenir la cadena de blocs premiats. Els demanarà que segueixin la cadena. I, evidentment, ho agrairà.
"

16 comentaris:

Albert ha dit...

Tot un honor, Jordi. La veritat és que al final tots els espectadors de l'APM? acabarem sent HomoAPM; és el meu programa preferit.

Enhorabona als premiats i enhorabona també pel teu bloc. No seguiré la cadena perquè crec que tots els blocs on deixo comentaris se'l mereixen, però durant una setmana la imatge del premi quedarà penjada al meu bloc amb un link del teu.

No oblidis que el Barça és el "Ho haveu vist team". I com diria aquell d'APM que està al Camp Nou: "me'n vaig ja, no en vull sapiguer res més".
Adéu!

neus ha dit...

oh! han tornat els memes???? jejejeje... rè, només ho dic per treure'm del damunt la incomoditat de sentir-me, només(en negreta i subratllar dues vegades) al llegir-te, la paraula feta dona... EXAGERAT!

moltíssimes gràcies, de debó.
jo des que et vaig descobrir no he sigut mai més la mateixa, abans somreia molt menys. Gràcies per ser-hi!!

El post és per pixar-s'hi de riure!
un petonàs!

Assumpta ha dit...

Ostreeeeeeees Jordi!!! Dos moments importantíssims de la meva vida estan lligats a tu:

- AQUEST
- CONÈIXER IKEA

Mira, la veritat és que jo l'agafo, eh? que fa molta il•lusió :-)) però com que al principi de tenir blog en vaig seguir alguns i em feia patir molt haver de decidir a qui els hi donava, doncs, amb el teu permís, no seguiré la roda (total, la majoria dels "meus" premiats coincidirien amb els teus jiji)

Encara recordo aquell moment en que et vaig conèixer... fa tant de temps ja!! A la teva imatge duies una samarreta a ratlles horitzontals (crec que groga i gris, però ja no sé si la meva excepcional memòria arriba a tant) ... Des de llavors, casa meva s'ha omplert de Llibres de Grisham i llàpissos d'Ikea...

GRÀCIES, JORDI!!!

I VISQUEN LES BANYERES PER SEMPRE!!!

Tens un blog que ens regala somriures i rialles i això és boníssim i molt saludable... Gràcies de nou :-))

Nota: Sé que el plural de llapis és llapis, però no m'agrada i per això dic Llàpissos... a més a l'Elur tampoc li agrada i ella encara ho diu més raru :-))

òscar ha dit...

En general les entregues de premis solen ser cerimònies més avorrides que una amanida sense tonyina ni olives i, en d'altres casos, un grup de personalitats fent dientes-dientes mentre premien els altres.

Aquesta cerimònia, farcida d'amics, conya marinera o terrestre i fragments de nostre senyor APM, he estat un plaer.

Només un petit però: el premi sembla redactat en la llengua mare dels marits de l'Helen Swedin i de la sra. de Mou.

Tot i així, a més d'una abraçada ben forta (d'aquelles anomenades amb sentiment) a tots el premiats, les meves gràcies Jordi.

neus ha dit...

llàpits Assumpta, a casa el llapis era i és, a vegades, el llàpit :)

Assumpta ha dit...

Això, llàpit i llàpits... al menys com ho dius tu té més sentit :-)) (plural, doncs afegeixes una "s" tal com diuen les normes)

Sergi ha dit...

Home, està molt bé que coneguis pocs blogs perquè així ens premies als que coneixes, hehehe! Moltes gràcies noi, molt content de que pensis en mi. Com deia l'Elur, això no deixa de ser un meme d'aquells tan emprenyadors, però com que et dediquen unes paraules i pensen en tu, doncs és més maco.

A més, quina col·lecció d'amics i coneguts que tens a la llista, és tot un plaer compartir premi amb alguns cracks imprescindibles de la catosfera.

I de tu, què dir? Que també et mereixes un imperi de premis, per la teva manera de veure les coses, la teva empenta, la teva participació, i per arrencar-nos un somriure amb els teus escrits, i fer unes cròniques dels partits que ja les voldrien molts! Que jo vinc aquí a la tertúlia dels dilluns, que a la feina gairebé no en parlo.

Jordi ha dit...

Jordi, de veritat que no sóc gens mereixedor d'aquest premi. Primer perquè sóc nou en aquest món de la catosfera i hi han molts companys molt més preparats i que hi entenen més que no pas jo.

En segon lloc, agraïr-te que t'agradi el bloc i que el segueixis. Ja saps que hi ets molt benvingut i les teves opinions sempre es ténen en compte. Properament, realitzaré el meu TOP 10.

Salut, company!

Jordi ha dit...

Albert: el meu també. Dels pocs amb el que pots passar una bona estona.
El Barça, també es mereixeria l'etiqueta de "Maravilloso, espectacular, me he emocionao al verlo Team".

Elur: oh! No pot ser. No m'ho crec! Les dues coses: l'exagerat (que no ho és) i el tema del somriure!
Petons i gràcies!

Assumpta: doncs res, ben lliure ets d'aplicar o no aplicar la justícia divina de l'Assumpta! hahahaha Ho he fet perquè em feia il·lusió repartir aquesta mena de premis. Mai ho havia fet i a mi me n'havien otorgat un (l'Òscar concretament) i sé que fa il·lusió.
Gràcies a tu! Va ser un gran moment i una bona culminació d'una gran temporada... blogistica i futbolística! S'ha de repetir eh! Si es guanya la lliga podríem fer una nova reunió!
Visquen les Banyeres! Fora els plats de dutxa!! Visca IKEA! Fora Baricentro!
Nota de resposta: no ho sabia. Bé, no m'ho havia plantejat. Llapis / llapis...

Òscar: últimament, les amanides que em faig per sopar porten tonyina, però no olives. El que sí que no deixo mai de posar-hi és blat de moro. Crec que per fer més alegres els meus sopars incorporaré olives farcides!
Ui, ui, ui... mira que si Miss Mou ha fet dibuix, crec que em començaran a sortir erupcions cutànies.
Gràcies a tu!

Elur: llapits! Sí, sí, això ho diu més d'un! El plural seria llapitsots?

XeXu: servidor, això dels memes no sap que és! Sento desconèixer-ho, però potser em vaig incorporar tard a la catosfera.
hahaha gràcies, gràcies! A fer la tertúlia de futbol dels dilluns... bona! Jo tinc la sort de poder fer tertúlia de dilluns a divendres a la feina mentre esmorzem. I de la bona, eh!

Jordi: res, ara no et treguis medalles. M'agrada molt com parles de futbol i sempre que el temps m'ho permet et llegeixo.
Salut!

sànset i utnoa ha dit...

Jordiiiiiiiiiiiiiiiii! Moltes gràcies! Quin honor!

te queremos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Utnoa ;P

Alex. ha dit...

Gràcies Jordi; per encabir-me a la Banyera, per encabir-me al costat de Icones Creu de Sant Jordi Museu de Banyoles, per encabir-me en una catifa vermella feta de lo millor de cada lloc.

Aquest Premi Banyera pesa molt, li faig un altaret al menjador de casa, a manera de paisatge anginesc.

Gràcies!!!

Garbí24 ha dit...

Un plaer banyar-me a la teva banyera...espero no et faci res compartir l'aigua amb un que segons ha descobert avui té arrels Neandertals.....ara he entès moltes coses.
Moltes gràcies per pensar en un bloc amb un títol tant seriós...;)

Assumpta ha dit...

Jajajaja Fora els plats de dutxa!!!

Per cert? Com era la samarreta de la teva imatge primerenca? A ratlles de quins colors? Oi que hi havia groc? :-))

Anònim ha dit...

Ei Jordi! no ens coneixem massa però moltes gràcies pel premi! no me l'esperava i això ho fa encara més emocionant!!! petons!

sànset i utnoa ha dit...

Ep tros d'eskínjet!

Com t'ha dit el meu alter ego; moltes gràcies per fer-nos entrar en aquest meravellós bucle!

I per una entrega de premis tan sonada!!!

P.S. Has pensat en presentar currículum a gillette per fer la nova versió de l'anunci de l'Henry, que ja cotitza massa a la baixa?

*Sànset*

Alex. ha dit...

...i on dius que hem d'anar a recollir els premis en metàlic!?!?