L’estrany cas del telèfon mòbil que no funcionava els diumenges en que el Barça de bàsquet guanyava Final Fours.

Encara que molts us emporteu les mans al cap, encara que molts us mostreu incrèduls, encara que molts penseu que això no pot ser, encara que molts no creieu en el destí, encara que molts no penseu ni tant sols en seguir llegint aquest post, aquestes coses passen i aquesta història està basada en un fet real que va succeir el passat diumenge dia nou de maig de 2010. Els personatges no són ficticis ni se’ls ha canviat el nom. Tot està relatat tal i com va succeir, sense afegir ni una coma ni un punt.

Aquesta història es remunta al divendres anterior al diumenge posterior a aquest divendres i anteriorment citat en el paràgraf anterior. És a dir, que fa aproximadament ni una setmana. Quan el grup sortia d’esmorzar, l’R, perico i madridista de pro (resumint, anti-barcelonista) envalentit pel moment em va deixar anar la següent frase: “El domingo recibirás un mensaje en tu móvil”, donant a entendre que el Barça no guanyaria la Final Four.

Van anar passant els dies (com si n’haguessin passat tants, només dos) i el Barça es va plantar a la final. Ni divendres ni dissabte, cal dir, el meu mòbil va registrar cap activitat referent a cap número de telèfon relacionat amb l’R. Vaig pensar que se l’estava guardant per la final. No em vaig preocupar, ell és així.

Va arribar el diumenge i amb ell la final. El Barça s’hi va plantar per mèrits propis i tot estava preparat. Després d’un gran partit i d’anar per davant al marcador, va acabant passant el que havia d’acabar passant: el Barça es va alçar amb la victòria i Roger Grimau va alçar el títol de campions d’Europa. Jo tenia el mòbil al meu costat. No em separava d’ell. Estava ansiós perquè allò que és promet, es deu, i s’ha de complir. Vaig esperar fins ben entrada la nit, però el meu mòbil no manifestava activitat alguna. Finalment, vaig decidir anar a dormir, que l’endemà m’havia de llevar d’hora per anar a treballar.

L’endemà, és a dir dilluns, el dia després de que el Barça guanyés, enfundat en la samarreta del Barça prestada per l’Alba, vaig pujar a una hora raonable (abans d’esmorzar) que sabia que l’R (i més gent) estaria ocupant el seu lloc de treball. Quina sorpresa vaig emportar-me quan vaig poder veure que al seu lloc no hi havia ningú i que tampoc (el seu lloc) registrava cap mena de senyal de vida: cadira col·locada dintre de la taula, taula perfectament (és un dir) recollida, ordinador apagat... En definitiva, que després de preguntar a dos o tres persones (els que s’asseuen al seu costat o al davant d’ell) sI l’havien vist i de respondre’m ells que avui encara no havia arribat, vaig decidir que, evidentment, encara no havia arribat. I és més, com que d’altres dilluns el cap de setmana abans del qual el Barça havia guanyat coses importants, no s’havia presentat.

Mentre estava departint amb la gent d’allà i congratulant-nos de la victòria, va venir el C i va dir-me que acabava de rebre un correu de l’R: m’ha dit que avui no pot venir i que et feliciti, que ahir no li funcionava el mòbil.

Però no, no, companys, no penseu malament. Sisplau, us ho demano. Tinguem fe. Pensem en positiu. Aquestes coses passen. Jo crec en l’R, una persona sincera i que no es deixa portar pels sentiments (bé, no més una mica... massa). Possiblement diumenge estaria rebotat amb el món, portaria una cabrejada de dos parells de cordons, estaria deprimit, és més, enfonsat en la misèria, segurament penedint-se de pertànyer a un parell de colors (el blanc i el blanc i blau) que no li aporten absolutament cap alegria a la vida (bé, menys quan el Barça no pot passar de l’empat al camp de Cornellà-El Prat). Però ell és persona i té paraula, i de ben segur que ho va intentar. Se m’acut que potser va voler enviar el missatge i el mòbil estava apagat i no se’n va adonar i llavors va pensar que el telèfon no anava. Se m’acut que es va equivocar de telèfon i en va agafar un de joguina, d’aquells que fan sorollets diferents quan toques un botó o un altre. Se m’acut que els diumenges imparells que cauen en diumenge i imparell els mòbils que estan a un cert barri de la perifèria de Barcelona, deixen de funcionar. Se m’acut que potser se li ha quedat l’agenda en blanc (aquest xist és meu...). Se m’acuden poques coses més. No ho sé, però sempre des de la bona fe!