Sempre m’han agradat les mascotes. Veure-les corretejar per casa, acariciar-les, conviure amb elles... En fi, intentar que se sentim un més de la família i junts passar bones estones. Fa temps, però que vaig decidir “prescindir” d’elles. Després d’una experiència que va començar amb un periquito quan era petit, una conillet d’índies, un hàmster, unes tortugues, uns peixos, uns cucs de seda, un gos, un gat i per últim, fa un parell de setmanes, dos cargols que vam trobar entre les fulles d’uns enciams. Aquests pobres, però, de nom Carlos i Dani (en homenatge al Puyol i a l’Alves), van durar una setmana i escaig. Això que els donava enciam i els netejava assíduament el recipient on els tenia, però res va impedir que la tragèdia recaigués sobre ells. Això sí, culés fins a la mort (i mai millor dit), baixaven al bar amb nosaltres a veure els partits, us en dono fe. Potser va ser això el que va acabar amb ells, no ho sé. Ja se sap, el fum del local, l’alcohol, el vici...
Bé, al que anava. Que passat el dol pels cargols (un parell de dies vestint rigorosament de negre), vaig quedar-me amb les ganes de tenir un altre mascota. Al diari vam veure un anunci i vam decidir adquirir-lo. Dit i fet! En pocs dies ja el teníem a casa. Com canvien les coses veient com correteja aquell petit per casa. Amunt i avall, a dreta i a esquerra. Te’l mires amb cara de babau, mentre se’t cau la baba. I és que quan són menuts ja és això. Després quan es fan grans te’ls estimes igual, però res com quan són petits. El millor és quan arribes a casa i el crides: “Mishinooooo!” i ell no ve. Bé, li haurem d’ensenyar mica en mica, ara fa molts pocs dies que és entre nosaltres.
Us deixo algunes fotos perquè el conegueu.
Aquí, fent-lo venir cap a mi:
Bé, al que anava. Que passat el dol pels cargols (un parell de dies vestint rigorosament de negre), vaig quedar-me amb les ganes de tenir un altre mascota. Al diari vam veure un anunci i vam decidir adquirir-lo. Dit i fet! En pocs dies ja el teníem a casa. Com canvien les coses veient com correteja aquell petit per casa. Amunt i avall, a dreta i a esquerra. Te’l mires amb cara de babau, mentre se’t cau la baba. I és que quan són menuts ja és això. Després quan es fan grans te’ls estimes igual, però res com quan són petits. El millor és quan arribes a casa i el crides: “Mishinooooo!” i ell no ve. Bé, li haurem d’ensenyar mica en mica, ara fa molts pocs dies que és entre nosaltres.
Us deixo algunes fotos perquè el conegueu.
Aquí, fent-lo venir cap a mi:
En aquesta, ensenyant-li a que em doni la poteta:
Ara, donant-li una mica de menjar (pols, evidentment):
I per acabar, dient-li que vagi cap a la dreta (aquesta foto me l’hagués pogut estalviar, però com que ja estava feta...):
Sí, què passa! És un aspirador d’aquells que funcionen sols, i què? Cadascú té la mascota que li dona la gana, no??
24 comentaris:
em fas una enveja que ni te cueng! explica si va bé que em sembla que no trigarà a caure :) un post genial!
Ep! Si passen gana avisa que ho podem arreglar ;-D
No cal cuidar-los tant no?
En uns anys segur que la majoria de mascotes seran d'aquest tipus. Si algun dia fa cas, no sé si t'hauràs de preocupar, però farà molta gràcia, no?
Ostres a mi m'aniria de luxe tenir-ne un d'aquests. És gaire car?
Jajajajajajaja és boníssim, boníssim, boníssim!!! :-))
Post típicament-Jordi-de-la-Banyera!!
Jajaja així que menja pols, pobret... molletes de pa i galetes també? Has provat a donar-li trossets de paper ben petitons o encara no sap mastegar? :-))
jajajajajajajajaja estàs com una cabra!!!! m'encanta! XDDD
Clidice: Sí, sí, va molt bé! La veritat és que neteja es pot considerar bona! Ja veig que si això s'extén molt serà com la febre dels tamagoxis!
Xeix: hahahaha d'acord, ja te l'enviaria a casa uns dies!
kweilan: uff! No ho sé, crec que no. Penso que són els primers dies.
XeXu: el dia que em faci cas, miraré la pel·lícula "Jo robot" per trobar-hi similituds!! Si em veus que corro pel carrer com si fugis, tu també fes-ho!
Jordi: Pels vals del periòdico va sortir per 200 euros.
Assumpta: gràcies! Sí, suposo que sí, que molles de pa i pastissos i espaguetis, de tot el que arreplegui! De mastegar crec que no, que s'ho empassa!
Elur: gràcies!! El dia 19, però, no busquis una cabra que no la trobaràs! D'aspecte exterior sóc un humà com qualsevol altre!
Vostè i la seva mascota viuen al passadís?
jajajajaja què bo lo dels cargols.. quins culés, tu!!! jaja
I aquesta nova mascota.. bé, no?? No cal cuidar-la gaire.. i a sobre no se't caga pel pis! Gaudeix-la! ;)
Noa Literal: no, però al passadís és on el faig exercitar-se cada tarda!!
Clara: potser això és que més m'agrada, que no l'has de treure a passejar, ni necessita de moltes atencions... és la mascota del futur!
mira que omplir el buit del carles i el dani amb aquesta bèstia infausta.. no tens cor o què?
estic començant a malpensar... que no fa ni un mes! ves tu, que no t'arribi una ordre judicial d'exhumació del carles i el dani.
Jo en volia comprar un. El seu preu, el feia massa "poc sostenible" per la meva tímida economia...
L'escombra segueix sent la meva "mascota". I, suposo, ho serà durant un temps més.
*Sànset*
Gemma: doncs ho portem malament, perquè ara deuen estar a l'abocador de Barcelona més proper a casa...
Si trobes un altre cargol, fes-me'l arribar que el col·locaré dalt del robot... mai haurà viatjat tant ràpid!
Sànset: Bé, tot arribarà. Aquest va costar 200 euros. Són diners, però no els preus que veus a les botigues, que pugen al doble.
Se'l nota content i cofoi d'estar dins aquesta nova llar tan acollidora.
Suposo que el treus tres cops al dia per fer les seves cosetes?
M'encanta!!! Te'l canvio pel meu hàmster!! :D
Jo també en tinc una.
A què va bé, aquesta mascota?
A vegades em sorprenc parlant-li, dient per qui no, ves per allà etc.
Quina mascota més treballadora.
Mama Jordi.
No li donis molt de menjar que igual creix molt i l'hauràs de llogar a l'alcalde Hereu per netejar tot Barcelona.
Jo de tu li buscava una companya i a vendre mascotes petites......
Però com es diu?
...menjacagallons?...
...Simonsehizomayor?...
...Dani Ciges?...
jajaja, bon post, he rigut molt!
A mi les mascotes mai m'han agradat, tot i que una tortuga o uns peixos no fan cap mal.
Culers fins la mort, jeje. DEP.
Realment funciona la teva mascota? Vull dir si es menja tot el que li poses al plat (o al pis).
Adéu!
Ja ja ja...
I quin nom té?
jo en vull un!!!!!!!
fa temps que me'ls miro, xò noi, el gat no em dóna permís!!!!
que bonica seria la vida al vuit8ena sense pèls de gat rodolant pel terra!
cuideu-lo molt bé, doneu-li menjar sovint i mimeu-lo de tant en tant!!!!
Òscar: fem tots els possibles perquè se senti integrat. Evidentment, el trec al carrer i al parc el deixo lliure perquè corretegi una mica. Se'l veu més feliç!!
Thera: hahaha No, no, jo m'he hagut de passar a la vida artificial, perquè la natural diguéssim que no em durava molts dies. Gràcies per la oferta, però!
Mama: quines coses. Això ha de venir de família, doncs!
garbi24: hahahaha ensumo negoci!! Ja em veig allà dalt i amb l'adhesiu del BCNeta enganxat a l'esquena!
umm... reproducció, no hi havia pensat!
Luigi: l'altre dia ho pensava que era com una mena de Simón! A més a més fa sorollets també, sobretot quan se li acaba la bateria o quan comença a funcionar.
Albert: Tenir un aquari gran és el somni que tinc des de fa molt temps. El que passa que tot el que lligui després et fa estar pendent i has de deixar de fer coses.
El Carlos i el Dani sempre ho van ser!
Sí, sí, funciona de meravella!
Mar: De moment li dic mishino! Crec que encara no és el nom definitiu!
Rits: hahaha tenint un gat, la cosa es complica. Vés que si te'l compres un dia no et trobis que la màquina ha aspirat el gat! Sí, sí, recordo les boles de cabells que trobaves per casa quan tenia el gat.
Cada dia, abans d'anar a dormir, el bressolo una miqueta. Encara és petitó...
Molt bona Jordi!!!
Això si, em sembla que se te'n va una mica la pinça eh....
jo fa dies que intento convèncer a la parella per tenir el mateix tipus de mascosta, però de moment, em sembla que m'hauré de conformar amb la rebesàvia d'aquesta!!!!
Muaks.
Publica un comentari a l'entrada