La Banyera us proposa uns exercicis per desglossar de manera clara i entenedora el titular 
d’avui. Us recordeu de les manualitats? Molt bé, doncs, pel primer exercici seguiu els següents passos:
1) Busqueu al google una foto del trofeu de la Lliga.
2) Imprimiu-la (a poder ser en color, que queda més real).
3) Agafeu unes tisores i retalleu-la.
4) Traceu una línia vertical, horitzontal o diagonal de tal manera que quedin dues meitats més o menys iguals.
5) Retalleu el trofeu per la línia que heu traçat i estripeu un dels dos trossos.
6) Agafeu l’altre tros i quedeu-vos-el mirant.
CONCLUSIÓ DEL PRIMER EXERCICI: això que us ha quedat a la mà i que contempleu és el que va aconseguir ahir el Barça. Mig trofeu, mitja Lliga.
Per realitzar el segon exercici de manualitats, el n
úmero dos, heu de seguir els següents punts:
1) Busqueu al google una fotografia d’un cor humà.
2) Imprimiu-la (a poder ser en color, que queda més real).
3) Agafeu unes tisores i retalleu-la.
4) Rebregueu el cor amb les mans.
5) Contempleu-lo.
CONCLUSIÓ DEL SEGON EXERCICI: així és com em va quedar el meu cor ahir. Quin patiment! Si és que el destí del culé és aquest: patir, patí i patir fins a la fi en un partit amb un 0-3 al marcador, plàcidament sentenciat i fent una autèntica exhibició de futbol. A més a més, amb un rival que no havia creat ocasions de gol. En un moment determinat del partit em va semblar veure a Valdés fent sudokus. De fet, aquella enrabiada que va agafar a la primera part que va cridar i picar amb el peu a la porteria va ser perquè va col•locar un tres on anava un vuit i el sudoku se li va anar en orris.
Doncs bé, que a partir del dos a tres van ser uns minuts de patiment contant. Us prometo que no vaig parar de tremolar i en alguna ocasió em vaig veure compartint habitació a l’Hospital Clínic amb el Juan Carlos I “rey de España y de tolos (los que se sienten) españoles”. Crec que des del partit d’Stamford Bridge (i potser des de la final del Mundial de Clubs), no patia d’aquesta manera tant exagerada.
La Lliga ja és gairebé al sac. I el partit del cap de setmana vinent al Camp Nou se m’antulla molt assequible: primer contra gairebé últim. Però no ens hem de confiar, companys culés. Només val la victòria perquè el Madrid farà la seva feina, que és guanyar. Que maco tornar a guanyar una Lliga a casa, no?
APUNT: definitivament, Bojan titular!
d’avui. Us recordeu de les manualitats? Molt bé, doncs, pel primer exercici seguiu els següents passos:1) Busqueu al google una foto del trofeu de la Lliga.
2) Imprimiu-la (a poder ser en color, que queda més real).
3) Agafeu unes tisores i retalleu-la.
4) Traceu una línia vertical, horitzontal o diagonal de tal manera que quedin dues meitats més o menys iguals.
5) Retalleu el trofeu per la línia que heu traçat i estripeu un dels dos trossos.
6) Agafeu l’altre tros i quedeu-vos-el mirant.
CONCLUSIÓ DEL PRIMER EXERCICI: això que us ha quedat a la mà i que contempleu és el que va aconseguir ahir el Barça. Mig trofeu, mitja Lliga.
Per realitzar el segon exercici de manualitats, el n
úmero dos, heu de seguir els següents punts:1) Busqueu al google una fotografia d’un cor humà.
2) Imprimiu-la (a poder ser en color, que queda més real).
3) Agafeu unes tisores i retalleu-la.
4) Rebregueu el cor amb les mans.
5) Contempleu-lo.
CONCLUSIÓ DEL SEGON EXERCICI: així és com em va quedar el meu cor ahir. Quin patiment! Si és que el destí del culé és aquest: patir, patí i patir fins a la fi en un partit amb un 0-3 al marcador, plàcidament sentenciat i fent una autèntica exhibició de futbol. A més a més, amb un rival que no havia creat ocasions de gol. En un moment determinat del partit em va semblar veure a Valdés fent sudokus. De fet, aquella enrabiada que va agafar a la primera part que va cridar i picar amb el peu a la porteria va ser perquè va col•locar un tres on anava un vuit i el sudoku se li va anar en orris.
Doncs bé, que a partir del dos a tres van ser uns minuts de patiment contant. Us prometo que no vaig parar de tremolar i en alguna ocasió em vaig veure compartint habitació a l’Hospital Clínic amb el Juan Carlos I “rey de España y de tolos (los que se sienten) españoles”. Crec que des del partit d’Stamford Bridge (i potser des de la final del Mundial de Clubs), no patia d’aquesta manera tant exagerada.
La Lliga ja és gairebé al sac. I el partit del cap de setmana vinent al Camp Nou se m’antulla molt assequible: primer contra gairebé últim. Però no ens hem de confiar, companys culés. Només val la victòria perquè el Madrid farà la seva feina, que és guanyar. Que maco tornar a guanyar una Lliga a casa, no?
APUNT: definitivament, Bojan titular!
10 comentaris:
Jordiiii!!! AAaaaaaiii!!!
Ahir, en acabar el partit en Josep Lluís, pàl·lid com la cera, em va dir "feia temps que no patia tant"... i llavors va trucar la Mercè (ma germana) i amb un fil de veu va dir-me "quin patir!"... i jo, el darrer quart d'hora el vaig passar asseguda al sofà, amb els ulls tancats i mirant de fer respiracions d'aquelles pausades, per relaxar-me...
Un amic m'enviava SMSs al mòbil amb quasi-pregàries demanant la victòria pel Barça...
I ara bé... després de tot això... ENS LA MEREIXEM!! SÍ!!!
M'ha agradat molt aquest post, retallant i tot... M'ho he passat molt bé fent-ho! :-))
(espera, que ara aplano una mica el teu cor, que havia quedat massa rebregat...)
Ja m'ho va semblar que l'enrabiada del Valdés havia de ser per algun motiu així, que bo això dels sudokus! Jo pensava que estava mirant un capítol de Lost, i en el moment just que l'anava a entendre va la defensa i deixa progressar el Sevilla, que va acabar xutant. Evidentment, el gran Valdés es va treure una bona mà, però en acabar, i a causa de l'esforç, va veure que l'entrellat del capítol li havia marxat del cap, i va ser massa fort per ell.
L'altre dia et deia que no, però ahir sí que vaig patir, i no poc, ho reconec. El veia en un bar amb tot de jovenalla per allà, i just quan marcava el Sevilla, un desgraciat d'allà al costat que anava amb auriculars anava cantant els gols del Madrid. Vaja, no els cridava, tot i que em sembla que sí que ho era, del Madrid, però anava anunciant als seus companys (la majoria del Barça), el resultat del Bernabeu. I tots dels nervis, però va acabar bé. Per sort.
No, no ens confiem del partit amb el Valladolid. Es juga la permanència, igual que el Màlaga. Els dos plantejaran problema, però els del Màlaga són mooooolt dolents. Des que els vaig veure jugar a la primera volta vaig saber que havien de baixar. No sé si ho encertaré, però si no, poc els faltarà. Vol dir que n'hi ha encara de més dolents, però dintre del que cap, el Tenerife, que va pitjor, no em va semblar la setmana passada que fos pitjor equip que els malaguenys.
Finalment, cal reconèixer també que sempre s'ha de jugar amb els millors, i ara mateix són els tres del planter. Bojan compleix i marca, tot i que també en va fallar un parell que si les falla Ibra l'envien a la Juve de pet. Messi... no cal cap comentari. I Pedro, cada vegada fa més ràbia el tio. Ahir va tenir algun detall tècnic que perquè vaig veure el número 17 i té més pèl, si no hagués pensat que veia Iniesta en persona. I deien que en Guardiola el feia jugar perquè tàcticament ho clavava... sort que està mancat de tècnica pobret. El dia que tingui tècnica no sé què farà.
Saps el millor? La mitjana d'edat dels tres és 21 anys.
Vam patir si, cinc minuts de manca de concentració i mireu el que ens va passar.
Però el millor d'aquest patiment serà que podrem guanyar la Lliga a casa. I que el Madrid, tot i batre el rècord de punts i guanyant-ho tot, serà SEGOOOOON.
Ara a esperar no patir gaire amb els nois del Clemente (l'AS s'ha encomanat a Don Javier) i cantar l'aliró (és diu així?) dissabte o diumenge que ve, que encara no sé quin dia jugarem.
Messi, Bojan, Pedro, canvi de posicions, la nostra davantera titular. Ibra cedit al Sabadell, a veure si pujem a 2ona.
Salut!!!
Estima Jordi, ja vam comentar que el principal rival que té el Barça és ell mateix, i la lliga només se la pot complicar ell veient les dues jugades desafortunades del dia del Sevilla.
Però bé, la principal prova de foc ja està passada i ara esperem que contra el Valladolid, l'equip pugui celebrar un títol de lliga més que merescut i segellar una gran temporada :)
Jo vaig patir molt!
Sens dubte es va fer un pas molt important per aixecar el títol de lliga, pero es va patir massa desprès de la "pàjara" de cinc minuts i dos errors defensius. En fi, sort que tenim una setmana per recuperar-nos de tot el patiment i ara si, el Camp Nou s'haurà de vestir de gala per l'últim partit de la temporada i on la lliga està en joc.
Ara faré de Guardiola. Atenció que el Valladolid vindrà a per totes, s'estarà jugant el descens i no serà gens fàcil guanyar. S'haurà de correr molt, patir i suar.
A 90 minuts de la glòria.
Salutacions
Jo em vaig tancar a la cuina a coure pollastre amb escamarlans, que avui teníem festa familiar, i vaig renegar de collons!
El futbol es així... a madrid enpataven a 1 i nosaltres anavem 0-3 i en pocs minuts el madrid guanyava i nosaltres teniem els collons per corbata....quins vint minuts més llargs.
Així tindrà més bon gust
uf... a mi em va fer ràbia que només acabéssim amb un 3 al marcador, n'havíem d'haver marcat 8 con a mínim!!
qui jugarà dissabte al lloc de Xavi?? això sí que em fa patir! Don Andrés ja estarà a punt?????
Tens raó, feia temps que no patíem tant, però com dius, mitja lliga al sac.
Compte que Clemente pot plantar a 6 centrals al Camp Nou... però estic convençut de la victòria. Sí, ja toca guanyar-la a casa!
Bojan titular (sempre que sinó hagi de jugar Ibra)
Adéu!
Publica un comentari a l'entrada