El calorós cas de l’home que es volia congelar.

Barcelona, trenta graus (com a mínim) a l’ombra. Xafogor insuportable. Bufetades de calor quan surts al carrer. Les gotes de suor li regalimava front i cara avall. La samarreta amarada, xopa. Les cames una mica més fresques perquè duia bermudes d’aquelles de quadres. Bé, fossin de quadres, de ratlles o llises la calor seria la mateixa. Dada irrellevant... Porta penjada de l’esquena una motxilla ben carregada que encara fa que la part de darrera suï més. Està a punt de travessar el carrer quan veu una botiga a la cantonada. Recordant temps anteriors, pensa que potser és la seva salvació, el ferro roent (bé, no és el millor exemple, però l’acceptem) on agafar-se, i decideix entrar:
- És aquí on són fanàtics del congelat?
- Sí, sí! Bona memòria eh!
- Bé, l’anunci el vau passar unes quantes vegades...
El dependent, intentant imitar aquell home de l’anunci amb veu de Pare Noel, va dir:
- “La sirena, fanàtics del congelat” hehehehe I què és el que desitja?

- Doncs això, congelar-me per uns dies.
- Com?
- Vostè ha vist/sentit/notat la calor/xafogor/calitja que fa al carrer?
- Doncs la veritat, no molt. Estant aquí dintre passo més fred que no pas calor.
- Ja ve a les meves!
- Com?
- Que vull quedar-me aquí, col·locar-me en un congelador d’aquests grans que teniu, entre les gambes pelades, els musclos tigre i a poder ser algun que altre gelat de xocolata.

- Perdoni, però això no és possible.
- Bé, doncs entre els espàrrecs triguers, el bacallà i a poder ser alguna pizza de pernil.
- És que no pot ser, entenguim.
- Bé, doncs col·loquin entre el que vostè vulgui, però col·loqui’m, sisplau.
- No pot ser!
- Li ho suplico.
- No!
- Li ho demano!
- No, no!
- Li ho imploro!
- No, no i no!
- Però, per què?
- No s’ha fixat a l’entrar que ja tenim tots els congeladors plens de gent? I no tinc disponibilitat fins a començaments d’octubre. Deixi’m que ho miri... concretament fins el dia tres a les cinc de la tarda.
- I sap si en alguna altra botiga...
- Això ja ho hauria de consultar vostè, no ens està permès trucar.
- Bé, gràcies de totes maneres. L’any vinent procuraré ser més previsor...
- Tingui un bon dia! Passi-ho bé!-Per vostè és molt fàcil dir-ho...