I ara... habemus Profeta!

Escollit fa poc més d’un mes el Sant Pare de tots els culés, el president Sandro Rosell, ara tocava renovar al Profeta més estimat del barcelonisme, Pep Guardiola, gurú i visionari del món del futbol, que és un esport on darrerament juguen tot d’equips i sempre guanya el Barça. Perpetuador de l’estil Barça, de la manera de jugar que ha mamat des de ben petit, ens ha de dur novament a una temporada triomfant, plena de bon joc, gols, espectacle i, a poder ser, títols. Ara té un repte important. Tenim l’enemic a la Lliga casolana. Si no en teníem prou amb CR9, ara arriba en Mou per fer-se càrrec de les regnes de l’equip rival. A mi, què voleu que us digui, ja em pica tot. Només faltaria que la Sánchez-Camacho fitxés com a cap de comunicació de l’equip blanc per acabar-ho d’adobar. Llavors, corrent, hauria d’anar d’urgències a qualsevol hospital perquè la urticària seria de les que fan història. Tindria basques incontrolades i pujades de febre aleatòries que danyarien la meva salut a marxes forçades.

De totes maneres la felicitat no és completa. De moment només tenim Profeta per una any més. Estrany, no? Havia escoltat que, donada la impossibilitat de fer un contracte sis anys, el que se li proposaria serien dos anys més una temporada més. Finalment, però, ha estat només un any. Però, per què? No s’han entès? No hi ha feeling? Des de que va guanyar en Sandor, han tingut un mes llarg per parlar-ne i posar-se d’acord. Llegint un article del Miguel Rico crec que era ahir, deia que això servirà perquè en Pep tingui a tothom amb la guàrdia alta: la directiva mirarà de complaure’l en tot perquè l’any vinent continuï, igual que els jugadors que s’hi deixaran la pell perquè estigui content i segueixi sent l’entrenador la temporada vinent. Si és per això, endavant. Ara, tornem a estar amb aquella temporalitat que no m’agrada i que provocarà que a mitjans de temporada, quan ens juguem els títols, tornem a tenir el debat de si seguirà o no seguirà...

Ara, l’important és que tornem a tenir Guardiola. I això ja és molt. Mimem-lo entre tots, que se senti estimat i segur que seguirà alguna temporada que altra més.

EXCLUSIVES DE LA BANYERA.
Segons fons properes a La Banyera, Iker Casillas, Sergio Ramos i Xabi Alonso van demanar a Puyol i a Piqué que durant les celebracions del Mundial els posessin també a ells la samarreta del Barça per poder jugar “en un equipo como Dios manda”.

Iker va declarar: “Por lo menos tocaré pelotas con los pies y no sólo me dedicaré a sacar la pelota de dentro la portería”.