L’enganxós cas de l’home que se li enganxaven coses al cos.

Centre d’Atenció Primària, un dia qualsevol d’aquesta setmana.

- Següent!
L’home enganxós es va alçar de la cadira.
- Servidor!
Servidor, o l’home enganxós, va entrar al consultori i es va assentar a la cadira. El metge també va fer-ho i va i al seu pacient:
- Vostè dirà...
- Miri, veurà, doctor... Últimament no sé que em passa, però se m’enganxen tot de coses al cos.
- Com diu?
- Sí, sí, sense adonar-me’n, vaig caminant pel carrer, o estic a casa assentat, o... bé, és igual, que a la que no me’n dono compte, plas!, ja tinc quelcom enganxat al braç, a la cama... L’altre dia va ser una clau, després el comandament a distància... però la cosa ha anat a pitjor. L’altre dia m’emportava la taula de la feina enganxada als braços. Perquè m’ho van dir, que sinó faig tot el trajecte fins a casa amb allò enganxat... i sense adonar-me’n que és el pitjor!
- Ostres... ummm... Molt bé, despullis.
- De cos sencer?
- No, pot quedar-se en calçotets.
Obedient, l’home enganxós, va anar-se desprenent de les peces de roba que li cobrien el cos. El doctor li va manar que s’estirés a la llitera i va començar la revisió.
- Un cas curiós – anava dient mentre observa les cames –. Miri, aquí hi té un encenedor enganxat!
- De quin color és?
- Verd i porta un dibuix d’un ruc muntant un toro.
- Perfecte! És de la meva dona i es pensava que l’havia perdut!
Quan va acabar la revisió, li va manar que es tornés a vestir.
- Ja sé el que li passa!
- Sí?
- Això seu és un cas agut de caloritis aguda de Barcelona. És horrorós. La pell es torna enganxosa... sua profusament?
- Sí!
- Claríssim, el que li deia. Pateix una versió aguda de la calor enganxosa de Barcelona. La humitat és mortal!
- Gràcies doctor!
- Esperi’s, que li faig una recepta de què és el que ha de fer. Vaja, se m’ha acabat la tinta del bolígraf. Vaig a buscar-ne un.
- No, esperi, em sembla que fa dos o tres dies que se’m va enganxar un aquí, al braç dret.
Es va palpar l’avantbraç dret i en va treure un.
- Veu el que li deia! Tinc una memòria prodigiosa. Tingui!
- Gràcies! Li recomano que s’ompli la banyera d’aigua freda (1*) i es faci banys llargs i constants. Amb això, i un ventilador al seu costat o un bon aire condicionat i tot arreglat!
- Molt agraït!
L’home enganxós va alçar-se i va començar a marxar.
- Perdoni! – va dir de sobte el doctor.
- Sí?
- La cadira.
- Sí, què passa amb la cadira?
- Que se l’emporta enganxada a les cames.
- Oi, perdoni! Es que no me n’adono!

(1*) Hom pot interpretar-ho com a publicitat encoberta, però res més lluny de la realitat, ho és!