Prova no superada.

Avui he fracassat. Prova no superada. Hi ha reptes als que s’enfronta un home que de vegades, per molt mascle que siguis, no els acabes complint. Què hi farem! Està el primer petó amb una noia (superat), el primer gol important a l’escola (no superat), la selectivitat (superat), ... En definitiva, moments en que s’ha de donar el do de pit i el que faci falta. Avui, ni do de pit ni res de res. Fracàs absolut! El repte? Doncs comprar roba per una nena acabada de néixer, la filla d’uns amics.

Sol com un mussol he anat a la botiga. Tenia un objectiu clar que m’havia donat l’A (que no podia acompanyar-me perquè plegava més tard que jo): fer-me amb un bon regal pel nounat. He entrat amb la moral molt alta, li he donat les directrius a la dependenta i m’ha mostrat on ho podia trobar. Una vegada delimitada la zona, m’he posat mans a l’obra. Tenir aquelles peces de roba tant petites a les meves mans, ha començat a minar-me la moral... El primer escull era comprar una cosa que la meva parella també li agradés, per tant els colors roses estaven descartats. El segon escull era que a mi m’agradés (cosa no molt complicada perquè tot ho trobava força bonic). El tercer escull era fusionar aquest dos esculls anteriors (el primer i el segon) i materialitzar-ho en quelcom per regalar. Han passat per les meves mans jerseis, samarretes, sabates, jaquetes (o jaquetetes, millor)... Tantes coses que finalment he decidit utilitzar el comodí de la trucada. El del 50% no estava permès i el del públic, era una mica complicat de fer-lo servir. He trucat a l’A i li he començat a descriure els tipus de roba que veia i que m’envoltava per tots cantons (he de reconèixer que he tingut la sensació passats una minuts que totes aquelles peces tant ben posades m’estaven intentant atacar, com un exercit). Com que no ens en sortíem, li he proposat una opció segura: per què no li regalem un “¿Quien es quien?”, que això a la canalla li agrada i no passa mai de moda. I qui diu aquest joc diu un “Hundir la flota”, un “Operación”, un “Monopoli”... És una opció de futur, ho sé, que podrà utilitzar passats uns quants anys, però és una aposta segura! Descartat el tema joc de taula, finalment, com un covard, m’he anat enfonsant lentament en la misèria i li he confessat que sense la seva inestimable ajuda de cos present no me’n sortiria. No m’he posat a plorar (perquè els homes mai ploren), però poc m’ha faltat! No fotem, que aquesta no és feina per homes! I que consti que m’agrada anar a comprar-me roba i, entre nosaltres, en gaudeixo força, però aquesta vegada, aquest nou repte m’ha superat, ha pogut amb mi. He estat incapaç, he fracassat, ho reconec!

Ah! Quan l’A ha arribat a la botiga, les coses han començat a rutllar, ens hem fet amb un conjunt la mar de bonic (és a dir, que hem superat l’escull u, dos i tres) en poc temps. Si és que on una dona hi posi la mà...