dijous, 21 d’abril del 2011

Amb el cap ben alt.

Culés tots! Estic cardat, sí, molt cardat. Ostres que és fotut això de perdre una final. Ja no ho recordava. Suposo que fer-ho contra el Madrid també hi fa. De totes maneres, per perdre una final, s’ha de jugar. I si la jugues vol dir que estàs allà, i el Barça hi ha estat (que és el que li hem d’exigir). Una altra cosa és el que hagi passat una vegada l’àrbitre xiula el final del partit. Una final es pot guanyar i es pot perdre i avui ens ha tocat la segona cosa. Què hi farem! Però, repeteixo, hem estat allà. I hem perdut amb la cara ben alta. I hem demostrat que sabem fer-ho. Si amb el 5-0 de la primera volta vaig aprendre com volia guanyar i com no volia perdre, avui he après com no vull guanyar i com vull perdre. Sempre se’n pot treure lliçons, no?

Ara, és curiós que tingui premi la manera barroera de fer les coses davant de la manera elegant. Que tinguin premi les patades davant del futbol. Que tingui premi el joc brut davant del joc net. Que tingui premi el protestar-ho tot sense solta ni volta davant de l’intentar ajudar a l’àrbitre a fer les coses. En definitiva, que tingui premi l’estil de joc de Mourinho i no tingui premi l’estil de joc del Profeta. Però, amics, la cara fosca del futbol de vegades també serveix per guanyar. I avui s’ha demostrat. Mou va veure amb el 5-0 que si sortia a jugar a futbol davant del Barça se n’emportava cinc cap a casa. Solució? No jugar-hi. De totes maneres, em queda el consol que tot el món ha pogut veure les entrades, els cops i les trepitjades (l’estil que va triomfar) i com no van rebre sanció (no dic amb això que l’àrbitre hagi influït en el resultat, de veritat). Grans repeticions les que ens ha ofert la realització televisiva. Ara m’ha vingut al cap la trepitjada que rep Messi; les entrades al Villa i, com a la primera part, al terra estant després d’haver rebut una entrada, és aixecat per dos jugadors del Madrid, un per cada braç, com si es tractés d’un combat de pressing catch.

Poca cosa més a dir, perquè no tinc moltes ganes de seguir escrivint. Tinc ganes de deixar passar un o dos dies i de que arribi el partit de dissabte i sobretot el del dimecres per fer net i tornar a afrontar la competició de debò, la que ens fa vertadera il·lusió, la copa de les copes: la Champions.

Per part del Madrid, per cert, felicitats, sou els campions, em quedo amb el “señorío” de Casillas, sens dubte, que va felicitar un per un a tots els jugadors del Barça. Em trec el barret. Sempre he dit que és l’únic que es pot salvar d’aquella casa.

Sí, Mou, has tornat a acabar amb 10. Per alguna cosa serà, no? Ah! I no, Sergio Ramos, el resultat d’avui no és resultat fantàstic pel partit de tornada. Ah!! I Rosell, espero que hagis après que no es pot parlar abans d’hora. Gràcies!


14 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Tantes ganes de tenir-la per després trencar-la...

Tranqui Sergio, que encara queda la copa del "partido de vuelta"!

*Sànset*

Anònim ha dit...

Molt ben dites les paraules el Mou i en Rosell; No es pot cantar victòria avanç d’hora.

Ara a menjar-se el que diguin els madrilenys

Encara queda la lliga i la Champions.

A per elles.....

Mama

Sergi ha dit...

Si no pots guanyar a un equip perquè juga millor, sempre et queda una opció, evitar que aquest equip jugui. Els equips de Mourinho solen ser millors que els altres, però en les escasses ocasions en que no és així, el que fan és evitar que l'altre jugui, que de cartes no n'hi falten. Això ho fan molt bé, i prova d'això és la primera part d'ahir. Després estaven fosos, i no m'estranya. Sí, van fer un joc dur, no poden fer altra cosa, amb la qualitat no en tenen prou. També van protestar-ho tot, fent pressió a l'arbitre, de manera desmesurada, i això fa pensar en ordres de l'entrenador, part del joc. Però ahir no ens podíem queixar de l'arbitre, penso que va estar molt bé i va ser força just. Poques errades, i algunes ens van beneficiar i tot. I si em diguessis que el Barça no fotia puntades de peu ni trepitjades, et diria que l'arbitre havia estat massa permissiu amb el Madrid, però també ens va estalviar algunes targetes a nosaltres. Igualtat de criteris pels dos cantons = bon arbitratge.

Al Madrid li va sortir bé el seu plantejament. Al Barça no. I això és tot, és tota la història del partit. Això i una jugada estratosfèrica que es van treure per marcar el gol, que sortiria una de mil vegades, i va sortir clavada. I per si no fos poc, a ells els surt perfecte i per part del Barça s'ajunten tres fets catastròfics al mateix temps:

1. Alves arriba tard a la centrada de DiMaria(?) i sembla que no acaba posant un peu que semblava fàcil de posar, ja ho havia fet abans. A la cara hi porta escrit un 'per un cop que no hi arribi no passarà res'.

2. És Adriano qui cobreix Ronaldo, i no Piqué, cosa lògica pel posicionament, però a Adriano li falta un pam d'alçada. Piqué hagués refusat la pilota.

3. Pinto aixeca una mà molt bona i la pilota li passa a molts pocs centímetres de poder ser refusada. Aquella mà un pelet desplaçada hagués esdevingut una aturada magistral.

Tot això, precedit per una pèrdua de Messi a tres quarts del camp, que va agafar la rereguarda en pilotes. A aquelles hores se'ls veia ja totalment acabats físicament, i en canvi la davantera del Madrid, que no havia fotut pràcticament res, encara va tenir forces per trenar aquella jugada màgica.

Només ens queda esperar que a dos partits serem capaços de superar aquesta eliminatòria de Champions. Si això serveix com a toc d'atenció i així passem a la final, haurà valgut la pena perdre un títol. No es pot guanyar el triplet cada any. Però si no han après la lliçó, de que no et pots refiar de ningú, i menys del Madrid, se'ns quedarà una cara de tontos...

Garbí24 ha dit...

tot no és pot tenir.....però fa molta ràbia

El porquet ha dit...

Em va fer molta i molta ràbia. Però en fi, la vida demostra un cop més que la justícia està molt lluny de ser aplicada perfectament.

Només espero que els puguem eliminar de la Champions perquè si no llavors ja bramaran com truges des de Madrid.

Visca el Barça, osti, que som els millors!

Assumpta ha dit...

Com tu dius, amb el cap ben alt, i tant! :-)

I em quedo també amb aquest comentari d'en XEXU " Si això serveix com a toc d'atenció i així passem a la final, haurà valgut la pena perdre un títol. No es pot guanyar el triplet cada any."

Bé, si a principi de temporada m'haguessin dit "Acceptes que el Madrid guanyi la Copa del Rei i el Barça s'endugui Lliga i Champions?" hagués signat sense dubtar-ho...

Siguem doncs positius i transmetem confiança als nostres jugadors :-))

FORÇA BARÇA PER SEMPRE!! :-)

Assumpta ha dit...

Per cert... hehehehe... la caiguda de la Copa... és que... hehehe... no puc, no puc evitar riure cada vegada que ho veig :-DD

Esther del Campo ha dit...

Jo estic esperant el Crackòvia d'avui per veure què fan amb l'afer Sergio Ramos... :)
Vingaaaaa... que queden dos clàssics europeus, que guanyarem, és clar!! ;)

Assumpta ha dit...

Ei, acabo de llegir a ca l'ELUR que l'ALBERT del Racó Blaugrana s'ha trencat la cama en un accident de moto i que l'han operat mentre es jugava el partit.
Sembla ser que està bé doncs està escrivint al Twitter :-)
Jo no en tinc així que li he escrit un sms!
Li deixem missatges d'ànim al blog? :-))

òscar ha dit...

Escriure ara, amb el 0 a 2 d'ahir al Bernabeu encara al cap, fa que el cap estigui tan alt que, gairebé, toca el cel.

òscar ha dit...

Tan ensopit et va deixar la final de Copa que no hi ha menra que actualitzis, Jordi?

La Champions que guanyarem, segur, mereixerà l'apunt a la Banyera, oi?

Assumpta ha dit...

JORDI!!! Demano... per favor... demano... demano... demano... per favor... per favor... demano... demano... que no tinguis ja més aquest post!! si us plau!!!

QUE HEM GUANYAT LLIGA I CHAMPIONS!!
FES UN POST NOU!!
PERÒ JA!!

Abraçaaaaaaaades!!

;-)))

òscar ha dit...

Ja "hasta" fa de bon llegir i tot Assumpta. Del desencís de la Copa a l'esclat de Lliga i Champions!!!

I quan guanyem ho fem, també, amb el cap ben alt.

Albert ha dit...

Si hagués llegit aquest post quan tocava ho hagués fet trist i estaria tens de cara al futur, però llegint-lo ara, sabent que hem guanyat Lliga i Champions...
Adéu!