Orgullosos del Barça.

Sí, malgrat l ‘empat d’ahir contra el Sevilla. Per què? Doncs perquè com sempre hi van anar, van lluitar, van recuperar pilotes, van fer tot el possible i l’impossible, tocar, tocar, tocar per intentar superar una defensa que semblava un búnker de tant tancada que estava. Va ser, sobretot a la segona part, un constant atac i gol de l’artilleria blaugrana sobre la porteria andalusa per terra, mar i aire. Un setge constant. Però no hi va haver manera. Ni amb un penal a les acaballes del partit. Sí, sí, heu llegit bé: un penal! Quan el van xiular crec que a tot el barcelonisme en ple se’ns van omplir els ulls de llàgrimes, ens vam posar de genolls, amb els braços alçats i donant gràcies a algú per aquell fet que tant sols recordaven els més vells. Fa temps el meu avi em va dir: “Recordo que fa anys, molts anys, al Barça li xiulaven algun penal”. I vés per on ara aquest fet miraculós s’ha tornat a repetir. Per això, per tot això, estem orgullosos del Barça.

Bé farien els jugadors del Sevilla de canviar el lema de la samarreta l’any vinent. Què dic l’any vinent, el partit que ve. Ahir lluïen un “Orgullosos de Andalucia”, però jo, si fos ells, el canviaria per “Orgullosos de Javi Varas”, el porter. Ho va aturar tot. El parable i l’imparable. Pilotes fàcils, difícils i impossibles, xuts enverinats, inclús recordo una jugada que ja estava al terra i la pilota, com si tingués un iman va anar a rebotar-li al cos. Crec que d’aquesta, Javi, et santificaran a terres andaluses. Et faran heroi i el dia 22 d’octubre serà declarat dia Sant Javi Varas. Perquè de tu sí que poden sentir-se orgullosos. Ara, que m’agradaria preguntar-los si també ho estan del Kanouté i Javi Navarro que van acabar expulsats. Lamentable l’actitud de Kanouté abans que Messi llancés el penal provocant-lo, movent la pilota del punt de penal una vegada col•locada i provocant una picabaralla amb Cesc que pobre, està en totes (recordar la jugada del dit a l’ull que és ell qui rep l’entrada que desencadena tot). Quatre minuts van passar des de que es va xiular el penal fins que el va aturar el porter. Últimament penso que al futbol tot s’hi val per aconseguir el fi desitjat.

Però bé, hem de continuar mirant endavant amb el cap ben alt. Ahir estava escrit que el Barça no havia de guanyar el partit. No sé on, però estava escrit: en algun llibre, en alguna estrella, en alguna paret, en algun marge d’alguna llibreta, ... I contra el destí i amb un Messi terrenal, no s’hi pot lluitar.