Avui és un post dedicat, em permetreu la deferència. Dedicat a algú molt especial. Algú que m’estimo molt, com no. I és que avui ha estat un dia de superació personal. Un dia d’aquest en que ELLA ha demostrat que, malgrat el seu negativisme instal•lat (versió 32.0) dintre seu, una vegada més li ha servit de ben poc. Bé, m’atreviria a dir que de res. Perquè de vegades les coses no són tant de color negre com semblen. Amb esforç, dedicació i entrenament els reptes s’assoleixen. I avui ha estat el cas. Perquè avui, era el dia de la veritat. Perquè avui tot allò posat en pràctica des de fa un parell de mesos havia de sortir a la llum. Perquè avui era el dia D. Perquè avui era la prova de foc. Perquè avui era el DIA, amb paraules majúscules. I perquè avui, com jo ja portava dient-li durant aquest dos mesos durs d’esforç, ho aconseguiria. I així ha estat. Ha aconseguit acabar la seva primera cursa de 10 km! La cursa dels bombers.
F E L I C I T A T S C A M P I O N A ! ! ! !
17 comentaris:
Uaaaaaaaaau!!! Aquests posts a mi m'encanten!!
La felicito a ELLA per haver-ho aconseguit i a tu, per ser tan maco de dedicar-li el post!!
O sigui, que us felicito a tots dos!! Enhorabona, així, endavant, caminant, corrent, fent camí!!! ♥ ♥
Què bonic és l'amor... Ai, sí, ja sé que el post va d'esport, atletisme, superació, etc. però mira, jo el trobo tan romàntic!! :-))
jo sempre pregunto el mateix. El temps?
El temps?? Massa remps
Assumpta, moltissimes gràcies per la felicitació!!!
l'esforç esdevé sempre el màxim repte, però un cop assolit l'objectiu el gust que deixa ès inmillorable. Moltes feliçitats a tu i com no al entrenador personal.
Moooooltes felicitats a l'alba! Enhorabona campiona!
OOOOstiiiii!!!! Moltes felicitats a Ella, doncs!!! 10 km corrent són molts kilòmetres....
Diuen que quan les albes ens hi posem som imparables..... hehehe!
Gràcies a tots per les felicitacions, la veritat és q esti corpresa!!!
Alba, la veritat és que no tinc clar si això de ser imparable sempre juga a favor o en contra nostre!
Assumpta: Gràcies, però la verdadera protagonista és l'Alba, que avui ha aconseguit el seu gran repte. Ah!, i romanticisme al poder! hehehehe
pons007: El temps? Bé, ha aguantat. Alguna gota aïllada que ens ha refrescat. No, ara seriosament: el just i necessari per poder acabar. En els debuts, és el que menys importa.
alba (la meva): Et remeto al que li he dit a en pons007.
joan gasull: l'entrenador personal no val res si l'entrenada no posa de la seva part. Així doncs, l'alba i l'objectiu són els protagonistes.
Barcelona m'enamra: sí, sí, felicitats!
Alba: i ja no et dic, com diu el Guardiola, si us aixequeu ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora... :-)
I tant, i tant que ella és la protagonista!! :-))
Si és que em miro aquest post i se'm posa un somriure "ximplet" :-))
Em fas pensar quan en Josep Lluís fa algun embolic amb l'ordinador -no sé com ho fa, però sempre perd comandaments, barres d'eines i coses així- i jo li arreglo i llavors em diu "que n'ets d'intel·ligent, Moni" (i jo feliiiiiiiiiç)
Moltíssimes felicitats Alba :-))
Assumpta, són aquells moments de petita felicitat que t'omplen.
Oh!! Quin bonic regal, la fada de l'Alba!
Moltíssimes gràcies Assumpta!!!!
Quina família! Pobra Alba, ja veig que l'any que ve te l'emportes a aquella cursa de 80km... no sap on s'està ficant... felicitats a la campiona, que en fa de temps que no corro una distància així!
Per què ens passen aquestes coses que, si la nostra parella té el mal costum de sortir a córrer, nosaltres correm... si té la mania de llegir, nosaltres llegim,... si li agrada cuinar, nosaltres l'ajudem... per què?? Pobra Alba, ara la fas entrenar i fer curses!! Mala persona..! Hehehe!
Moltes felicitats! i un plaer, coneixe't!
ole sus! moltes felicitats! ahir vaig pensar amb ella i em vaig dir, mira, a aquesta hora segur que ella ja ha acabat la cursa i està gaudint d'aquella sensació indescriptible i única de quan ho has aconseguit.
Ooooh! Fantàstic! M'has fet posar la pell de gallina i tot, de veritat.
La més gran de les enhorabones i felicitacions. És sempre especial la primera cursa... i sobretot acabar-la!
Només et diré que la meva primera cursa, al Circuit de Catalunya, vaig acabar entrant a boxes (literalment pel carril d'entrada) al final de la primera volta (eren dues voltes).
I mira ara! Resulta que acabo maratons!
Així que molts ànims! Això només ha fet que començar!
Publica un comentari a l'entrada