L’has ben cagada!

Ei tu! Sí, sí, tu! T’has equivocat!! Ja! L’has ben cagada! Hahahahaha. Mira com ric, amb la boca ben oberta i tirant el cap endarrere (allò per fer notar que ric amb ganes). I m’hi recreo. I m’hi pixo (amb tots els respectes). I t’assenyalo amb el dit perquè la gent sàpiga qui ha estat el que l’ha espifiada. Perquè tu has vingut al món a fer-me la vida impossible. Tu, tu, i només tu, que vas de llest, que et passeges per la vida presumint de perfecció, que sempre ho encertes tot, que tot ho saps. Però no, ai las!, ahir no. Hahahahaha Mira com torno a riure, amb la boca ben oberta i tirant el cap endarrere (allò per tornar a fer notar que ric encara amb moltes més ganes que abans). Mira’m als ulls, t’estic parlant. No m’ignoris, arrogant, més que arrogant. Què, com et sents ara que no ets infal•lible? Hahahahaaha No, no, no ho ets pas, per més que t’ho pensis. Et fa ràbia eh! Doncs llavors com et penses que jo em sento, senyor perfecte? Ja t’ho deia jo que algun dia cauries. I per fi, hahahaha, aquest dia va arribar, per glòria meva. Ahir. Què deies? Que havia de ploure a Barcelona, oi? Per la tarda a les set, si no recordo malament. Doncs no! La vas cagar ben cagada! Ni una sola gota, màquina endimoniada.

Com a a tota resposta es va escoltar un so de rebuda d’un essaemesssa.

Iphone de la punyeta! Ni quan la cagues em deixes tranquil!