dimarts, 10 d’abril de 2012

Recitant de memòria.

Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot…

Abans, però, de tot això, jo anava caminant/llegint tranquil•lament per la Diagonal. En terreny perillós, ho sé, però quan puc travessar, travesso i ja encaro per la vorera correcte que m’ha de portar directament a casa. Sé que és terreny perillós, però és que quan has de fer una cosa, quan abans la facis, millor. Per tant, travesso. Així doncs en terreny perillós, en vorera enemiga, caminant/llegint, alço la vista del llibre i els veig allà. Ja us ho deia, terreny perillós. Llavors començo:

Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot…

Em vaig apropant, a poc a poc, recitant de memòria:

Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot…

De sobte la noia (perquè sempre és la noia qui es dirigeix al noi i el noi qui es dirigeix a la noia), veu la víctima (o sigui jo). Talment un depredador no em treu l’ull de sobre i comença a dibuixar un somriure. I jo, som-hi:

Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot…

Això sí, sense aguantar-li la mirada, perquè llavors és pitjor. Passejo la vista per les pàgines de l’apassionant “Jo confesso”, fent-me el despistat.

Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot…

Llavors, perquè jo la miro de reüll, ella dibuixa el millor dels seus somriures (suposo) i alça la mà dreta fent aquell gent amb el dits que vol dir “un moment” i llavors...

Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot…

Sí, llavors, em diu en paraules el que m’havia dit amb mímica: “¿Tienes un momento?”.

Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot…

Amb la qual cosa jo li deixo anar: “Tinc la targeta Citibank, sóc de Cáritas, soci del RACC i tot el que em vulguis vendre”. I fujo cames ajudeu-me!

I el pitjor és que passat el Corte Inglés de Diagonal, encara m’esperava una altra emboscada amb una altre noia que, començant a esbossar el millor del seus somriures (suposo), em feia tornar a recitar de memòria:

Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot… Citibank, Cáritas, RACC i tot…

Coi, però és que em paren cada dia! A una alçada i a l’altra!

I ara ve el joc: de quina d’aquestes empreses/associacions no hi participo?

13 comentaris:

Alba ha dit...

Menos mal!!! ahir intentava trobar la pestanya on escriure un comentari i havia desaparegut!!! Devia estar recitant "por ahí" també.... ;)

Hi ha persones que sempre, SEMPRE, atreuen als venedors, informadors, o tocadors de pebrots.... n'estic convençuda!!! sempre van als mateixos... i t'ha tocat!

El porquet ha dit...

Només aquestes tres entitats t'ataquen?... jo me'n trobo de tots els colors i diversitats... i jo que m'esforço sempre a esbossar un somriure i "No, gràcies", tot i que a vegades alguna xicoteta m'ha fet repensar si no valdria la pena aturar-me a xerrar-hi una estona, però llavors penso que no, que precisament aquest és el ganxo que fan servir i que no puc ser tan ruc... però estaria bé, no?

Joan ha dit...

Si és que no es pot tenir cara de bona persona...

Jordi ha dit...

Alba: no sé que va passar que l'entrada es va crear sense permetre comentaris. Avui me n'he adonat i ja ho he canviat. Mil perdons i mil disculpes!

Sí noia, dec ser una d'aquestes. Crec que portaré una samarreta de "A mi no, gràcies!".

El porquet: Home, depèn del que t'ofereixi la xicoteta. Tot és parlar-ho. :-)

M'ataquen aquests durant el trajecte de la feina a casa. Si vas per altres llocs, l'atac és d'altres entitats!

Joan: ais, serà això!! :-)

XeXu ha dit...

I per què vas per la vorera que no toca? Ves per l'altra fins que no sigui estríctament necessari. Endcara que hagis de creuar la Diagonal pel mig. Però llavors no llegeixis!

Jo crec que no ets de Citibank...

Yáiza ha dit...

Home, per fi!!! =P

Doncs jo només volia afegir que la porta de l'Hospital Clínic és un parany fatal. Carpeta agafada contra el pit, mirada baixa, passos ràpids i un "hosentotincpressa" si algú s'apropa massa. Generalment són de la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, però hi ha de tot.

I una anècdota. Un dia ens va aturar a Plaça Catalunya un noi de no sé quina oenagé que feia no recordo quin projecte al tercer món. Anava amb una amiga, jo, i ell ens va dir "puc parlar amb vosaltres un moment?". I la meva amiga li va dir "i tant, tenim temps, però ja t'avisem ara que no donarem diners ni ens farem sòcies". I el noi va xerrar, i xerrar... i llavors li vam dir que efectivament, era molt interessant, però que no teníem diners. I res, molt maco el noi.... Però no crec que li fes massa gràcia. L'havíem avisat!

Per cert, repeteixo: citibank.no!

Jordi ha dit...

XeXu: Home, perquè quan abans passi, millor! Pel mig travesso alguna vegada, però pel matí, ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora com diu el Guardiola, quan vaig a treballar que llavors no hi ha gaire trànsit. Però això sí, vigilant molt!

Doncs creus malament...

Yáiza: Sí, tens raó, i també es posen a la cantonada de davant, on hi ha la sortida del metro! Crec que són "Metges sense fronteres". També m'han parat.

També vas errada amb la teva repetició...

Assumpta ha dit...

Doncs jo també anava a dir Citibank, però ja veig que m'hagués equivocat...

Doncs diré el RACC, perquè, evidentment, no serà Càritas, que amb Càritas s'ha de col·laborar sempre que es pugui... Clar que... de Càritas mai aturen pel carrer...

Jo sempre em trobo nois de la Creu Roja, però quan em diuen això de si tinc un moment, ja els hi dic "mira, ho sento, de veritat, però no tinc feina i t'asseguro que no puc donar ni un cèntim, em dediquen un somriure solidari i em deixen marxar...

Clar que... pensant-ho bé, si les associacions són:
- Citibank
- Càritas
- RACC
- i tot


Doncs la que no participes és "i tot", clar... Ningú pot participar en "i tot" :-)

montsellado ha dit...

L'edifici on treballo és en una plaça en plena zona de vianants: una autèntica trampa mortal. Hi ha dies que l'emboscada ve per part dels d'Adena (no hi fa res que els digui que jo ja "cotitzo" amb Greenpeace), n'hi ha que venen amb un llacet de color i una guardiola, d'altres dies m'assalten per informar-me que Jesús m'estima...

Així doncs, no ets de Cáritas? (tinc poc olfacte, per tant no deus ser del RACC)

Jordi ha dit...

Assumpta: Ohh!! Si la teva resposta és tot, doncs vas errada!! No sóc del RACC. De fet mai ho he sigut. Què hi farem. Però no pengi que la nostra operadora li prendrà les dades i li donarà un número pel sorteig... :-)

montsellado: Benvinguda al bloc! uff!! Veig que tu també tens dies txungos... Crec que l'has encertada, no sóc del RACC. Ara no sé si sóc o no bon català...

Assumpta ha dit...

Nooooooooo!! Hahaha que la meva resposta era RACC!! A més, que jo ja sabia que ets de Càritas, home!! :-DDD

No saps que jo recordo TOT el que llegeixo als blogs? I sé que l'empresa us va proposar participar amb una petita part dels sous directament en una subscripció d'ajut a Càritas i tu vas dir que sí! :-))

Ho vas explicar fa temps al blog... No sé quan de temps, això si que no ho sé, sóc fatal, fatal per les dades... Recordo els fets, les anècdotes, tot... ara bé no em preguntis si fa un any o en fa tres :-P

També sé que col·labores en un projecte molt maco (que no recordo el nom) de fer un regal de Reis a un nen, a través d'una ONG... En Súper Banyera és solidari! :-)))

Jordi ha dit...

Assumpta, o enciclopèdia catosferenca amb potes, és cert, et recordes de tot. Dono fe! És una passada!!

Ah! Tu això no ho saps: l'altre dia vaig fer de jurat literiari per un casal del Raval on escrivien nois immigrants. Va ser molt txulo i molt gratificant!

Assumpta ha dit...

Prenc nota... bip... arxiu: Jordi fa de jurat literari per un casal del Raval... bip... Gravant.

Ja està :-)