Els (36) 5 sentits.

Diuen que hom posseeix cinc sentits. Ni quatre ni sis. Cinc. Doncs quan avui l ‘he tingut entre les mans he decidit aplicar-los al cent per cent. No en va, tenia unes ganes enormes de veure’l, tocar-lo, olorar-lo, tastar-lo i escoltar-lo. Així doncs, aquí va la meva valoració cincsentitiana (paraula nova que m’acabo d’inventar):

Vista. Fantàstica. El color groc de la lluna és cridaner i el dibuix molt encertat. L’escala li dona una profunditat excepcional i la lluna, ah!, que dir de la lluna. És d’aquelles rodones que un somia poder despenjar del cel per apropar-la a la persona que estima.

Tacte. Ai, no puc parar de tocar-lo. El tinc aquí a la vora, assentat al sofà amb mi. No me’n separo ni un moment i, cada miqueta de res, llisco les mans per sobre l’entapissat i el torno a tocar.

Olfacte. Bé, olora molt bé. A nou. Sabeu com quan un es compra un cotxe que fa aquella olor a... nou. Doncs això!

Gust. He comés la imprudència de passar la llengua per les pàgines i fer-m’hi un tall. Estic bé, no patiu, però és que... quina culpa tinc jo si el gust forma part dels cinc sentits?

Oïda. De moment no diu res. L’he estat escoltant durant una bona estona, però està mut. Ara, quan l’obri, segur que començaré a escoltar un munt d’històries increïbles fetes, trenades i pensades des del fons del cor i que em faran passar una estona màgica.

Que de què parlo? Encara voleu més pistes? Va, home, va...