D’inauguració... d’autor.

El departament d’inauguracions de la Banyera (amb parella inclosa) va ser convidat a la inauguració d’un nou lloc de tapes d’autor al born de Barcelona anomenat 10’s (el deu, pronunciat en anglès). Ah! Insensats!  No sabeu què heu fet! Heu invocat a la combinació demoníaca de les paraules màgiques la suma de les quals produeix un plaer indescriptible (i que no són Magnum Doblechocolate): menjar gratis. Pam! Assistència segura. No us preocupeu, obriu les portes i prepareu-vos que hi vaig directe. Tingueu les neveres ben proveïdes, les begudes ben fresques i els cambrers ben en forma per anar traient safates i més safates plenes de manduca pels convidats a la festa.

A la porta d’entrada del lloc ens demanen els noms, miren la llista i... endavant ja podeu passar que sou molt benvinguts.  Només posar els peus dintre del local, copa de copa de vi o de cava al canto, què prefereix? Cava sisplau, que el vi em  puja, gràcies. De res, aquí té. I cap a dintre, al final del passadís, i falta gent. El restaurant no estava gaire ple. Eren tres quarts de vuit i el menjar encara no es prodigava gaire, però pel poc que vaig veure, ja em vaig dir Jordi, avui passaràs gana perquè, mira què ets especial amb el menjar!, no t’agradarà gairebé res. En vol? Què és? Piruleta de iogurt amb caviar? Eeeee... d’això.... passo paraula piruleta!

Després van venir més plats estil... sis-plau-em-pot-dir-què-cony-és-això-per-què-no-en-tinc-ni-piiiiiiiip-idea?

Això és meló amb pernil, primer el pernil, després el meló i després es beu el contingut de la copa. Ah! Bé, gràcies, d’això sí que en vull. Posi-me’n tots un.

La veritat és que no era la meva nit, però la cosa es va arreglar amb l’aparició dels clàssic xocos, això sí, d’autor, que vaig pensar que a d’altres restaurants també eren igual i, per tant, algú ens estava enganyant: o als altres llocs també eren tapes d’autor o l’autor que en havia convidat a la inauguració no ho era tant, d’autor.

Li comento a l’Alba que amb les tapes tant ridícules (tastets, segons la seva experiència culinària, que n’és molta), doncs que amb aquests tastets, servidor es quedarà amb gana, perquè ja saps que sóc molt de menjar i que, paraules textuals, “espera’t un moment que vaig a veure si trinco una coca-cola”, perquè això, a les inauguracions, s’ha de dir així. Perquè a una inauguració vas a deixar-t’hi la vida, a fer-te amb tot el que puguis, amb un únic objectiu: sortir amb l’estómac ple a rebentar i, a poder ser, comentant/exagerant amb la persona que sempre se’n va a la mateixa hora que tu i que sortiu alhora per la porta i que no us coneixeu, la quantitat indecent de plats i begudes que ara mateix t’estan fent la vida impossible a dintre la panxa i que seran les causant que avui per la nit et costi agafar el son.

Finalment aconseguim agafar un bon lloc, al costat de la porta de la cuina on fan la seva aparició efímera els cambrers amb les safates plenes de menjar. Efímera perquè tant bon punt surten, ja han de tornar a entrar perquè la safata s’ha buidat en un tres i no res. Vaja, el visto y no visto dels castellans. Allà, ah companys! comença l’operació arrassar-ho tot (la batejo en aquell moment i consensuo el nom amb l’Alba). No és que hagi menjat gaire, però la mena de braves d’autor i el peixet fregit d’autor no estan malament:

Però acordem, per unanimitat que, espera, que vaig a veure si en trinco una altre (de coca-cola), torno i acabem d’acordar allò que havia quedat pendent abans d'anar a trincar la beguda: sortint d’aquí...

En breu, si pot ser, bé, quan m’acabi el gintonic que és gratis i s’ha d’aprofitar i està boníssim

Perquè segur que també és d’autor!

Doncs a mi no m’ho ha semblat perquè l’home que me l’ha servit vestia de manera normal.

...anirem a fer unes tapes de veritat, que no siguin d’autor.

Dit i fet, i per postres va tocar:

P.D.: Totes, absolutament totes les fotos són d'autor! Paraula!