Basquet 3x3: Primera derrota.

Era de suposar. Érem faves comptades. Només tres homes. O millor dit dos homes i una dona dels cinc que composem l’equip. L’Albert (al que la meva bona memòria l’ha batejat com Enric fins que se n’ha cansat i m’ho ha comentat) ens ha dit que patia un pinçament a una vèrtebra i que no jugava. Això sí, ens ha donat suport moral des de la banda i ha tirat alguna que altra fotografia. I l’altra noia de l’equip, l’Elsa, s’ha presentat quan ja havíem acabat el partit.

Quan ha arribat l’equip contrari, m’he, si em permeteu, fet caca a sobre. Hi havia dos moles de tios que m’han espantat. Un que era com el Gegant del Doraemon (gran en tots els sentits però sense aquell jersei característic) i un altre alt i fornit. Val a dir que evidentment, m’he encarregat jo de defensar-los a tots dos i han tingut la delicadesa de no jugar mai plegats. S’agraeix. Després, quan ha acabat el partit ens han comentat que tots dos juguen a handbol. Uff!! Ja deia jo... L’alt i fornit em fotia unes hòsties en la lluita pel rebot que sortia volant. L’altre, el Gegant, tenia la delicadesa de no anar-hi. Gràcies company, t’ho agraeixo!!

Doncs bé, no hem fet pas un mal paper. Hem perdut per 9 a 12 (les cistelles de dos només computen un punt i les de tres dos). He fet sis cistelles. Encara estic en forma, però entre nosaltres, al país dels cecs el borni és el rei, així que no és d’estranyar. No he estat molt individualista, però com que pobres d’ells dos estaven una mica acollonits, he decidit agafar la responsabilitat i amb tirs des de fora la zona les he anat clavant. No us diré com he acabat de cansat després dels vint minuts reglamentaris (i la meva mala forma que poc a poc he d’anar recuperant) que els hem hagut de jugar tots tres únicament, ja que no teníem recanvis a la banqueta.

Crec que el següent partit per l'Hohaveuvist Team (o jojaveúvist segon un de l'equip contrari) és dimecres, on espero comptar amb tots els efectius i de ben segur que serà una altra guerra!!