Esmorzars, malalties i crisi.

Avui l'E no tenia bona cara, però el detonant de tot ha estat veure'l arribar amb una coca-cola light a la mà en comptes del seu tallat habitual en got llarg. Espantats, tots li hem preguntat què li passava i a què es devia aquest canvi de rutina. "Voy de vareta", ha sentenciat, per afegir "llevo desde las tres de la mañana sentado en el lavabo. Me he leído el Quijote entero dos veces. Vamos, que no me atrevo ni a toser por si acaso".

A la taula també hi havia l'S que es trobava malament. No me n'he adonat fins que el P m'ha comentat "¿pero no le ves la cara que hace y que tiene los ojos llorosos?". He contestat que no, que jo el veia igual que sempre. A l'E li ha faltat temps per replicar-me que "últimament veo que la gente se está amariconando un poco. Si es que a la que dejas de llamarle hijo de puta al que tienes al lado, ya te llaman maricón.".

De totes maneres, encara ha tingut esma d'explicar-nos que té (o tenia) un amic que regentava un taller mecànic on arreglaven punxades de roda i que estava situat al costat d'una esplanada per Barcelona on hi solien anar molts conductors amb tot terrenys a provar i fer cabrioles amb el cotxe. Quan plovia, l'amic en qüestió, es dedicava a tirar claus enormes per tota l'esplanada i a dintre dels tolls d'aigua. Llavors, quan un tot terreny passava per allà se li punxava la roda i el conductor amb la mala llet que això comporta baixava del cotxe per inspeccionar-lo i era llavors quan veia astorat com era el seu dia de sort: a cinquanta metres un taller on reparaven punxades amb un cartell ben gran que ho indicava. "Si es que en esta vida hay que ser listo y hay que tener buen olfato para los negocios", ha sentenciat l'E.