I per reis, torna el rei mag del futbol.

I aquest no és un altre que en Messi, que avui s’ha sortit, ho ha brodat, ha fet del futbol un art, ha marcat un hat trick, ha estat de llarg el millor jugador del partit (on han jugat vint-i-un jugador i ell) i quan ha estat substituït, com ja va passar amb Ronaldinho al Bernabéu, la gent s’ha posat dempeus per aplaudir-lo i fer-li reverències i donar-li les gràcies per portar-los-hi l’últim regal de reis: un partit d’aquells per emmarcar ple de bones jugades i grans gols.

Avui han vingut l’Alex i el Joel a veure el partit. En Joel, poc entès en això del futbol i home bastant passiu quan es tracte de veure un partit per la televisió, m’ha fet cinc minuts abans de començar el següent pronòstic:
Servidor: Com ho veus?
Joel: Avui calculo un dos a u. Perdó, un u a dos.
(Passat un minut)
Joel: Puc canviar el meu resultat?
Servidor: Si.
Joel: Dos a u a favor de... contra qui juga el Barça?
Servidor: L’Atlètico de Madrid.
Joel: Doncs a favor d’aquests...
(Als sis minuts de partit i després d’un penal bastant clar sobre Messi)
Servidor: Vols canviar el resultat?
Joel: Umm... No!

I aquí Joel, ja vas perdre la teva oportunitat, perquè cinc minuts més tard Messi va marcar el primer golàs de la nit mercès a una paret amb Alves, que li torna la pilota d’esperó fent una passada en profunditat i aquest sol davant el porter el bat per sota. M’intento abraçar al meu amic Joel que segueix en la mateixa posició que abans que l’argentí marquès el gol. “Cony, Joel, que han marcat!”, li dic i intento abraçar-me a ell però m’evita i em diu fredament: “Ara baixarà el Maradona de la tribuna a felicitar al Messi”. U a zero i en Joel, després de tornar-li a preguntar, seguia sense voler canviar el resultat. Ai, que poc entès en futbol!!

Més endavant, quan el meu amic, home de poc futbol a les venes, sent que juga en Busquets em comenta:
Joel: Busquets?Encara juga?
Servidor: És el fill.
Joel: El fill? En serio?

Ara, va haver un moment durant el partit que vam dedicar a buscar-li possibles semblances al Pinto, ahir porter titular del Barça. Els que recordo que van sortir van ser: porter de discoteca; dolent de pel·lícula de xinesos d’aquelles antigues; doble d’escenes perilloses d’ Steven Segal a “Alerta máxima”; mafiós de qualsevol pel·lícula on l’extorsió estigui a l’ordre del dia; la Pocahontas; mariachi nocturn; en Tao Pai Pai de Bola de drac; ...

I amb tot això l’Atlético, fora de sí, que veia que el partit li seria impossible de guanyar ja que el Barça, sense intenció de provocar, s’havia fet amo absolut del partit i la tocava i la remenava com els àngels al mig del camp, va començar a endurir molt el joc. Tant que a la mitja part quatre jugadors ja havien vist targeta groga. Més alguna que altra que va estalviar-se l’àrbitre. Allò es va convertir en una caça indiscriminada a les cames dels jugadors blaugranes.

Finalment, el partit va arribar a la mitja part amb l’avantatge mínim del Barça al marcador i amb segona part del tot oberta. I en Joel, home de poc futbol, va decidir que ja n’hi havia prou de veure futbol i va marxar cap a casa a menjar un iogurt i a dormir que l’endemà tocava anar a treballar. Vaig quedar-me, doncs, sense el meu comentarista de luxe particular.

La segona part va començar cm la primera, amb domini blaugrana, fins que al minut onze, Messi rep un penal dintre l’àrea: expulsió i gol de l’argentí que col·locava el zero a dos al marcador. Però el futbol és futbol des del minut zero fins al noranta (més afegit) i quan tot semblaven flors i violes, al minut seixanta-vuit en un córner i en un errada clamorosa de tota la defensa el Atlètico va aconseguir marcar i reduir distàncies.

Ah, companys, però encara estava Messi sobre el terreny de joc i això no havia de quedar així. Un minut més tard va rebre la pilota al mig del camp. Es va aturar, va arrencar i va fer una gran jugada que se’n va anar de tots els que li van sortir al pas fins que va xutar gairebé des del punt de penal i... al pal!! Ostres quina mala sort, però la pilota encara estava viva i la centrada des de la banda dreta va anar a parar als seus peus i amb un gran regat supera al porter i marca. Hat trick i partit sentenciat. I canvi merescut on el Calderon ovaciona Leo Messi posant-se dempeus, aplaudint i fent reverències al rei mag del futbol.

A partir d’aquí, partit controlat i eliminatòria gairebé sentenciada. Però no ens en refiem que el pacient està tocat, però no mort del tot. Així que el partit de tornada promet ser apassionant, d’aquells on el rival ha d’anar a remuntar i el Barça ho pot aprofitar per marcar-ne un cabàs. Ja veurem!

EN POSITIU.
Evidentment, Messi. Jo també vaig posar-me dempeus al bar per aplaudir-lo quan el van canviar. Els bons jugadors se’ls ha de reconèixer els bons partits.

Tot l’equip en general va ratllar a un gran nivell i això que ni Xavi, ni Puyol, ni Valdés, ni Abidal, ni Márquez, ni Henry, ni Eto’o, estaven a l’onze titular. Fins i tot Pinto va fer alguna que altra aturada de mèrit.

El resultat, sens dubta, que deixa l’eliminatòria molt encarrilada, però... alerta!

EN NEGATIU.
Aquesta vegada l’Atlètico només ha rebut la meitat dels gols que va encaixar al Camp Nou.

La gran duresa dels jugadors blanc i vermells.

COMENTARI DE TEXT.
Després de veure la repeticio d’un fora de joc d’un jugador matalasser, el comentarista de la televisió de pagament va dir: “Estaba tímidamente por delante de la defensa”. Timidament?