Insults.

Avui dissabte escoltava per la ràdio un programa on parlaven dels insults: perquè insultem, quins insults diem i el seu origen. Recordo que deia l’expert en insults (quin títol més interessant...) que, fent un xic d’història, els birmans escopien als peus dels seus enemics perquè consideraven que el terra que trepitjaven era sagrat. D’altra banda, els víkings també escopien, però a l’hora també s’hi pixaven i feien gestos tocant-se certes parts. Els romans, a l’hora de testificar, ho feien amb les mans als testicles (d’aquí ve la frase castellana de “Con un par”). Remuntant-nos a la història més moderna, el fet d’alçar el dit del mig i plegar la resta (fer un dàtil, segons un company de treball meu de fa temps) ve dels escocesos que per amenaçar als enemics alçaven el dit índex i el dit del mig ja que eren els que utilitzaven per llançar fletxes amb els seus arcs. L’altre versió, la de fer les banyes amb dos dits, pels curiosos, era considerada fa molt de temps una ofensa als deus. Ah!! I el mític insult de me cago en algú de la família de l’altre (vegis pare, mare o unitat familiar sencera inclosos els morts), abans era considerat un gran ofensa, ja que sobretot en el cas de cagar-se en el pare d’algú, significava insultar el membre més adorat i idolatrat de la família.

Història a part, tot pensant en els mítics insults que he arribat a escoltar per la televisió, me n’han vingut uns quants al cap:
1) Qui no es recorda de la mítica Sole i l’encenedor, quan l’insultador en qüestió mentre és entrevistat per alguna televisió (pública o privada), rep l’impacte d’un ou (amb closca i tot) que es rebenta tot tacant-li la roba: “Ai hijo de... aleee! ¿Quien ha sio? A Sole a que te meto un guantazo, mierda... Que te meto con el meshero...”.
2) I què me’n dieu del mític Hristo Stoitxkov i els seu ja famós “hijo de puta” (que més endavant va acabar catalanitzant) quan es dirigia als àrbitres?
3) I el “Què cabró!” del Paco (Santi Millán) a La cosa nostra?
4) I un clàssic entre els clàssics: “Ho haveu vist, no? Ho haveu vist? La mare que els va parir!!”.

Doncs capficat en aquesta mena de repàs d’insults (alguns irrepetibles, alguns graciosos i alguns simpàtics), baixava les escales del metro quan de sobte me n’he adonat que el tren estava a l’andana a punt de marxar. He baixat les escales corrent, he esprintat (això el dilluns no li diré al fisio, que m’ha recomanat repòs) pel tros pla i quan era a punt de posar el peu a dintre el vagó, el conductor ha tancat les portes. Evidentment, ha rebut una quantitat d’insults per part meva per omplir tot el comboi suburbà sencer. Pobres!! Mira que jo crec que són les persones que se’n deuen emportar més!! Ara, però, m’he quedat més relaxat...