“Kafka en la orilla”.

O “Kafka a la platja”, en català. És el darrer llibre que m’he llegit. Escrit per Hakuri Murakami, el definiria amb la següent frase: estrany però genial. L’autor ens narra dues històries en paral·lel: la d’un nen anomenat Kafka Tamura de quinze anys abandonat per la seva mare quan en tenia quatre i que s’escapa de casa del seu pare, i la d’un avi anomenat Nakata que té la capacitat excepcional de poder parlar amb els gats i que té una missió que complir. El personatge de l’avi està molt ben caracteritzat i us puc assegurar que a mesura que et vas endinsant en la seva història i el vas coneixent més li acabes agafant molta estimació, per la manera com parla i com actua.

No us podeu arribar a imaginar el que va costar-me poder-lo agafar de la biblioteca Sempre que me’l volia llegir, sempre estava agafat. L’altre dia, casualitat de les casualitats, buscant llibres per la biblioteca, vaig passar per davant del carro on estan els llibres per col·locar a les prestatges, el vaig veure allà i vaig pensar: “Per mi, encara que sigui en castellà”. El volia llegir en català, però com que em va costar tant trobar-lo, vaig pensar que era un fet superflu. I ara, després de llegir-lo, entenc el perquè em va costant tant poder fer-me amb ell.