Profetes i tridents màgics.

Ho veu en somnis. S’avança sempre als fets. Ho anuncia abans de que succeeixi. Ho prediu. Ho intueix. Avisa. El seu cervell està tres graons per sobre nostre. I és que el dia abans del partit el profeta Pep ja anunciava la seva visió: “costarà molt guanyar al Numància, no us espereu una golejada perquè no la veureu”. I have a dream. Serà un partit d’aquells que s’haurà de picar pedra, veia a dir. D’aquells de posar-se la granota de treball. D’aquells que poc a poc, mica en mica, pas a pas, jugada a jugada, amb paciència, sense perdre els nervis i essent constant, com formigues, per tal de trobar algun punt feble a la defensa numantina que va plantejar el tècnic del Numància. I així va ser. Paraula d’en Pep. Amén.

I res més lluny de la profecia, el Numància va aparcar l’autocar (jugava amb cinc defenses) davant de la seva porteria per tal de posar-li les coses molt difícils al Barça. Però no us penseu que va ser un autocar d’aquells que no circula, ans al contrari. Aneu errats. Quan podien i robaven la pilota, l’autocar posava la cinquena i cap amunt. Sortien amb molt ordre i amb bastant perill. Així és que a la primera part el Barça ho va intentar de totes les maneres, però totes les ocasions o les aturava el porter o anaven a rebotar a les cames de la poblada defensa numantina. “Costarà molt guanyar al Numància”. Paraula d’en Pep. Amén.

Però va arribar la segona part i, com no podia ser d’una altra manera, una gran jugada d’Alves i un peu que va aparèixer d’en Leo Messi del no res va suposar el primer gol (minut 49). El més difícil estava fet. La llauna estava oberta. El Barça s’avançava al marcador. El profeta somreia i tots estàvem contents i respiràvem més tranquils.

I més ho vam fer perquè el segon component del trident màgic, Eto’o, va aparèixer tres minuts més tard per marcar el gol que mig matava el partit, que començava a construir els ciments de la possible victòria blaugrana.

Però el Numància no es va arronsar, no! Ja ho anunciava el profeta. Va seguir jugant amb ordre i atacant amb perill fins que al minut seixanta mercès a un gran gol de falta de Barquero, van reduir distàncies al marcador i van tornar a posar l’ai al cor dels seguidors culés. “Costarà molt guanyar al Numància”. Paraula de Pep. Amén.

Però el tercer component del trident màgic, Henry, encara tenia alguna cosa a dir, no volia ser menys que els altres dos, i després d’una gran jugada de, qui sinó?, Messi, que s’emporta tota la defensa i li cedeix la pilota a Henry que xuta, rebota en un contrari i la pilota s’acaba allotjant mansament dintre la porteria (minut 70). Al·leluia!! “Costarà molt guanyar al Numància”. Paraula de Pep. Amén.

La tranquil·litat final pel culé va arribar cinc minuts més tard quan un xut d’Eto’o rebutjat per les cames de la defensa va a parar a peus de Messi que amb empentes i rodolons xuta, l’atura el porter, li rebota a les seves cames i després d’un petit esprint i sense oposició, empeny la pilota per definitivament acabar amb les esperances del Numància. Fins i tot el Camp Nou el va reverenciar, ja que just quan va marcar el gol es va produir una baixada de tensió al corrent elèctric que va durar poc més d’un segon demostrant que ja podíem respirar tranquils i donant fe que a més d’un se li van fondre els ploms de tant patir. Punt (o tres punts) i final al patiment anunciat pel profeta. L’única cosa que se li pot recriminar és que va dir que no ens esperéssim una golejada, però fins i tot amb això va tenir raó. Golejada és a partir de cinc gols? Paraula de Pep. Amén.

EN POSITIU.
El caràcter i la lluita d’aquest equip no té límits, començant pel porter i acabant per l’últim home de la banqueta. El partit d’ahir va ser dels difícils, malgrat el que diu el marcador. Un fet que ho demostra és que en tres dels quatre gols la pilota abans d’entrar va tocar algun jugador del Numància.

El trident màgic que formen Henry-Messi-Eto’o que és el més realitzador de tota Europa. Ahir vaig sentir una estadística que deia que no hi ha cap equip de la Lliga que hagi marcat més gols que tots tres junts.

En Pep, profeta a la seva terra. Un autèntic monstre del futbol que sap llegir aquest esport com ningú mai ho ha fet. Felicitats Pep i per molts anys estiguis entre nosaltres!! Si guanyes Lliga i Champions promouré una campanya per posar la teva foto al costat de la Moreneta. T’ho mereixeràs, no ho dubtis!

L’actitud del Numància que, per molt que va venir a tancar-se, no va ser d’aquells equips que per no res perden temps i els seus jugadors aprofiten qualsevol cop per llançar-se al terra i esgarrapar minuts al cronòmetre.

EN NEGATIU.
L’entrada més fluixa de la Lliga al Camp Nou. Imagino que el fort vent i les desgràcies succeïdes al llarg del dia van fer desistir a la gent d’anar-hi.

LA CELEBRACIÓ DELS GOLS D’HENRY.
És un misteri per tots (menys pels implicats) per què quan en Thierry Henry marca un gol es porta la part interior del canell dret al nas i fa que l’olora. Parlant d’això ahir amb els amic mentre veiem el partit, vam acordar que ho fa perquè hores abans ha passat pel Sephora o per la secció de perfumeria d’El Corte Inglès i s’ha provat colònies. Algú en té alguna millor?