Veeeeeent!!!

Vas pel carrer i veus arbres al terra, branques, fullaraca apilada als racons, semàfors i senyals caiguts, fileres de motos que han besat el terra les unes a sobre de les altres, com si fossin fitxes de dominó, contenidors bolcats, sostres d’uralita barrant el pas a les voreres, gent que ha resultat ferida com a conseqüència de la caiguda de cornises de les cases o de murs d’obra fets amb totxanes i construïts a corre-cuita, ... Fins i tot he arribat a veure tres carpes d’una escola que literalment han volat de dintre i s’ha anat a allotjar a la calçada. Impressinant!! En fi, la ciutat de Barcelona està revolucionada i presa per la guàrdia urbana i els bombers cantonada a cantonada. No sé si l’alcalde Hereu ja haurà decretat l’estat de màxima alerta, l’estat d’excepció o haurem passat com si fóssim americans a la categoria de Defcon 2. No sé tampoc si ens enfrontem a la fi del món com a les pel·lícules americanes que ve la gran glaçada o un meteorit cap a Nova York o una gran inundació ens deixarà amb l’aigua al coll. Tampoc he vist ni en Will Smith ni en Bruce Willis, protagonistes d’aquests tipus de films, pels carrers ni la seva versió catalana que seria en Ramón Madaula i en Josep Maria Pou.

Resumint, que he presenciat tot això mentre em dirigia al gimnàs a seguir provant el meu isquión, tal i com em recomana el fisio. Quina ha estat la meva sorpresa quan he vist que la porta era tancada i l’accés precintat amb cintes de la guàrdia urbana. M’he dirigit a l’encarregada que era fora donant explicacions a la gent i m’ha dit que, a conseqüència del vent, han tingut problemes i no han pogut obrir.

De tornada cap a casa he passat a fer una visita per la del meu pare. La seva dona m’ha comentat que quan ha sortit al carrer a comprar, dos segons després d’entrar al supermercat, ha sentit com queia un test d’una balcó just per on acabava de passar.

Quan anava cap a casa, he ajudat a uns homes que se’ls havia caigut un mur de totxos a sobre el seu cotxe, m’he trobat als meus tiets que m’han dit que al mercat es queien els vidres de les claraboies que de què no ho fan a sobre una senyora i l’han hagut de tancat, he vist els bombers com s’afanyaven a entrar dintre un edifici, m’ha trucat l’Alba que puja amb cotxe cap a Esterri i m’ha dit que el vent fa que li costi controlar-lo i a més a més allà dalt hi neva. Apunt d’entrar a casa em creu-ho amb un home gran que grunyia: “¡¡Cago en la madre que parió con el aire!!”. Me’l quedo mirant i penso que millor és tancar-me a casa a llegir i a descansar, no sigui després no ho podem explicar.

Bé, ara estic davant de l’ordinador, però no les tinc totes. Ja he patit un parell de baixades de corrent, però res que no m’impedeixi acabar aquest post...