Amb els bons, tot és diferent!

Primer partit que podia veure del Barça en directe aquesta temporada. Per fi! Ja en tenia moltes ganes. Això de Gol TV i l’horari tant estrany (les 18h) ens tenia descol·locats i al primer bar que hem vist que es podia veure, cap a dintre que hi falta gent (i a més de veritat, perquè estava buit)! Més val bar nou en mà que bar vell volant... uff!! Justet, ja ho sé, però no m’ho tingueu en compte.

La primera part ha estat de les de Mecagon tot: Mecagon tot que fa aquest, mecagon tot què fa l’altre, mecagon tot on la passa... Un desastre on el zero a zero de la mitja part crec, sincerament, que ens ha afavorit (dos pals del Getafe i una oportunitat de l’Zplatan que sol davant del porter ha xutat sense punteria) Ah!! Me n’oblidava! L’Zplatan a la primera part s’ha emportat uns quants mecagon Déu i ja començava a fer honor a aquella endevinalla que ens deien de petits: Oro parece, Zplatano és... Quin plàtan de jugador! Xooooof! No en rascava ni una. Amb Pedroooooo i “el Yefren” (perdoneu, però aquest nom només queda bé amb l’article davant i amb i grega) als dos extrems, el pobre ni l’olorava. De fet, si hagués jugat un servidor en lloc d’ell, no hagués passat absolutament res. Bé, sí, que potser les meves butxaques estarien una mica plena d’euros, cas que hagués rebut recompensa econòmica alguna. Ni es movia, ni pressionava, una boia en mig de l’oceà que passava desapercebuda. Així que ja s’estava convertint en el blanc de les ires dels que érem al bar i més d’un culé, dels de tota la vida entre els que m’incloc, ja començava a recordar a l’Eto’o. Més que res, trobava a faltar aquella pressió que el camerunès feia en punta d’atac. En resum, que no estava molt tri-tranquil.

La segona part ja ha estat diferent. Bé, diferent quan han sortit el setè de cavalleria: Iniesta i Messi per Pedroooooo i “el Yefren”. I és que amb els bons, tot és diferent! El Barça l’ha començat a tocar, a remenar, a desequilibrar fins que al minut seixanta-cinc de partit a centrada d’Abidal, l’Zplatan amb la punteta de la boteta ha tocat la pilota i aquesta pom-pom-pom, a petits bots ha entrat a la porteria. I quan un quart d’hora més tard ha fet l’assistència a Messi perquè aquest marquès el gol de cap i es reivindiqués davant de tota l’Argentina sencera, ja ha estat el màxim, convertit amb el gegant de la ciutat quan s’ha abraçat amb tots el petits del Barça. Ara, els mecagon Déu de la primera part en contra del suec, eren mecagon Déu d’alegria i de què bo que és aquest jugador i ja l’hem convertit tots plegats en el millor davanter del món. Com som els culés...

I és que, entre nosaltres, un equip que llueix propaganda de Burger King a la samarreta, no pot anar molt lluny... I si a més a més tens aquest Barça davant, doncs encara és més difícil. I a més a més, amb el proper home anunci d’Emilio Tucci d’El Corte Inglès tot engominat a la banqueta, el Míchel, Míchel, Míchel mari...ner (horari protegit) doncs encara menys... Amb tots els respectes!

EN POSITIU.
L’Zplatan, que ha fet el que ha de fer un davanter: passar desapercebut fent posar als aficionats dels nervis, marcar un golet per callar boques i donar una assistència per convertir-se en ídol de masses.

Iniesta i Messi, que han capgirat la dinàmica del partit. Què grans que són!

En Txiki-Txiki aquest que hem portat del Shartak, que ho ha fet prou bé!

EN NEGATIU.
Que el Barça, amb el xavalets del B, no és el nostre Barça. Però crec que ens haurem de començar a avesar a veure l’equip amb gent del B a l’onze inicial. Planter curt i tants partits...