divendres, 25 de setembre del 2009

Espies a can Barça.

Ostres tu, què fort! Ara resulta que hi ha espies a Can Barça! Increïble! Ahir ja no sabia si estava llegint el diari o estava immers en una novel·la d’en Frederick Forsyth. Un altre capítol de F.C. Mafialona, al que ja ens té acostumats el padrino de l’entitat, Al Laportone, tirant del carro fins que l’any vinent se li acabi el seu període electoral. Aquesta junta o ho fa tot molt bé (triplet) o ho fa tot malament (com és el cas que ens ocupa i preocupa).

Tornant al tema dels espies, ahir, sol com un mussol, sortia el director general de l’entitat, il signore Joan Oliverini, també conegut com a Bud Spencer per la gran semblança amb l’actor (falta per confirmar si també reparteix mastegots amb la mà ben oberta i cops de puny a la part superior del cap dels adversaris) a donar explicacions. Segons ell, Al Laportone no estava assabentat d’aquest afer (cosa molt poc creïble) i lluny de dir que quatre vicepresidents (o vispresidents com deia aquell) se’ls havia posat un detectiu privat (no, mai a la vida!), es va referir molt subtilment a una auditoria de seguretat. Veus, cada dia s’aprenen coses noves, vaig pensar. Em pensava que les auditories només eren de números! I per què es va fer? Doncs perquè van rebre queixes d’un dels vispresidents (com m’agrada aquesta paraula, gràcies Gaspart!), Joan Franquesa, informant que tenia indicis de que estava essent espiat. Llavors, Joan Oliverini va posar en marxa la maquinària de seguretat del Barça (on tenen destinada una partida d’uns quatre milions d’euros), és a dir que es va passar a Defcon 2, i va manar fer aquesta auditoria (que per auditoria ben feta la del Palau de la música). I vosaltres us preguntareu en què consisteix una auditoria de seguretat, igual que jo m’ho preguntava. Doncs el doble del Bud Spencer va dir-nos que:
- És: verificar les informacions que hi ha en els registres i en els llocs públics sobre la persona investigada i preguntar en determinats ambients si hi ha una informació rellevant sobre aquesta persona.
- No és (ni conté): seguiments a persones ni activitats relacionades amb les comunicacions (ni controls de telèfons, ni e-mails, ni correu).

Aclarit aquests punts, no entenc res de res, sincerament. Si algú ho entén que m’ho faci saber que amablement li donaré les gràcies. Avui no he pogut dormir intentant treure’n l’entrellat. I què fem les persones quan no entenem les coses que ens expliquen i no podem dormir per treure’n l’entrellat? Doncs muntar-nos les nostres pròpies pel·lícules. Per tant, el que crec jo que van fer (i no volen reconèixer) és seguir als que seguien al seguit (segons sempre la seva versió, perquè jo crec que els que seguien es pot ometre i quedaria, per tant, seguir al seguit). Uff!! És a dir, jo contracto algú i li dic que hi ha una persona (el seguit) que pensa que hi ha algú que l’està seguint. Bé, estudiem-ho millor en aquesta conversa (sembla el Digui-Digui):
Joan Oliverini: Et vull encarregar una feina.
Detectiu: Sóc tot orelles.
JO: Has de seguir algú.
D: Fàcil. No em pots donar més dades?
JO: Sí, algú que segueix algú.
D: uff! Va de veritat?
JO: Sí, sí, i tant!
D: I quan el trobi, què li dic? Què faig?
JO: No sé, tu mateix. Pots dir-li: “Pillaaaaaaat! Ara pares tu!” o agafar-te a ell i fer el trenet mentre ell s’agafa al que a la vegada estava seguint. Jo no entenc d’aquestes coses. Tu sabràs!

Em recorda tot plegat al Mortadelo i Filemón i la TIA

Com que tot això és una mica irreal, per dir-ho d’alguna manera, pensant pensant, he arribat a la conclusió que potser va ser Fèlix Millet, vispresident tercer de la Fundació del Barça (abans de dimitir per l’escàndol econòmic del Palau de la Música) que va dir-los que tenia indicis que l’estaven espiant (òbviament deprés del desfalc). Quan va dimitir, ja s’havien contractat els detectius, i com aquí som catalans del puny tancat, van pensar que ja que estava tot pagat (cinquanta-sis mil euros no bescanviables amb vals de compra pel Carrefour o Caprabo), s’aprofités per vigilar d’altra gent. Però com que el pressupost ja estava tancat, només donava per espiar a quatre vispresidents, no cinc. Per això Alfons Godall es va quedar fora.

Per últim, m’agradaria fer una crida al Frederick Forsyth perquè prengués nota de tot això, que en surt una novel·la d’aquelles de les bones, com ens té acostumats. Gràcies!

6 comentaris:

Assumpta ha dit...

Boníssim, boníssim, boníssim, i més boníssim!!!

M'he fet un fart de riure amb l'Al Laportone i en Joan Oliverini i tota la mascarada aquesta, però el millor de tot és que jo, quan vaig sentir "Auditoria de seguretat" vaig pensar que la imaginació humana no té límits!!! jajajajaja

Aplaudiments per a tu i, abans que vingui l'Alex a repartir nomenaments (jiji) jo et nomeno:

Cavaller d'Honor i Premi Nacional de les Lletres Catalanes en Narracions pròpies de Novel·la Negra ;-))

Clidice ha dit...

Tu ho has dit, si no fos per les peles que remenen, és un guió digne de Mortadel·lo i Filemó :( és que sempre ens han d'aigualir la festa aquesta penya?

Sergi ha dit...

Francament, jo tampoc he entès res de tot aquest assumpte, així que no puc aportar llum. Només sé que avui toca el Màlaga i que no el podré veure, però que espero que li fotem una bona panadera amb dos gos de Messi i un de Ibra (que sortirà a la segona part), i tothom que tingui ganes de marcar avui.

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Ja,ja, ets molt millor guionista que Oliver a la roda de premsa. El teu relat és més coherent que el conte fals que ens va explicar. "pinotxos"!
salutacions
sílvia

Fran ha dit...

Això de "auditoria de seguretat" sona igual que "tancaments i seguretat" que és el nom que li dona certa credibilitat legal a la feina mafiosa que fan els gitanos a les obres, osigui, n'és ridícul.
Sembla que "l'emperador" vol tenir ben lligats tots els mecanismes de control abans de marxar a la recerca de nous i més grans imperis...
De totes maneres ho has explicat molt bé i molt clar, amb aquest sentit del humor tant fí i que tant ens agrada als teus seguidors.
:-)
Shhh! Us vigilen....
Una abraçada.

Jordi ha dit...

Assumpta: més que la imaginació humana, la gent amb ments retorçades! Se les empesquen totes per tapar les seves malifetes!
Gràcies pel títol, que guardaré i portaré amb molt d'orgull!

Clidice: sí, sí, sembla que el Barça no pugui anar bé mai. I quan va bé i no ens desastabilitzen de fora, ho fem des de dintre.

XeXu: el golet de l'Ibra sí que el vas encertar, eh?? ;-)

Sílvia: segur que l'Oliver és de ciències... jejeje

Fran: ja sé per on vas, ja... El gran Laporta vol ser omnipresent i controlar-ho tot. I espera't que si surt la candidatura continuista, ell estarà a l'ombra dirigint els fils. Segur!
Ostres, ara m'has fet recordar una pel·lícula que deia quelcom semblant a "Nos vigilan"...