El referèndum.

A la preocupació que planeja per tota l’Espanya sencera i part de les Canàries i les Balears sobre el futur de la Belén Esteban amb tot el pack de personatges que va darrera (filla, ex-torero,...), s’ha afegit un nou problema: el famós referèndum de Areyns (ho escric així perquè segons Antena 3, televisió referent a tota Espanya i part de l’estranger ho escriuen així, i ho pronuncien també d’aquesta manera). Doncs bé, sembla que aquest petit poble insurrecte, capdavanter de l‘independentisme català, abanderats insurgents, on aquest passat diumenge han onejat més senyeres i estelades per metre quadrat de tot el nostre territori sencer, els ha produït algun que altre maldecap. I és que les xifres i els percentatges canten (i no per soleares). Canten clar i català, com ens agrada aquí. El 96% dels que han anat a votar, volen la independència. No està gens malament, no?

De totes maneres, sé que ha estat un referèndum d’estar per casa, d’aquells que allà en diuen de Juan Palomo, del yo me lo guiso yo me lo como, però les dades són si més no, significatives. Han votat, crec, un 41% de la gent empadronada, que déu n’hi do! Sé que no es poden extrapolar dades, o que es fa difícil, però per molt que aquest 59% restant votés que no volen la independència, les xifres no serien tant dolentes. Potser als voltants d’un 45% dels votants dirien que SI. I què voleu que us digui, que crec que anem per bon camí.

Ah!! I que s’agafin a la cadira que ara venen més municipis darrera que també volen seguir el mateix camí i convocar un referèndum (ni oficial ni vinculant, evidentment, com el d’Arenys) per copsar l’opinió general. Bona iniciativa! No dubteu que si tingués l’oportunitat d’anar a votar, si a la gran (Visca) Barcelona en convoqués un, encara que fos l’associació de veïns, els promotors de la festa major de Gràcia o el quiosquer de la cantonada, servidor seria dels primers en dipositar el meu vot a favor del SI.

Així que, o la Belén Esteban s’espavila i treu exclusiva rere exclusiva, o aquesta mena de gra al cul que som per la resta de l’estat els catalans li traurem el protagonisme. Que tremoli el Tomate!

Ara parlant seriosament. Servirà d’alguna cosa? Uff!! Crec que serà un boom comparable al de les seleccions catalanes, que en el seu moment tothom va remar endavant i en la mateixa direcció, però com que a Madrid ho paren tot, a consciència, ens acabarem cansant de veure que per moltes iniciatives que prenguem, no hi ha res a fer. I a més a més, és curiós, perquè si tant ens critiquen i tant ens volen mal i tant malament els caiem i tant poc es preocupen de com s’escriu i con es pronuncia correctament el nom d’un poble que pertany a la seva geografia, si més no, és curiós que ens vulguin tenir al seu costat...