La dona que somiava amb cereals i un bidó de iogurt.

Tot va començar una nit clara i tranquil·la (com diu la cançó) amb tres amics assentats al voltant d’una taula, en un país estranger, llunyà, tocant els Alps. Estaven en aquella taula la dona T, la dona M i SERVIDOR. I com era de nit i tocaven quarts de deu, ens disposàvem a sopar. SERVIDOR gaudia d’un frugal, apetitós i abundós primer i segon plat d’un menjar normal. Posem per menjar normal un plat de pasta de primer i unes hamburgueses de segon. Més els postres, això sí, que no es perdona. La dona T (i ara no recordo si també la dona M, la meva memòria no dóna per tant) es va asseure a la taula armada amb un bol ben fondo, un parell de iogurts i un parell de capses de cereals de diferents classes. Quina va ser la sorpresa de SERVIDOR al veure que es podia subsistir tota la nit amb un bol d’aquells ple de cereals de diferents tipus amb iogurt. Incomprensible! Bé, coses de dones, va pensar SERVIDOR. Perquè aquestes coses, us puc assegurar amb la mà al cor, que els homes ni les tasten ni les toquen.

El dia següent va arribar a casa l’home J, un home fet i dret, de complexió atlètica, en bona forma, espigat i engrescador. De nou, per la nit (clara i tranquil·la) els quatre amics (recordem: la dona T, la dona M, l’home J i SERVIDOR) ens vam asseure al voltant de la mateixa taula que un dia abans havien ocupat els tres amics. SERVIDOR es disposava a menjar de nou un àpat frugal, apetitós i abundós similar al del dia anterior. La dona T (no torno a recordar de la banda que es va postular la dona M, la meva memòria no dóna per tant) es tornava a armar amb un bol fondo, un parell de iogurts i un parell de capses de cereals, amb la qual cosa SERVIDOR va tornar a arribar a la mateixa conclusió que la nit anterior. Si alguna cosa té SERVIDOR és criteri i no es deixa influir per res del món amb d’altres opinions que intentin convèncer-lo d’una cosa de la que està més que segur. Quina va ser la sorpresa de SERVIDOR quan l’home J es va assentar a la taula, armat amb un bol fondo. Cara de sorpresa i suor freda regalimant pel front. No pot ser, no pot ser!, va pensar SERVIDOR. I va deixar que el flux dels accions que movien l’home J seguís el seu fluir normal, sense badar boca. L’home J va agafar una capça de cereals i els va abocar al bol fondo. Més suor freda. L’home J va agafar l’altre capça de cereals de diferent tipologia i amb un gall enorme dibuixat a ambdues cares i els va abocar en el mateix, sí, sí, en el mateix bol fondo on havia abocat anteriorment l’altre tipus de cereals. SERVIDOR suava geladament per tot el cos i els ulls els tenia oberts com a taronges. A continuació, l’home J va agafar un parell de iogurts, els va treure la tapa i els va abocar al bol fondo que contenia la barreja de cereals. SERVIDOR es va aferrar fortament a la teoria de que, gentilment, l’home J li havia preparat aquell bol fondo amb barreja de cereals i iogurt a la dona M i li oferiria sense demanar res a canvi, com un gest de cavallerositat. Perquè l’home J és un cavaller i és vesteix pels peus (frase que sempre m’ha agradat, però jo les samarretes me les poso pel cap, no pels peus). Sí, sí, havia de ser això, va pensar SERVIDOR. Quina va ser la sorpresa quan, amb la mà dreta, l’home J va agafar la cullera, la va introduir al bol fondo que contenia la barreja de dos tipus de cereals i el iogurt i plena fins dalt la va conduir a la seva boca i va mastegar i deglutir aquella espècie de mescla inhumana. SERVIDOR ja suava profusament, amb ganes, amb deliri, esmaperdut, bocabadat. La primera cosa que li va venir a SERVIDOR va ser aquell “bé, són coses de dones”. Però l’home J no era una dona, era un home! Com podia ésser? Llavors ho va veure clar, claríssim! Els homes-homes, els de tota la vida, els del pèl al pit, aquells que cada vegada en queden menys (com SERVIDOR), aquells que no miren sinó que desafien amb la mirada, aquells que lluny de tenir defectes tot són qualitats, aquells que s’encenen els llumins amb la galta dreta (no ho proveu a no ser que sigueu allò que se’n diu homes-molt-homes, que fa mal), aquells que mai ploren (si guanya el Barça no compta), aquells que mai diuen t’estimo, aquells que l’evolució només els pot penjar l’etiqueta d’homes molt homes, no prendrien mai a la vida quelcom semblant a aquella barreja inhumana de cereals diversos amb iogurt. No. No i no, em nego!

Evidentment, en dies posteriors i quan l’home X va arribar al mateix país estranger, llunyà, tocant als Alps, va ser consultat immediatament per SERVIDOR. Ell, home-home, dels de tota la vida, m’ho va confirmar: no menjava ni menjaria mai a la vida cereals. Ni per sopar, ni per esmorzar, ni per dinar, ni per berenar. Allò era cosa de dones. “De nenazas”, concretament. Perquè, és del parer de SERVIDOR, els homes, els de tota la vida, aquells que ja en quedem pocs, mai mengen cereals, i menys amb iogurt. Uff!! Estava salvat! Aquella nit vaig poder dormir tranquil.