dimarts, 21 de desembre del 2010

La Marató de TV3 2010.

L’experiència de participar com a voluntari a La Marató de TV3 no té preu (bé, o potser podríem dir que sí, que té un valor, els 7.385.625 euros que es van recaptar). És quelcom únic. El fet de poder posar el teu gra de sorra (a part de la donació corresponent) perquè tots aquells que vulguin contribuir-hi puguin fer-ho, m’omple, com diu aquell, d’orgull i satisfacció. Vaig estar recollint trucades en torn de tarda amb l’Alba a la central de Barcelona, allà a la plaça Espanya. Realment, quan ho veus des de dintre, te n’adones que hi ha molta feina al darrera.

Assentar-te davant del telèfon fa cosa. No sona, està allà, però et mira. Què diré? Ho faré bé? M’equivocaré? Són preguntes que et fas irremeiablement. Llavors, quan et diuen que has de penjar el telèfon, que començaran a entrar trucades, comences a sentir els nervis a l’estómac. Nervis que van a més quan veus que el telèfon que fa tres cap a l’esquerra sona. I van encara a més quan el de la dreta que ha sonat abans ho fa. Només te’n queda un! I encara més quan el de just a la teva esquerra sona. Déu meu! I ja els nervis i el pessigolleig s’eleven fins a l’infinit quan sona el teu i la llum vermella de l’aparell et confirma que sí, que l’has de despenjar. “Marató, bona tarda, vol fer un donatiu?”, és el que et marca la butlleta que diguis quan despengis el telèfon. I reculls la primera donació. I la segona. I la tercera. I llavors ja no tens tants nervis, i quan reculls l’última a un quart de nou de la nit, els nervis ja no estan i voldries seguir agafant i agafant trucades, però no pot ser perquè tens el company que et fa el relleu esperant que deixis la cadira lliure.

Com a anècdotes curioses que em van passar, podria dir que em van fer una donació de 600 euros! Són un munt de diners! Que va trucar una dona que parlava bastant afònica i que em va explicar al final de la trucada que tenia aquesta veu perquè va tenir un accident de moto i li van haver de reconstruir la gola, així que se sentia molt identificada amb aquesta Marató. I ja, per acabar, la conversa que vaig tenir amb un noi molt simpàtic:
SERVIDOR: Em pots dir els cognoms?
ELL: Bartra.
SERVIDOR: Com el del Barça?
ELL: Sí!
SERVIDOR: I el segon?
ELL: Agüero.
SERVIDOR: Com el Kun?
ELL: (rient) Sí! Si que estàs posat amb això del futbol!
Al final, quan li vaig preguntar la població on vivia em diu:
ELL: Terrassa. No dius res ara?
SERVIDOR: Home, i tant! El Xavi!

És un acte solidari que trenca motlles, no m’ho negareu. I a tot al món. No tinc coneixement que arreu es faci una cosa semblant. La gent s’involucra, surt al carrer, prepara activitats i hi participa, dona diners, és solidària. És un dia especial. De fet, ja és un dia assenyalat al calendari català, com si fos un Sant Jordi o un onze de setembre. I això és bonic, perquè lluny de celebrar patrons o festes nacionals, celebrem solidaritat. Hi ha alguna cosa més maca que aquesta? A part de com juga el Barça, és clar!

12 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Demostrem que som un gran pais....això a madrid no tenen collons de fer-ho

Agnès Setrill. ha dit...

Que bé que t'ho devies passar! Doncs me n'alegro, tu i tots els voluntaris, és com ha de ser, us ho mereixeu!

Assumpta ha dit...

Espera, espera... que repeteixo el meu comentari anterior hehe :-DD

T'anomeno BLOGUERO SOLIDARI 2010 (bé, és perquè ara que s'acaba l'any i es fan resums de tot i es donen premis que tots porten el 2010, doncs jo et vull donar aquest premi)

Col·laborador habitual de Càritas (cosa que a mi, personalment, m'arriba al cor perquè tinc aquí a casa a un voluntari i sé la feinada que fan i que l'ajuda arriba de veritat als més necessitats), amb la Fundació Soñar despierto i ara amb la Marató de dues maneres, fent atletisme i com a voluntari per agafar trucades.

Així doncs, jo em trec el barret davant el joc del Barça (uaaaaaaauuuuu oeeeeeeee oeeeeee iuuuuuuupiiiiiiiiii), davant l'afició perica (em va emocionar especialment una pancarta amb la imatge de Dani Jarque i donant les gràcies a Iniesta) i davant en Jordi Banyera :-))


Al final, a aquest xic de Terrassa li havies d'haver dit que tens un blog, homeeeee!! :-DD

Al Blog-calendari d'Advent també varem dedicar una entrada a La Marató :-))

http://javenadal.blogspot.com/2010/12/la-marato-de-tv3-i-solucio-del-sudoku.html

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Enhorabona per l'èxit, per que part de l'èxit és teu i de tots aquells que fan possible la Marató. És una passada el que s'ha recollit. Entenc que et sentis tan content.:)

Thera ha dit...

La Marató és una de les millors coses d'aquests dies!!! Felicitar-vos per la gran feina que heu fet, sense tots vosaltres no es podria tirar endavant. Jo també penso que amb fets així demostrem que som un gran país!!! N'hi ha per estar molt content, hi tant!!
Bones Festes!

Sergi ha dit...

La marató és tot un espectacle, i quan veus les xifres que es mouen, el marcador final, saps que tenim un país com déu mana, que encara hi ha esperança pels catalans. Bé, catalans i d'altres llocs de parla catalana, que també participen i contribueixen! Felicitats per haver-hi participat tan activament.

Jordi ha dit...

garbi24: ni a Madrid ni a tota Espanya. I això que ells són 40 milions i aquí en som set i mig.

Agnès S.: gràcies! Sí, sí, m'ho vaig passar molt bé!

Assumpta: Ah!! A més a més, el dissabte, suposo que em deuen veure cara de solidari, vaig anar al super i hi havia uns d'una gossera demanant menjar. I què vaig fer? Doncs comprar una bossa gran de menjar per gossos. Ais, què farem! ;-)

Gràcies pel títol. Com sempre, em fas posar vermell!

Josep Lluis: Crec que l'èxit és de tots, tant dels que participen com dels que ajuden. Així que, felicitem-nos tots!

Thera: Som un gran país, malgrat el que volen fer-nos creure determinats sectors. Sóm solidaris i estem compromesos. Som molt grans. Bones festes per tu també!

XeXu: Com deia a la Thera, som un pais compromès i solidari. Ja poden dir missa els de fora. Gestos com aquest ho ratifiquen.

Assumpta ha dit...

Digues a quin supermercat vas, que aniré a la sortida a posar el plateret hehehe ;-))

Aquí a REUS, al Mercadona, una vegada van posar una tauleta de la residència d'avis de les Germanetes dels Pobres. No demanaven diners sinó directament aliments... Jo en sé d'un que també va fer un parell d'extres a la compra del dia ;-))

Assumpta ha dit...

Mira JORDI :-)

(jo fent teixit social hehehe? coneixes la MARIA, de "Tu, jo i l'Otis"?

http://tujoilotis.blogspot.com/2010/12/quan-es-tracta-de-collaborar.html

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Gràcies Assumpta pel txivatassu... (encara no m'he posat al dia amb la lectura de blocs... això de fer vacances...)


Jordiiiii Jo vaig fer el primer torn!!!!
Primer vaig estar en un telèfon que no estava clar si pertanyia a Internacional o a Activitats. Amb el company del costat ens partiem les trucades, ara l'agafes tu, ara l'agafo jo...
I, avorrida de no rebre trucades, em vaig passar als telèfons de les files del davant... i llavors va ser un no parar!!!
Una senyora em fa fer una aportació de 500€, la resta van ser de quantitats més baixes. Però tothom estava tant content de trucar i de ser atès!!
I quins problemes tenen la gent gran amb els números! Em va trucar un senyor de 87 anys que amb prou feines veia els números de la llibreta... i pel treure el dni... ni t'ho explico...

L'experiència em va agradar molt i crec que repetiré l'any vinent.

Jordi ha dit...

Assumpta: Vaig anar a un Carrefour d'aquests de ciutat, no aquells tant grans, al carrer Berlín.

Aquest que coneixes comença per J i acaba per osep Lluís??

Ostres què bo! Sí, el bloc de Tu, jo i l'Otis el tinc linkat a la barrar de blocs que llegeixo i de tant en tant m'hi passo.

Tu, jo i l'Otis: Hola! Les vacances passen factura a tots! hahaha A mi el temps em té dominat i vaig llegint blocs quan en tinc una mica. No s'arriba a tot tu!

hahaha veig que a tu també te n'han passat de coses! Recordo que a la formació en van comentar que hi havia el telèfon d'internacional, d'activitats i de particulars. Jo vaig resar perquè em toquès aquest últim, més que res pel moviment que dius. I no em vaig equivocar de demanar-ho, doncs!

A mi em va tocar atendre de tot una mica. Però tens raó, la pobre gent gran que gairebé no s'hi veu i no s'aclara molt l'havies d'ajudar i anar número a número. De totes maneres, si el compte està malament, no passa res. Bé, mentre hagin donat bé el número de telèfon per si els truquen els validadors...

Aquest era el segon any que participava i l'any vinent, tornem-hi!

Assumpta ha dit...

Sí, sí, casualment comença per "J" i acaba per "osep Lluís"... ostres, quina intuïció!! hahaha :-DDD