dilluns, 15 d’octubre de 2007

Què passaria si...

9 de setembre de 2007. Vigília de la diada nacional de Catalunya. Són dos quarts de nou de la nit i, acabat el telenotícies vespre, apareix un primer pla de la cara de l’Artur Mas, cap de l’oposició, amb una bandera catalana a la seva dreta i una fotografia de l’expresident Jordi Pujol penjada de la paret. Amb cara solemne i posat seriós, ben arreglat, amb el nus de la corbata excel·lentment fet i sense una arruga a la camisa, comença a parlar: “Passat demà, onze de setembre, els catalans celebrem la nostra festa nacional. El meu desig és que aquest any, per raons que tothom coneix, els catalans celebrem de manera especial aquesta festa. Perquè som una nació i volem celebrar-ho i deixar constància de que ens alegrem. Per això honrarem i exhibirem el símbol que millor ens representa a tot el món: la bandera que varem aprovar fa anys. La que exhibeixen els nostres esportistes amb orgull. La que cobreix el fèretre dels nostres soldats. La que saluden amb respecte tots els caps d’estat que ens visiten. El símbol de Catalunya. El símbol de la nació lliure i democràtica que formem més de set milions de catalans. La bandera de tots, perquè en ella estem tots representats. Jo estic orgullós de ser català. Sé que els catalans també ho estan. I per això us demano a tots que per sobre de qualsevol diferència ideològica, l’onze de setembre ho manifesteu amb franquesa. I que feu algun gest que mostri el que guardeu al vostre cor. A casa o al carrer, de forma individual o amb la família o amb els amics, per què tothom sàpiga el que els catalans sentim per Catalunya. I que sabem proclamar-ho, sense escarafalls, però amb orgull i amb el cap ben alt. I jo m’avanço ja i us dic a tots el catalans: Feliç dia de la nació catalana, feliç festa nacional!!”.

Això, evidentment, és pura ficció. No ha passat realment i espero que no arribi a passar mai. Qui és un cap de l’oposició per enviar un missatge institucional al país? Es digui Artur Mas, Carod Rovira o de qualsevol altre manera. No diré que tots els noms de les persones que hi apareixen han estat triades a l’atzar i que tota semblança amb la realitat és pura coincidència, com sol fer-se a les pel·lícules. De totes maneres, no li trobeu cap similitud a un fet que ha passat recentment per terres veïnes? Si en comptes de dir Artur Mas ho canvio per Mariano Rajoy (cap de l’oposició del govern Espanyol); si en comptes de ser la bandera catalana la que hi ha a la dreta, hi poso la bandera espanyola; si en comptes del retrat de l’expresident Pujol hi poso el retrat d’una altre persona; si en comptes del 9 de setembre de 2007 ho canvio pel deu d’octubre de 2007; i si en comptes de dir Catalunya ho canvio per Espanya, catalans per espanyols i onze de setembre per dotze d’octubre. Crec que molts de vosaltres ja estareu ubicats i sabeu de què us vull parlar, no?

Només m’agradaria deixar una pregunta a l’aire: què passaria si aquesta petita ficció que he relatat al primer paràgraf esdevingués realitat? Com reaccionarien aquesta gent del PP? Us imagineu el rebombori i la polseguera que s’aixecaria per Madrid? No se’ns tirarien tots a sobre com salvadors de la pàtria espanyola omplint-se la boca amb paraules com unitat, separatisme, nacionalistes i altres més que sempre deixen anar per tal d’atacar-nos? Només espero, pel bé de tots, que aquests senyors no tornin a arribar mai al poder, ja que, si estant a l’oposició fan aquesta mena coses, no vull ni pensar què poden arribar a fer estant a dalt de tot... Exemples hi ha si mirem uns quants anys enrere, no? Millor no pensar-hi!!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats per l'escrit! De tant en tant em vaig passant per llegir les teves històries i mai m'havia decidit a deixar-te cap comentari, però la ocasió s'ho mereix!!!
Quanta raó que tens...

Laura

Jordi ha dit...

Hola Laura!!

Gràcies per la felicitació. Bonament fem el que podem. I ja saps, no ho dubtis. Sempre que vulguis deixar algun comentari, aquest és un bloc totalment obert a tothom.

Fins ara,
Jordi.

Anònim ha dit...

Perdón, ¿por qué hablas despectivamente de "aquesta gent del PP" y centralizas la opinión de España en Madrid? ¿Es que no se puede respetar una opinión distinta a la tuya?
Defender una idea, la unidad de España en este caso, no es atacar a otra. Nunca he oido a Rajoy atacar a la ciudadanía catalana. Eso sí sería despreciable, pero tener una idea o sentimiento distinto no creo que sea malo. Y puestos a hablar de comparaciones sutiles con los dictadores me parece que existen otros políticos bastante más xenófobos y extremistas. Aporto este comentario porque quiero aportar otro punto de vista, que por supuesto no es un valor absoluto sino simplemente otra opinión que trata de ser crítica, aunque respetuosa.
Por cierto, las fotos y los comentarios sobre las rutas, lo cual me ha traido hasta esta página navegando por la web, están muy bien.

Jordi ha dit...

Hola anónimo!!

Evidentemente que se puede expresar una opinión diferente a la mia. Tu lo acabas de hacer. Libertad de expresión al poder!! Eso es lo bonito, no? Que cada cual pueda defender y exponer sus ideas en base a las creencias que cada uno tenga.

Igual sí que es un poco despectivo lo de utilizar el término "aquesta gent del PP", te puedo dar la razón. De todas maneras creo que sistemáticamente los principales focos nacionalistas en España (vascos y catalanes) somos el blanco propicio del Partido Popular. No voy a ponerme ahora a exponer hechos ni causas, pero las hemerotecas están donde tienen que estar para que todo el mundo las pueda consultar. Tampoco quiero entrar mucho en este tema.

Me gusta este otro punto de vista que has aportado. Tienes razón. Evidentemente de momento no hemos llegado a extremos tan radicales como en otros paises y no creo que podamos llegar (eso espero!).

Mi intención, de todas maneras, no es ofender a nadie con mis artículos, básicamente porque lo hago por diversión y porque sólamente intento exponer mis opiniones en un momento dado. Y lo que creia en ese momento es lo que reflejé en este artículo. Siento si te ha sentado mal.

Por lo demás, gracias por leer pacientemente mis modestos artículos y como siempre digo: ni por fútbol ni por política me voy a pelear con nadie!

Saludos.