dimarts, 30 d’octubre del 2007

El nazisme i l’Esperanza.

I una altra perla més de l’Esperanza Aguirre. Caram!! És un no parar!! Aquesta dona és una mina. No us perdeu aquesta frase perquè és de les que fan mal a les orelles sentir-la. I més si la diu un personatge públic que ocupa el lloc que ella ocupa: presidenta de la Comunitat de Madrid.

Us poso en situació: imagino que tots estareu assabentats de l’agressió racista que es va produir fa dies a un vagó dels ferrocarrils de la Generalitat i que va patir una menor de setze anys equatoriana per part d’un jove de Santa Coloma de Cervelló. Doncs bé, imagino que també sabreu que en el mateix vagó hi havia una persona més: un ciutadà argentí que davant l’agressió es va quedar parat, sense reaccionar, assegut a la seva cadira. Una vegada que l’energumen responsable de l’atac va baixar a la següent estació el noi es va preocupar per la noia i va estar xerrant amb ella. Doncs bé, ara resulta, segons l’Esperanza que: “Así empezó el nazismo, porque los demás miraban para otro lado”. El que hem de sentir!!

Només plantejeu-vos una cosa: vosaltres què hauríeu fet? Sincerament, crec que jo no hagués fet molt més que aquest pobre argentí. Digueu-me covard si voleu, però no és més covard el que s’aprofita de que el vagó està absolutament buit per perpetrar aquesta salvatjada? Que utilitza la força bruta per tal de, sense més, comentar-li a crits que si pot fer el favor de tornar al seu puto país a més d’algun que altre comentari racista que es va perdre entre les quatre parets del vagó?

I m’agradaria acabar dient que és una llàstima que no hi hagi més dones com l’Esperanza Aguirre, ja que aquestes coses, segons sembla, no succeirien, o malgrat tot tindríem un venjador justicier que s’encarregaria de passar factura a tots aquest personatges que es creuen que tenen el dret d’anar repartint mastegots a qualsevol persona que passi per davant seu. I és una llàstima també que no agafi molt el tren per tal de poder evitar fets com aquests i prefereixi desplaçar-se amb el cotxe oficial blindat per les quatre parets. I és una llàstima que tots no puguem anar pel carrer acompanyats per quatre guardaespatlles per si tenim algun problema que altre.

De totes maneres, si us voleu llegir l’article sencer us passo el link: