Demà volem cap a Madeira.

Ja tenim aquí el segon gran repte de la temporada. El segon gran objectiu que em vaig marcar per enguany. No és un altre que la Madeira Island Ultra Trail (MIUT). La segona sortida a l’estranger per participar en una marxa d’ultra distància. Tocarà deixar de nou el pavelló ben alt. El divendres pel matí el Jaume i un servidor agafem el vol que ens ha de portar fins a Lisboa i des d’allà agafarem un altre avió (o avioneta, no ho tinc clar) que ens deixarà al nostre destí final: l’aeroport de Funchal (Madeira). M’han dit que l’aterratge en aquesta pista té la seva complicació perquè és molt curta i que el capità sempre s’emporta aplaudiments que ho aconsegueix. Esperem poder seguir la tradició...

Recordo ara quan el Jaume va proposar-me embarcar en aquesta aventura. Va dir-me que m’animés que ells s’hi apuntava. Jo no ho tenia clar, no sabia si valia la pena gastar-me tants diners per anar, participar a la marxa i tornar. Tenia molts dubtes (i molts objectius que complir). Però, aquests dubtes van desaparèixer del tot quan vaig veure les fotos dels llocs per on passarem. Senzillament espectaculars. Només veure les fotografies vaig dir-me que allà hi havia d’anar jo, que havia d’estar-hi, i no vaig pensar-m’ho dues vegades i vaig donar el “Sí, vull” (parlant en matèria esportiva) al Jaume.

Aquesta prova té una distància de 100 quilòmetres amb un desnivell acumulat total de 7.160 metres (3.525 positius i 3.635 negatius) i creua l’illa de Madeira de punta a punta. El temps límit per fer tot el recorregut són vint-i-quatre hores. La prova comença el dissabte a les 6:30h, però com que nosaltres dormim a Funchal (lloc on acaba la prova), els autocars surten cap a l’altre punta de l’illa a les quatre del matí. Així que toca matinar. Però val la pena l’esforç, ja que ens embarquem en tota una aventura que esdevindrà, sens dubte, una gran experiència per nosaltres. Imagino que més d’una vegada em quedaré embadalit amb més d’un paisatge i tiraré innumerables fotografies. El lloc s’ho val.

El divendres només arribar hem quedat amb la gent de corredors.cat per fer un sopar de germanor. Tenim ja la taula encarregada al mateix hotel on dormim (nosaltres i gairebé tota la resta de participants) i la cosa promet ser interessant i molt divertida.

Doncs res, esperant no tornar amb un cama (o les dos) de madeira (acudit made in Jaume), fins la tornada. Sigueu bons i no feu dolenteríes!! Ah!! Sento fer-vos enveja i tot això que es diu, però... haber elegido muerte!!

Us deixo el perfil de la prova perquè us podeu espantar una miqueta (val a dir, però, que era més dura la CCC del Mont-Blanc, les coses com siguin):