dimarts, 20 de gener del 2009

El somni d'una administració de loteria.

Coneguda és per tots a la feina l'actitud mig ludòpata (simpàticament parlant) del company R2 (que no D2, sinó que simplement és per diferenciar-lo del company R). Juga a les quinieles, a la lotería nacional (entenguis 6/49, Trio i Pica3 i Pica5) i a la lotería Nacional forànea (entenguis Lotería Nacional Espanyola, encabint-hi aquí la del sorteig de Nadal i del nen) i sortejos diversos (Euromillones, Primitiva, Quiniela, ONCE, i diferents rifes de paneres i viatges).

Fa mesos que l'administració que tenim més a la vora està tancada. Avui, com que m'ha tocat anar a llençar la dosis ludòpata setmanal dels companys de feina (un euro per setmana i persona per jugar a l'Euromillones i a la Primitiva), he decidit provar-ho, ja que em venia de passada abans d'arribar al lloc on tenia una reunió, però amb idèntic resultat: tancada. Li he preguntat a un dels assistents a la reunió i m'ha dit que, segons saben, al propietari li han retirat la llicència perquè no estava molt bé del cap. La veritat és que quan hi vaig anar alguna vegada, era d'aquells llocs que feia pudor a ranci i havies d'agafar aire abans d'entrar i intentar aguantar sense respirar fins que et trobessis a cinc metres a la rodona de l'establiment. Quan hi havia cua, m'esperava a fora i quan no hi havia ningú entrava seguint el procediment que us acabo de citar (agafar aire i no respirar mentre em trobava a dintre).

Quan he arribat al meu lloc de treball, finalitzada la reunió, he vist a l'R2 i li he comentat el que m'havien explicat. Li han brillat els ulls, ha vist visió de negoci immediatament i m'ha dit que el que havíem de fer és llogar un local per allà i demanar una llicència administrativa (que es veu que costa molt que te l’atorguin) per obrir una administració. Estava emocionat. Parlava ràpid. Somreia. M'ha proposat que un servidor, l'S i ell mateix podríem invertir un seguit de diners per fer-ho. Com que jo de diners vaig una mica peix pel virus crisi, li he dit a l'S que com anava de líquid. També ha agafat aquest virus i si vol seguir pagant l'hipoteca no pot embrancar-se en projectes arriscats. L'R, que corria per allà li ha deixat anar a l'R2 que aquest era el seu somni de tota la vida: "tú lo que quieres ser es una jodida lotera y estar rodeado de números por todas partes". L'R2, ni ha afirmat ni ha desmentit. Només se li ha dibuixat un somriure al llavis i ha mirat a l'infinit, amb la vista perduda.

10 comentaris:

karli ha dit...

Veig que teniu molta il.lussió en akest negoci...de kuants calers estem parlant? k us fa falta?...jejejeje, si tu estas peix jo no arribo ni a sardineta amb el tema dels eurillos!!! Esteu fets una colla de ludopates compulsius!!!! be si algun dia arribeu a obrir akesta administració fesm'ho saber que ja vindre a tirar les travesses , k per mi no sigui que el negoci no funciona eh!!!!!!!
Apa salut germà culè!!!

òscar ha dit...

l'R2 és un emprenedor i, als emprenedors, no se'ls hi pot tallar les ales.

ni en temps de crisi i/o desacceleració econòmica!!! :)

gemma ha dit...

Que la sort acompanyi l'R2!
Si aconsegueix fer-se amb l'administració, ens
informes, eh!

Alex. ha dit...

Ludopaties més enllà, per somiar no hi ha res millor que jugar a la loteria, a més a més, si toca... xerinola, rauxa, gatzara, ziga-zaga, balleruga, elis-elis puchinelis!!!

És negoci, al menys a Sort, on a l'agost ja s'hi fan cues... de somiadors?

Altres diuen que és l'impost dels burros.

ddriver ha dit...

BONA VISIO NOI,Com un alcoholic montant una vinacoteca

Albert ha dit...

Molt bo!
Vigila amb aquest R2 que em sembla que està més enganxat ell a aquestes coses que tu a les crispetes.

Vagi bé!

Assumpta ha dit...

I tenen molta comissió els loteros?

Però si s'ho queda l'R2, que primer ho faci desinfectar, eh? que això dels aromes que deieu al principi a mi... ecccssss

chamb ha dit...

crec que no es tan gran negoci.

Però pasar el que queda de vida despatxant bitllets, amb l ambientillo que hi ha....ja son ganes, ja.

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Doncs sembla un bon negoci. Les loteries són l´impost dels pobres, així que tenir un negoci "lotero" és una bona iniciativa.
Salutacions
sílvia

Jordi ha dit...

Karli: quedaràs convidat a la inauguració, amb pastís i copa de cava. Ja intentaré que vingui l'Alves o el Messi per donarn-li més catxé!!

Óscar: No era la meva intenció, però si no n'hi ha, no n'hi ha... sñiff, sñiff...

Gemma: no ho dubtis. Però crec que fins que no hi hagin socis inversionistes, res de res...

Alex: si t'he de ser sincer, no sóc gaire ludópata. Una primitiva i una euromillones a la setmana i ja vaig servit. Fa temps, però que tinc ganes de fer una quiniela de futbol.

ddriver: ja li ho faré saber! Crec que fa molt de temps que va darrere d'aquesta administració!

Albert: segur, segur!! Des del dissabte que no en menjo!! jajaja

Assumpta: més que aroma, és fortor de ranci! De comisió? Em diuen per aquí que un 8% sobre cada bitllet de lotería.

Chamb: a mi tampoc em faria molta gràcia. Ara que me'n recordo, a una administració que de vegades vaig, la dona que despatxa sempre està jugant al solitari del Windows. Avorrit, avorrit...

Silvia: no sé si són l'impost dels pobres, però que molts dels diners que es juguen a la loteria van a parar a les arques de l'Estat, segur!!