divendres, 16 de gener del 2009

“Kafka en la orilla”.

O “Kafka a la platja”, en català. És el darrer llibre que m’he llegit. Escrit per Hakuri Murakami, el definiria amb la següent frase: estrany però genial. L’autor ens narra dues històries en paral·lel: la d’un nen anomenat Kafka Tamura de quinze anys abandonat per la seva mare quan en tenia quatre i que s’escapa de casa del seu pare, i la d’un avi anomenat Nakata que té la capacitat excepcional de poder parlar amb els gats i que té una missió que complir. El personatge de l’avi està molt ben caracteritzat i us puc assegurar que a mesura que et vas endinsant en la seva història i el vas coneixent més li acabes agafant molta estimació, per la manera com parla i com actua.

No us podeu arribar a imaginar el que va costar-me poder-lo agafar de la biblioteca Sempre que me’l volia llegir, sempre estava agafat. L’altre dia, casualitat de les casualitats, buscant llibres per la biblioteca, vaig passar per davant del carro on estan els llibres per col·locar a les prestatges, el vaig veure allà i vaig pensar: “Per mi, encara que sigui en castellà”. El volia llegir en català, però com que em va costar tant trobar-lo, vaig pensar que era un fet superflu. I ara, després de llegir-lo, entenc el perquè em va costant tant poder fer-me amb ell.

10 comentaris:

Alex. ha dit...

Envejo la teva gran capacitat lectora.

Quan has acabat de llegir un llibre, no et sap greu tornar-lo a la biblioteca?
Atresorà llibres llegits és, a més a més de decoratiu, una mostra d'estimació.

...és clar que valen diners, però molt menys del que valen.

Assumpta ha dit...

Jo no l'he llegit, així que no puc dir res més que això:

"El meu marit l'ha llegit, en català, i li va agradar molt" :-)

Ell el va llegir en català perquè el varem comprar en català jaja... capritxet que és una qüestió de fe nacional (perquè ja està bé que la versió catalana sigui quasi sempre més cara que la castellana!! grrrr) i recordo això de l'home que parlava amb els gats.

Ostres!! Hi ha tants llibres que ell ha llegit que penso "aquest després el llegiré jo" i ja no ho faig :-(

Jordi ha dit...

Alex: llegir és un hobby molt car. Tenint biblioteques, t'estalvies tot això. La veritat és que abans d'acabar un llibre sempre procuro tenir-ne un altre de preparat.

Assumpta: llegeix aquest. Ja veuràs com al vell li acabaràs agafant molta estimació. Després et sap greu tot el que li passa!! El faràs un més de la teva família!

xavi marina ha dit...

m'encantaria llegir, peró encara no he agafat el ritme.Fa temps , vaig llegir PURA VIDA, i em va sorpendre, inclús vaig agafar rábia a la prota. De moment no trobo res semblant que m'inspiri.
D'aquí dues setmanes marcho de holidays i si em recomanes algún ( viatges-aventures ) m'agradaria.

merci.

gemma ha dit...

Jordi,
El tinc en català, només ho havies de dir...

Estic d'acord amb tu, acaba sent inevitable encarinyar-te d'en Tanaka. Però els personatges secundaris també estan molt ben definits i tenen el seu encant, oi?
Totalment recomanable.

Jordi ha dit...

Xavi: hi ha un llibre que em va encantar que va ser "Puertas de fuego", sobre la batalla de les Termophilas. Et sona la pel·lícula 300? A mi em va enganxar moltíssim!!

Gemma: Oh!! I tu només me l'havies d'oferir!! jejeje Sí, sí, totalment d'acord!!

bajoqueta ha dit...

Jo si vull llegir un llibre no miro si està en català o castellà, l'agafo i prou sinó algú corre més que jo i l'agafa :)
La veritat és que este me va agradar molt, i suposo que lo tornaré a rellegir.

Jordi ha dit...

Doncs jo intento sempre llegir en català. Un costum que he agafat. Fa temps només llegia en castellà i vaig perdre molt la gramàtica i escribint feia cada falta garrafal...

Jesús M. Tibau ha dit...

aquest autor està guanyant molts seguidors a casa nostra

Jordi ha dit...

Jesús, només he llegit aquest, però si tots els llibres són igual de bons, normal!!