diumenge, 25 de gener del 2009

Profetes i tridents màgics.

Ho veu en somnis. S’avança sempre als fets. Ho anuncia abans de que succeeixi. Ho prediu. Ho intueix. Avisa. El seu cervell està tres graons per sobre nostre. I és que el dia abans del partit el profeta Pep ja anunciava la seva visió: “costarà molt guanyar al Numància, no us espereu una golejada perquè no la veureu”. I have a dream. Serà un partit d’aquells que s’haurà de picar pedra, veia a dir. D’aquells de posar-se la granota de treball. D’aquells que poc a poc, mica en mica, pas a pas, jugada a jugada, amb paciència, sense perdre els nervis i essent constant, com formigues, per tal de trobar algun punt feble a la defensa numantina que va plantejar el tècnic del Numància. I així va ser. Paraula d’en Pep. Amén.

I res més lluny de la profecia, el Numància va aparcar l’autocar (jugava amb cinc defenses) davant de la seva porteria per tal de posar-li les coses molt difícils al Barça. Però no us penseu que va ser un autocar d’aquells que no circula, ans al contrari. Aneu errats. Quan podien i robaven la pilota, l’autocar posava la cinquena i cap amunt. Sortien amb molt ordre i amb bastant perill. Així és que a la primera part el Barça ho va intentar de totes les maneres, però totes les ocasions o les aturava el porter o anaven a rebotar a les cames de la poblada defensa numantina. “Costarà molt guanyar al Numància”. Paraula d’en Pep. Amén.

Però va arribar la segona part i, com no podia ser d’una altra manera, una gran jugada d’Alves i un peu que va aparèixer d’en Leo Messi del no res va suposar el primer gol (minut 49). El més difícil estava fet. La llauna estava oberta. El Barça s’avançava al marcador. El profeta somreia i tots estàvem contents i respiràvem més tranquils.

I més ho vam fer perquè el segon component del trident màgic, Eto’o, va aparèixer tres minuts més tard per marcar el gol que mig matava el partit, que començava a construir els ciments de la possible victòria blaugrana.

Però el Numància no es va arronsar, no! Ja ho anunciava el profeta. Va seguir jugant amb ordre i atacant amb perill fins que al minut seixanta mercès a un gran gol de falta de Barquero, van reduir distàncies al marcador i van tornar a posar l’ai al cor dels seguidors culés. “Costarà molt guanyar al Numància”. Paraula de Pep. Amén.

Però el tercer component del trident màgic, Henry, encara tenia alguna cosa a dir, no volia ser menys que els altres dos, i després d’una gran jugada de, qui sinó?, Messi, que s’emporta tota la defensa i li cedeix la pilota a Henry que xuta, rebota en un contrari i la pilota s’acaba allotjant mansament dintre la porteria (minut 70). Al·leluia!! “Costarà molt guanyar al Numància”. Paraula de Pep. Amén.

La tranquil·litat final pel culé va arribar cinc minuts més tard quan un xut d’Eto’o rebutjat per les cames de la defensa va a parar a peus de Messi que amb empentes i rodolons xuta, l’atura el porter, li rebota a les seves cames i després d’un petit esprint i sense oposició, empeny la pilota per definitivament acabar amb les esperances del Numància. Fins i tot el Camp Nou el va reverenciar, ja que just quan va marcar el gol es va produir una baixada de tensió al corrent elèctric que va durar poc més d’un segon demostrant que ja podíem respirar tranquils i donant fe que a més d’un se li van fondre els ploms de tant patir. Punt (o tres punts) i final al patiment anunciat pel profeta. L’única cosa que se li pot recriminar és que va dir que no ens esperéssim una golejada, però fins i tot amb això va tenir raó. Golejada és a partir de cinc gols? Paraula de Pep. Amén.

EN POSITIU.
El caràcter i la lluita d’aquest equip no té límits, començant pel porter i acabant per l’últim home de la banqueta. El partit d’ahir va ser dels difícils, malgrat el que diu el marcador. Un fet que ho demostra és que en tres dels quatre gols la pilota abans d’entrar va tocar algun jugador del Numància.

El trident màgic que formen Henry-Messi-Eto’o que és el més realitzador de tota Europa. Ahir vaig sentir una estadística que deia que no hi ha cap equip de la Lliga que hagi marcat més gols que tots tres junts.

En Pep, profeta a la seva terra. Un autèntic monstre del futbol que sap llegir aquest esport com ningú mai ho ha fet. Felicitats Pep i per molts anys estiguis entre nosaltres!! Si guanyes Lliga i Champions promouré una campanya per posar la teva foto al costat de la Moreneta. T’ho mereixeràs, no ho dubtis!

L’actitud del Numància que, per molt que va venir a tancar-se, no va ser d’aquells equips que per no res perden temps i els seus jugadors aprofiten qualsevol cop per llançar-se al terra i esgarrapar minuts al cronòmetre.

EN NEGATIU.
L’entrada més fluixa de la Lliga al Camp Nou. Imagino que el fort vent i les desgràcies succeïdes al llarg del dia van fer desistir a la gent d’anar-hi.

LA CELEBRACIÓ DELS GOLS D’HENRY.
És un misteri per tots (menys pels implicats) per què quan en Thierry Henry marca un gol es porta la part interior del canell dret al nas i fa que l’olora. Parlant d’això ahir amb els amic mentre veiem el partit, vam acordar que ho fa perquè hores abans ha passat pel Sephora o per la secció de perfumeria d’El Corte Inglès i s’ha provat colònies. Algú en té alguna millor?

11 comentaris:

Assumpta ha dit...

Persistirem!! (Paraula màgica que va dir en Pep el dia del Gamper, just al moment de la presentació, i que a mi em va transformar) :-))

Després de tants Amen, quan hem arribat a l'Al·leluia ja m'has fet riure :-))

Saps que em va encantar del partit d'ahir? Pensar que aquest Numancia tan serios és el proper rival del Madrid jejejeje (risa de peli de por)

Bé, aquesta reportera va a la cuina a preparar un te calentó :-))

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
je,je...crec que l´explicació de la celebració dels gols de Henry va per la banda de la seva novieta...
Pep és el nostre GURU. Sempre té la paraula justa! aaaa...quins raonaments, de mestre.
salutacions
Sílvia

karli ha dit...

Hola crack!!!!!!!! el tema de Messi non comment...es lo puto amo!!!!!!que n'hes de bó!!!i cada setmana la lia el tio!!!!...esperem que el dijous la faci ben grossa!!!
El tema de l'Henry...mes o menys penso que ha de ser algo de colonies...jo crec que deu portar la Nenuco del seu fill que no pot veure i així es recorda d'ell i de passada l'hi dedica el golet...una mica cutre però crec que podria ser això...

Albert ha dit...

Molt bo això de l'autocar.

El Liverpool té una estàtua de Bill Shankly (ex-jugador i entrenador dels reds) a Anfield. Jo proposo que se'n faci una igual de Pep Guardiola al Camp Nou. I sinó, al costat de la moreneta, com tu dius.

Adéu, que vagi bé!

ddriver ha dit...

jo era un dels 43000 tontos que ens fotiem de fred,com adetall es podia haver fotut la profecia per el cul i haver fet un parell de gols a la primera part,aixi ens hauriem tret el fred

Jordi ha dit...

Assumpta: saps el que passa, però? Que una vegada els agafa el Barça, els desfonda i desprès fan un partit de pena contra els blancs...
Ara m'has fet recordar lo del persistirem. Sí, quanta raó té el profeta/visionari.

Sílvia: imagino que sí, era broma, és clar... Li van preguntar el dissabte i no va voler-ho explicar. Quin home!!

Karli: tenim el jugador més gran dels últims temps a Can Barça (bé, també ho era el Ronie...) i l'estem gaudint de valent. Cada vegada que agafa la pilota pot passar quelcom!
Accepto la teva explicació de la celebració de l'Henry.

Albert: haurem de començar a muntar ja la campanya pro-foto Guardiola al costat de la Moreneta.

ddriver: sí, sí, però pensa que aquesta gent visionària és rara de collons... jejeje Va, que no t'ho vas passar pas tant malament. Va ser un partit distret!

Eloy ha dit...

El partit, fins i tot a la primera part, em va agradar molt.
Sembla mentida que la majoria d'aquests jugadors "jugaven" l'any passat i l'altre.
Potser les coses no s'han de fer eternes i els cicles han de passar.
Messi sembla tenir un compromís amb el Barça que Ronnie no el tenia, i potser això, tenir una estrella tan humil fa que els altres jugadors millorin i donin tot el màxim.
La celebració del Henry? Prefereixo la del Uche del Getafe, quines cabrioles, ni el Hugo Sanchez dels seus millors temps.

Jesús M. Tibau ha dit...

sobretot agrada l'actitud, ja que amb 4-1 i a falta de pocs minuts encara anaven a buscar el 5è

Assumpta ha dit...

Jordi, fill meu, ja tens la definició de la teva paraula de verificació "Aylasc" al meu blog. Ja saps, a disposar :-)))

Anònim ha dit...

Tenim a Deu i al Profeta, o sigui que ho tenim tot. Que més podem demanar!

Llàstima que ens hagin de refregar pels nassos l'anulació del gol del Numància gràcies al
Víctor -encefalogramaplano- Valdés.

Amén.

Jordi ha dit...

Eloy: crec que el millor que li ha pogut passar a Messi és que Ronaldinho marxés. Eren tant amics que quan el brasiler estava malament en Leo sempre li intentava passar pilotes.
Sí, sembla mentida que aquests mateixos (més Alves per Zambrotta) es mengessin els mocs dues temporades seguides...
El partit jo el vaig trobar molt distret!!

Jesús: totalment d'acord! Crec que és un plus afegit a aquest grandíssim equip!

Assumpta: ara m'hi passo!!

Garrofaire: Sí senyor, Déu i el profeta. Què més es pot demanar??´
Els merengues sempre veuen la palla a l'ull aliè, però jo els dic: accepto el gol (que crec que és falta, però) i el fora de joc en el primer gol del Barça. Per tant, 3-2 seguim guanyant!! On està el problema?