Sé que no som el Barça. Sé que som cinc arreplegats que ni ens coneixíem entre nosaltres i això es pot notar al camp. Sé que no ens guanyem la vida amb això del basquet i que, per tant, és normal que no siguem bons. Sé que al Pau Gasol no li arribem ni a la meitat de la meitat de la meitat de la meitat de la punta de la sola de la sabata. Però, caram, tant costa guanyar un partit?
El dilluns i el dimarts passat (és a dir, ahir i abans d'ahir) vam tornar a tenir partit. El resultat, no cal que us el digui, no? Derrota i derrota.
No aixequem el cap. Això va de mal en pitjor. De totes maneres el partit d'ahir dimarts vam ser per primera vegada els cinc components. I es nota, sobretot perquè tenim banqueta per recórrer en cas de que ens quedem sense aire als pulmons. I també es nota que cada vegada estem més compenetrats, perquè cada vegada anotem més punts i ens en fan menys. Però bé, seguim perdent! Ja se senten rumors de destitucions...
Pel que fa als contrincants, persones altes i fornides. Mira que jo sóc alt, però em donen un cop i m'envien a l'altra punta de la pista!! Ells són forts i voluminosos i... em fan por!! Ja entro al rebot, i n'agafo, però no tants com m'agradaria. És més, això de ser un quatre ulls declarat, fa que si no jugo amb ulleres corro el risc de
a) no conèixer els meus companys
b) de no saber on està la cistella.
Per tant, he de jugar amb les ulleres posades i sempre tinc por que algun cop de colze o una manotada me les faci volar pels aires.
Pel que fa a nivell personal:
- Dilluns 5 cistelles.
- Dimarts 4 cistelless.
- Dimarts: nou pinçament a l'esquena però aquesta vegada a la zona esquerra. No aixeco cap, jo tampoc!
Conclusió a simple vista: pateixo una davallada nefasta (el primer partit 6 cistelless) del meu nivell de joc i em faig gran.
Em sembla que el que faré a partir d’ara és que fins que no guanyem un partit (que ho veig una mica improbable), no publicaré post, perquè realment la notícia serà que hem guanyat, no que hem perdut! Trist, però real! Aquesta aventura basquetbolística no és tant productiva com m’esperava...
El dilluns i el dimarts passat (és a dir, ahir i abans d'ahir) vam tornar a tenir partit. El resultat, no cal que us el digui, no? Derrota i derrota.
No aixequem el cap. Això va de mal en pitjor. De totes maneres el partit d'ahir dimarts vam ser per primera vegada els cinc components. I es nota, sobretot perquè tenim banqueta per recórrer en cas de que ens quedem sense aire als pulmons. I també es nota que cada vegada estem més compenetrats, perquè cada vegada anotem més punts i ens en fan menys. Però bé, seguim perdent! Ja se senten rumors de destitucions...Pel que fa als contrincants, persones altes i fornides. Mira que jo sóc alt, però em donen un cop i m'envien a l'altra punta de la pista!! Ells són forts i voluminosos i... em fan por!! Ja entro al rebot, i n'agafo, però no tants com m'agradaria. És més, això de ser un quatre ulls declarat, fa que si no jugo amb ulleres corro el risc de
a) no conèixer els meus companys
b) de no saber on està la cistella.
Per tant, he de jugar amb les ulleres posades i sempre tinc por que algun cop de colze o una manotada me les faci volar pels aires.
Pel que fa a nivell personal:
- Dilluns 5 cistelles.
- Dimarts 4 cistelless.
- Dimarts: nou pinçament a l'esquena però aquesta vegada a la zona esquerra. No aixeco cap, jo tampoc!
Conclusió a simple vista: pateixo una davallada nefasta (el primer partit 6 cistelless) del meu nivell de joc i em faig gran.
Em sembla que el que faré a partir d’ara és que fins que no guanyem un partit (que ho veig una mica improbable), no publicaré post, perquè realment la notícia serà que hem guanyat, no que hem perdut! Trist, però real! Aquesta aventura basquetbolística no és tant productiva com m’esperava...
17 comentaris:
guanyar a de ser l'hostia!!
No us direu grupo IFA APANYO??
El meu germà gran ara té 50 anys, recordo que fa molts anys jugava una lliga escolar de basket, només van guanyar un cop, era un dissabte però, el meu pare no s'ho va pensar dues vegades, com si fos un diumenge... va anar a la pastisseria i va comprar el millor tortell!!!
Paciència!
jordi no defalleixis!!! si el mvp del ho-habeu-vist-team baixa els braçós abans d'hora, l'equip no sortirà del pou!!!
el bàsquet té una cosa excepcional. pots fer una lliga regular més aviat de pena i als play-offs finals, on els gallitos de la competició estan saturats d'esmatxades i triples estratosfèrics, donar el do de pit.
petits retocs recomants:
1) pose't ulleres de l'estil kareem abdul-jabaar. el meu amic fiera (1,92m), quan jugàvem les va acabar portant i les seves estadístiques personals van tenir un abans i un després.
2) això queda pirata però, a tot equip, sempre hi ha un patata descomunal des de la línia de tirs lliures. a per ell!
feu el bonus de les personals al primers minuts. faltes txorres, sense solta ni volta i, a partir de la cinquena, faltes al tronquito de torn. tindràn tirs però, el tio, no sol ni tocar taulell.
amb això i un biscotx el tdk manresa va guanyar una lliga.
signat: luis casimiro
ddriver: participar diuen que és el que importa, però com dius, guanyar ha de ser la hòstia!!
Si ens diguéssim així ja hauríem desaparegut...
Alex: ara em despullaré metafòricament parlant. Jo vaig jugar a basquet quan era molt jove i erem l'equip B, el de les escorrialles. L'A s'emportava tots els bons jugadors. Doncs segueixo: una temporada només vam guanyar un partit i perquè els altres no es van presentar. Els meus pares no van comprar-me cap tortell...
Òscar (o Luis Casimiro): gràcies pels consells, però
1) No tinc diners per unes ulleres Abdul Jabaar, ni capacitat per fer els ganxos que ell feia.
2) En aquest torneig 3x3 no hi ha tirs lliures...
Això de l'ACB i els play-off son molt emocionants, però una putada pels que ha quedat campió de fase regular i l'eliminen!!
La Frase del Dia: L'E, junt amb Aristòtil, passa a ser un Pare de la Lògica.
El Premi Crack de Cracks: T'has fixat que a la foto surten 7 homes/dones asseguts i un de dret?
Seguint el procés deductiu de l'E... l'Òscar ens ha encabit a tots set en una Lògia Francmaçònica anomenada Crack de Cracks!!!
Ànims, home!
Els inicis sempre són difícils (encara que no tingueu la famosa sort dels principiants) i jo crec que aconseguireu tirar endavant.
Mira el Guardiola, als dos primers partits de lliga n'hi havia que ja el volien fora. En canvi ara...
Compte amb les ulleres!
Hola Jordi!
Oh! un nou pinçament...gairabé millor anar a un gimnàs que jugar a bàsket...
una abraçada (aquest cop tampoc gaira forta, per l´esquena)
Salutacions
sílvia
Jordi, xiquet!! T'has tornat a fer mal?
Pels resultats no has de patir gens... aquí estem amb tu de manera incondicional :-))
(Ai quan la mama llegeixi això del tortell... igual en compra un per diumenge que bé, per treure't aquest trauma infantil)
M'he partit de riure (jeje) amb això de que sense ulleres no reconeixeries els teus companys ni veuries la cistella... No saps com t'entenc... jo, sense ulleres, no em reconeixo ni a mi mateixa, sóc molt miope (massa) snifff
Cuida't, eh? A veure que et dirà el fisio amb una nova lesió... ai, ai...
Abraçades d'ànim!!
Alex: Sí senyor, l'has clavat. I espera que no li caigui una poma al cap. Llavors, que tremoli Newton!!
No m'hi havia fixat, però ara que ho dius sí! Tu quin et demanes?
Albert: Gràcies pels ànims! A veure si es compleix!! Les ulleres no les tinc assegurades...
Silvia: gràcies per l'abraçada, que me la torno a autodonar no molt forta. De moment del pinçament, ni rastre!
Assumpta: L'esquena ja està bé. L'Alba va fer-me un massatge d'aquells seus que em va tornar a la vida!
Els miops ho tenim molt cru a la vida si perdem les ulleres...
Em quedo amb el del barret fosc, el del bigoti ets tu i l'Assumpta és la següent.
...l'Òscar, dret, reparteix els anisos!
Ah!! T'has agafat el menys lleig!! Trapella!!
A mi no m'agraden els anissos!!
...si no t'agraden, dona'ls-hi a l'Assumpta!
Val, fet! Però si els podés canviar per algo de xocolata...
Jajaja estic a la feina i no puc veure les imatges, no sé quin repartiment esteu fent, però només de llegir-vos ja somric :-))
És que em fa molt mal l'esquena, molt... i tot el que em fa somriure m'anima :-))
Us portaré xocolata per a tots :-))
Marxo, que a les set pleguem ;-)
Ja sóc a casa :-)
Noooooo jo no sóc la que dieu, jo sóc la que porta el barretet i el cabell llarg!! :-))
Assumpta, está clar que a tots tres ens agraden els barrets.
Felicitats per ser una auténtica Crack!!!
Cuida't l'esquena!
Un secret: Hi ha moments que em recordes la meva mare.
Assumpta: l'esquena? Ostres doncs cuida-te-la i recupera't aviat i sobretot (que sempre es diu): fes bondaaaat!!
Per cert, nosaltres ens anem agafant personatges, però i la resta dels premiats? Ja els hi heu dit? Perquè mira que si resulta que els que hem agafat ja estaven agafats abans...
Adéu, suposada mare de l'Alex!!
Alex: No faré referència a la famosa frase aquella d'això és una casa de barrets...
Publica un comentari a l'entrada