diumenge, 22 de febrer de 2009

Hecatombe blaugrana.

NOTA DE L’AUTOR: aquest post està escrit el diumenge després. Concretament són la una del migdia, la qual cosa suposa que el meu cap ja ha assimilat tot el que ahir va succeir i el tinc més o menys fred. En poques paraules, que no escric amb la calentor que ho hagués fet ahir la nit després del partit.

La primera al front (el bàsquet)! La segona als morros (el futbol)! El que podia ser la pujada al setè cel, va acabar essent una davallada al més cru dels inferns. És allò de si no vols caldo, dos tasses i a més a més de les grosses i ben calent, bullint, amb el que detesto haver-me’l de prendre en el seu punt màxim de calentor. Ahir va ser un dia per oblidar en la memòria culé, d’aquells que fan molt mal. Però no ens enganyem, perquè com som així de masoquistes, passats uns anys recordarem amb un somriure als llavis el dia d’ahir tot dient ostres, te’n recordes quan els pericos ens van guanyar al Camp Nou amb l’arbitratge nefast de l’home aquell, com es deia? I ens va eliminar el TAU de la Copa del Rei en el partit de la impotència, del no en sabem més, del són superiors a nosaltres en tots els aspectes i ens abraçarem i ens en riurem d’això, perquè els culés som així. I és que ahir, va haver-hi dos humiliacions de les que fan mal. El bàsquet, mira, sempre serà la segona secció i el que, segons els culés, interessa, és el futbol. I el futbol, ah! Pam!! Cop a les parts baixes, on fa més mal. Per què mentre el Barça feia el que podia amb l’Espanyol (partit bastant dolent, sent tous), el Madrid li feia un set al Betis marcant sis gols a la primera part. I mentre els gols blancs anaven caient a carretades, i la diferència que fa dues jornades era de dotze punts, ara s’ha reduït a set. I jo, culé confés i declarat d’aquells del de tota la vida, penso que ja venen, que ja els tenim aquí, que l’esperit del Juanito els ha dit a tots aquesta nit passada que ell els ajudarà en la reconquesta, que ens tenen menjada la moral i que van a per totes. Ens han retallat cinc punts en dos partits i la cosa es complica, i molt. En poques paraules, que estic cagat, m’ha entrat la canguelis i totes les pors hagudes i per haver.

Ara, l’indignació pel mal arbitratge d’ahir (que no diré atracament, perquè no considero que ho fos, bàsicament perquè l’Espanyol no en té la culpa) no me la treu ningú. Sempre hi ha hagut àrbitres que només que han trepitjat la gespa del Camp Nou s’han proposat ser els protagonistes. Recordo Manuel Díaz Vega. Recordo Ildefonso Urizar Azpitarte. I a partir d’ara recordaré per sempre més el d’ahir, Carlos Delgado Ferreiro. Com l’anunci aquell de la Nike: “Soy Leo Messi, recuerda mi nombre”. Doncs això igual. Va venir un home a arbitrar que, lluny de cedir el protagonisme als vint-i-dos homes que juguen de curt, no, el va voler i se’l va quedar tot ell. Llegia el divendres que aquest àrbitre no era casolà, estadísticament parlant. I ara ja sé el perquè. L’expulsió totalment injusta al minut trenta-set va trencar totalment el partit. Se’l va carregar tot solet. Adéu futbol, adéu partit! I perquè a ell li va donar la gana ensenyar targetes a tort i a dret i fer-se veure més enllà del que s’hauria de fer veure un àrbitre. Les maneres no ho són tot, però les d’aquest personatge deixen molt que desitjar: fatxendós, aquella curvatura del cos a l’hora d’ensenyar les targetes, provocador, poc dialogant, ... I el Barça, aquest Barça d’ahir jugant amb deu homes, va seguir jugant igual de malament que quan en tenia onze i l’Espanyol encara va poder seguir practicant aquell futbol que no és futbol, sinó que és pèrdua de temps rere pèrdua de temps, provocacions amb picabaralles i suposades lesions per parar el partit. En definitiva, va fer el joc que havia vingut a fer. Visca el futbol! Em dol reconèixer-ho, però el Barça fa dies que no juga bé i que no és el Barça de començament de temporada. Ahir va encaixar la primera derrota des de fa molts partits. I amb tot això, algú sap on és Messi? Ja fa molts partits que no juga bé (descomptant el partit del Racing on va aixecar el partit) i que està desaparegut.

Una de les coses que em rebenta, és el president de l’altre equip de la ciutat. Ho sento, potser algú s’enfada, però és que ho he d’escampar als quatre vents. Cada vegada el suporto menys. Ahir, escoltant una entrevista després del partit que li van fer els de RAC1, va ser incapaç de reconèixer que l’expulsió era injusta i que l’àrbitre es va carregar el partit. Amb declaracions com aquestes, després que no es sorprenguin ni es queixin de res. En el partit d’anada creia veure un complot contra l’Espanyol i pro Barça perquè l’àrbitre suposadament havia ajudat l’equip blaugrana. Ahir, casualitats de la vida, res de res. Ni complots ni històries. Un arbitratge normal i corrent. Per favor! Els presidents representen un club, uns colors i haurien de mesurar les seves declaracions.

Ahir al finalitzar el partit un servidor era la viva imatge de la impotència, del no saber què fer ni què dir. Per això vaig optar pel silenci, per callar, per guardar-me la ràbia dintre i no exterioritzar-la. Em vaig quedar assegut al terra, vint minuts llargs. Sopeu, els hi vaig dir als amics que hi havia per casa. Ara vinc. Respiració profunda. Calma’t em repetia. I aquella ira la vaig aconseguir reprimir de mica en mica. I finalment vaig sopar, perquè això no ho perdono. Com tampoc perdono a l’àrbitre d’ahir.

Avui és un dels dies que els culés ens amaguen a casa. No sortim. Quan inventaran la baixa laboral per depressió post futbolística? Jo no vull anar demà dilluns a treballar. No! Perquè sé que em cauran per tots els cantons. Un petit tast: l’R, que diu que era del Barça però que el vam fer fora (els culés) i ara és del Madrid (no declarat) i perico (declarat) però per sobre de tot anti català, va enviar-me un missatge ahir en el que em reptava a la tertúlia del dilluns a l’hora d’esmorzar i em donava ànims de forma sorneguera.

EN POSITIU.
El sopar estava molt bo. Felicitats Alba!

EN NEGATIU.
L’àrbitre, evidentment, que va permetre que els 76.942 que havien pagat per veure jugar al futbol a vint-i-dos homes, sortissin indignats i amb els nervis crispats de veure un xitxarel·lo fent veure que arbitrava. Que els del comitè d’arbitratge vagin obrint de nou la nevera que en va un altre que hauria d’entrar però no sortir mai més.

La lesió d’Abidal per vuit setmanes. Per si no hi havia prou desgràcies...

El Barça en general i tots en particular.

22 comentaris:

Carles Garcia i Rosell ha dit...

Com a culé declarat que sóc, simplement he de donar-te la raó en tot allò que dius. No obstant això, com bé saps, els únics que som capaços de veure les coses de manera objectiva som els cules.

Ara bé, el que més m'acollona (en general a tots els culés encara que no ho vulguen admetre) és la trajectòria que està tenint el Madrid. S'ha parlat molt sobre que el Barça havia de perdre algun dia,... i del Madrid? No pensa perdre mai?

Ànim i a per el O.Lió. Una abraçada.

Assumpta ha dit...

De moment, ara hem de voler que guanyi el Mallorca... i de l'altre partit, tant si guanya Numància com Osasuna, serà dolent per l'Espanyol... i tinc moltes ganes de veure com la setmana que ve, enfonsats encara en el descens juguen (utilitzo el verb "jugar" perquè alguna cosa he de dir, clar) com contra el Barça.

En tota Lliga i ha altibaixos i tenim la gran sort que duiem una ventatge tan gran, tan gran que no passa res :-)

No ens desanimem, si us plau!!!

ENDAVANT I CAP AMUNT!!! :-))

alba ha dit...

si si endavant i cap amunt però 5 punts en dos partits són molts, el que em sembla a mi és que ja podem començar a espavilar, que nosaltres (per sort o per desgràcia) no tenim la floreta al cul com l'equip de l'imperi, que no se'ns acaba de donar bé això de sortir al camp a passejar i repartir puntades de peu i sortir-ne guanyant.
Ara és quan tots donem la raó al pep amb el tema humilitat no?

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
Com algú deia, "tranquil, Jordi, tranquil".
Guanyarem la Lliga alguna jornada més tard però res més. És normal que perdem algún partit, i que empatem un altre (el del Betis). Per això teníem 12 puntos de coixí. Ara el que hem de fer és tornar a fer el futbol d´abans de Nadal i jugar de manera pràctica.
El bàsquet preocupa una mica més. Sembla que no guanyarem la ACB (segur que ens trobarem al TAU pel camí)i només ens queda esperar que algún altre club es carregui als vitorians a Europa i així puguem anar a per la Eurolliga.
Salutacions
sílvia

XeXu ha dit...

De vegades es guanyen partits per dues ocasions aïllades, i de vegades es perden per dues errades aïllades. Ahir, un Barça infinitament superior a l'Espanyol (que té equip de segona divisió, per molt que diguessin els de la Sexta). Eren superiors fins i tot jugant amb 10. Una cosa és que guanyis un partit jugant amb 10, i una altra és que un equip demostri que no li calen 11 jugadors per passar la mà per la cara a un altre. Però ahir, a més, hi va haver mala sort. Si arriba a entrar el cop de cap d'Henry als primers minuts, el Barça s'hagués calmat, i haguessin guanyat 6-0.

Això, amb el permís de l'arbitre, que no crec que ho fes amb malícia, simplement és que no en sabia més. Crec que va ser un arbitratge pèssim, i no perquè perjudiqués el Barça, no m'agrada queixar-me per això, sinó que no en va encertar ni una de cap banda.

Jo ahir portava una mala llet a sobre que no vegis. Vaig entendre per què normalment l'Espanyol em fa tanta ràbia, i no sé per què. Està bé que de tant en tant t'ho recordin, ja en tinc per una temporada més d'odiar-los, i em pixaré de riure quan baixin a segona. Però l'odi encara serà més gran quan la setmana que ve es deixin guanyar pel Madrid.

Ara toca aixecar el cap, sortir ben concentrats als següents partits, i passar del que facin els altres, que només depenem de nosaltres mateixos, en aquesta, i les altres competicions. Ja fa dies que no juguem com a la primera volta, però l'equip encara té ofici. Sortiran de l'entrebanc.

Espanyol a segona, i per molt temps.

Fran ha dit...

Huala! Però si nosaltres no en tenim cap culpa de les vostres desgràcies, però si us consola odiar-nos, endavant, això demostra algo...
Ara entendreu el que suposa que ens expulsin injustament un jugador 3 partits seguits i que el comité dos dies més tard en retiri cada vermella per injusta.
Jo, en canvi, espero que també poguem guanyar el madriz i poder sortir del pou, i per descomptat prefereixo que guanyi la lliga el Barcelona que no pas els blancs, a Barcelona penso que hi cabem tots... i a 1ª divisió.
Hi ha una foto molt interessant penjada en aquest post, Jordi, veus l'Etoo rodejat de 5 contraris? Algo ha fallat en aquest partit, espero però que tot vagi millor al següent.
Heu de poder soportar la presió que des de ara li faran al Barcelona des de tots els mitjans de comunicació de Madrid.
Per qualitat i joc, el Barcelona ha de guanyar la Lliga, la Copa i la Champions. Sort.

Uri ha dit...

S'acaba febrer, començaran a recuperar la forma. Si jugant tan bé com ho fem hem perdut dos partits, quants n'ha de perdre el R.Madrid?

Com van dir ahir a la transmissió, en aquesta 2ª volta hem sumat els mateixos que en la 1ª i mira com la vam acabar.

Tranquilitat i bons aliments.

Jesús M. Tibau ha dit...

no ens posem nerviosos

Jordi ha dit...

Carles: Sí noi, no sé quan caram pensa perdre el Madrid, que amb el Juande compta els partits per victòries des de que va perdre al Camp Nou. Encara no tinc males sensacions, però la jornada que ve serà clau per saber com està l'equip! I l'Olimpique, la prova de foc!

Assumpta: Cap amunt, sobretot això! No ens desanimem! I ho dic jo que tinc la moral pel terra...

Alba: Humilitat és una gran paraula. Parlava a la feina amb un company que em deia que els hi fotríem. La meva resposta va ser que signava l'1 a zero.

Silvia: sí que ho tens coll avall això de la Lliga! Tant debó que sigui així.
Totalment d'acord amb el tema bàsquet. Aquest any, el TAU és molt TAU. Segurament el millor equip d'Europa a hores d'ara.

Xexu: en primer lloc, ahir vaig baixar el volum de la tele i vaig endollar la radio. No suporto els de la Sexta!
Crec que has fet un gran resum: dos errades aïllades. Perquè amb la del Valdés no es comptava. I si no arriba a fer aquella errada ara segurament estaríem parlant d'un empat o d'una victòria.
L'àrbitre no en sabia més i a sobre, va venir a lluir-se. Aquest és un cóctel explosiu!

Fran: Sí, sí, tens raó i ja ho he dit al post. El Barça ahir no va jugar bé, com ja fa dies que no ho fa. Suposo que deuen ser el sots aquests que diuen que els equips tenen durant la temporada. No li dono la culpa a l'Espanyol per res, només a l'àrbitre. Únicament.
Quanta raó tens, ara la pressió des de Madrid serà insuportable.
Només us perdonaré si guanyeu al Madrid la setmana vinent... jejeje Una abraçada, Fran!

Uri: Mira, una visió optimista que m'ha agradat! Sí senyor! Quan em cobres per una sessió de psicologia? Quan em dones hora? jejeje eh que m'entén?

Jesús: jo tremolo, de veritat. Sóc el típic culé que ja ho veu tot negre...

Alex. ha dit...

"Em vaig quedar assegut al terra, vint minuts llargs. Sopeu, els hi vaig dir als amics que hi havia per casa. Ara vinc. Respiració profunda. Calma’t em repetia."

Si això no és estimar un colors, un equip, un esport, una afició... que vingui en Joan Gamper i ho vegi!!!

...sempre et quedarà, en positiu, aquell bon sopar de l'Alba!

Jordi ha dit...

Alex, els estimo molt i de vegades m'afecta massa i tot quan perd. La veritat és que estava fet caldo el dissabte després del partit. Quina sort que teniu els que no us agrada el futbol i no sentiu amor per uns colors...

I tant que queda el bon sopar, i tant!!

ddriver ha dit...

doncs mira amb quina cara marxem dema cap a Lyon.
Pero tranquils,aixo no quedara aixi,la montanya aquella cremara fins que no creixi mes la gespa i una riuda d'estiu desbordara el Llobregat i s'emportara el campet aquell riu avall i no el podran ni estrenar a segona

ddriver ha dit...

doncs mira amb quina cara marxem dema cap a Lyon.
Pero tranquils,aixo no quedara aixi,la montanya aquella cremara fins que no creixi mes la gespa i una riuda d'estiu desbordara el Llobregat i s'emportara el campet aquell riu avall i no el podran ni estrenar a segona

ddriver ha dit...

apa a sobre ha sortit dos cops perque quedi mes clar

Jordi ha dit...

Ddriver, imagino com et deus sentir! Jo ja noto l'alè blanc al clatel...

Cristina ha dit...

Jo de futbol ni idea però crec que un partit no és la lliga, així que ara a animar més que mai. Que es noti que l´afició del Barça està en les dures i en les madures. Ànim!

Jordi ha dit...

Cristina, sí, és cert, per un partit no perds la lliga, però ostres tu! fastidia molt perdre contra l'Espanyol i a més d'aqueta manera...

Alba ha dit...

A Madrid ja parlen de remuntada; esperem que el Barça torni aviat al camí de la victoria sinó patirem i de valent.
Salutacions

PD: Em sap greu, però els culés som patidors de mena

Jordi ha dit...

Sí que ho som, si! Els de Madrid saben ser millors perseguidors! En definitiva, que no pateixen tant i són més optimistes que nosaltres!

Albert ha dit...

Jo també vaig sentir les declaracions del presi perico a RAC1. Em van venir ganes d'apagar la ràdio, però al final vaig pensar que si el seguia escoltant acabaria rient. I efectivament. Penós.

Pel que fa al partit, arbitratge nefast (recordaré el seu nom i també on viu si algú m'ho diu) i partit impossible pel Barça. Jugar amb 10 tota la segona part el va matar i si a sobre fallem en defensa.
Va ser un dia per oblidar, si hi sumem lo del bàsquet.

Està clar que si haguessis escrit això en calent, hagués estat un festival.

Que vagi bé!

Assumpta ha dit...

Jordi!!! Ja està bé, eh?? Deixa de dir això de "l'alè blanc al clatell" grrrr

Ai, ai, ai... què he dit... els corbs... els corbs...

Jordi ha dit...

Albert: si te n'assabentes on viu, crec que a molts ens pot interessar! Ja ho passaràs! jejeje
En calent hagués dit coses moooolt grosses, de veritat. Portava un rebot dels que fan història!!

Assumpta: jajajaja els corbs ja venen, espero que els rebis bé... ja-ja-ja (riure pausat).
Si nó és l'alé blanc, aquest calor que sento al clatell què és? Potser m'hauré de treure la bufanda...