dimarts, 17 de febrer del 2009

Bàsquet 3x3: doble notícia.

Seguint la promesa que només escriuria sobre el torneig de bàsquet 3x3 al que estic apuntat és produís alguna notícia destacable, agafo aquell animal que tant agrada i tant representa les espanyes per les banyes i em sento davant el teclat. No només per donar una notícia, sinó dues. És a dir, doble notícia! Com si fos el Tomate. Com l’acudit, podria dir que tinc una notícia bona i una de dolenta, però no ho faré, o si ho voleu així haureu d’interpretar quina és cada una. Bé, em deixo de tantes tonteries i entro de ple a donar-vos les dues exclusives:
a) Ahir l’ Hohaveuvist Team va guanyar per 14-10 (vaig dir que només faria post quan la notícia fos que no havíem perdut, i ho he fet).
b) Ahir el que vesteix i calça i que està davant de l’ordinador escrivint el post, no va jugar. Estava malalt a casa atacat de febre per tots cantons.

Sí, companys, sí. Sense la meva participació van aconseguir alçar-se amb la victòria. La meva reacció quan he llegit el correu aquest matí on tots els membres de l’equip es felicitaven i feien festes pel triomf aconseguit, ha estat fer un respondre a tots i posar: “Colla de cabrons! Espereu a guanyar quan jo no hi sóc!”. Segons he llegit va ser un festival d’assistències, rebots, talls per la zona i cistelles. En resum, es van sortir.

Ara al cap se m ‘amunteguen les preguntes: com és que no sóc imprescindible (o que sóc totalment prescindible)? M’estaran fent el que vulgarment es coneix com el llit? Si no hi torno a anar més, seguiran guanyant els partits? Quan pagaré d’hipoteca després de la revisió del més d’abril?

Ara mateix el meu estat d’ànim i la meva cara són la viva imatge de la humiliació i la desesperació. Sóc un home perdut, sense nord, que no sap on adreçar les seves esperances basquetbolístiques. No sé si penjaré les bambes definitivament, desinflaré la pilota de forma indefinida o li donaré vacances al meu canell que tants bàsquets ha encistellat. Ja ho veurem. La decisió és meva. Però estic tocat, molt tocat. És per això que avui per la tarda he decidit anar a nedar una mica. Potser és lo meu. Pel que realment estic fet i m’han parit. No arribaré al nivell del Michael Phelps, però potser puc arribar a participar en proves que s’organitzin a nivell de barri o de carrer.

En cas que segueixi endavant i decideixi jugar els partits que resten, segurament faré cas a les propostes que l’Alex m’ha fet avui per mail, i que fan referència a un seguit de nomenaments:
- L’Assumpta com a Product Manager.
- La Núria Feliu com a cheerleader.
- L’Òscar com a “boighooligan”.
- Les tres bessones, sòcies del club.
- Jaume Pastallé, pastisser de l’equip.

Li he dit que faria els possibles perquè aquests nomenaments arribessin a bon port, però també li he remarcat que trobava a faltar que la Carmen de Mairena sortís abans de començar els partits a cantar els segadors (com fan els americans amb els seu himne) i que després donés suport en moments comptats a la Núria Feliu per fer alguna coreografia.

Bé, us deixo que vaig a provar-me el banyador que potser després de tant temps ja ni m’entra o està massa descolorit...

14 comentaris:

òscar ha dit...

accepto, de boníssim grat, el nomenament. i, des d'ara mateix, t'animo a col.laborar en la ratxa d'un equip que està en clara dinàmica guanyadora amb càntics de l'estil "you never walk alone". gallina de piel!!!

Jordi ha dit...

Òscar, agafo el repte que m'has llençat i el proper dia que toqui partit (que no sé quin és), plogui, nevi, faci fred, faci calor, allí estaré enarbolant la bandera dels càntics estil "you never walk alone"... i amb un entrepà de carn arrebossada, és clar, per si de cas...

Alex. ha dit...

Veig una nova estrella... Jordi Gasol Pastallé, si més no, la teva afició està a l'alçada, amb una Núria Feliu que canta:"Mai faràs el camí sol", amb uns cors d'una veu potent en forma d'Òscar i una Assumpta imparable a la Llotja.

Veig aquest equip a l'All Star de Sant Miquel del Fai!
Veig a l'Assumpta fent esmatxades!
Veig a l'Òscar fent la Matagalls-Montserrat!

Assumpta ha dit...

Jordi, fill meu (amb permís de la teva mama) Tu creus que algú que cliqui l'enllaç que has posat cap a la persona que proposes com a Product Manager i vegi els meus ninos jugant et podrà prendre seriosament? :-))

En tot cas, com dirían "Cruz y Raya", "si hay que ir, se va" o sigui, que accepto el nomenament, per suposat (tot i que no tinc massa clar què fa una Product Manager)

El que sí que tinc claríssim és que, si van guanyar sense tu és perquè els altres deurien ser molt, molt dolents... i que si haguessis jugat tu, el resultat hauria estat molt més escandalós... i tant!! :-))

I ara et renyo: Ahir tenies febre i ara a la piscina?? Que no tens seny?? Hauries d'estar a caseta, descansant i prenent caldet calentó i entrepans de pa amb tomàquet i pernil (no, de calamars, no!! no insisteixis)

Això del "You'll never walk alone, gallina de piel" jajajaja em morooooo ;-)))

Cantem, va, cantem tots :-)

♫ ♫ You'll never walk alone ♫ ♫

Albert ha dit...

És una llàstima, però t'ho pots plantejar d'una altra manera: quin hagués estat el resultat amb tu a l'equip? Aquest 14 s'hagués multiplicat per dos i haurieu guanyat sense baixar de l'autocar.

O potser simplement s'hi van esforçar més per dedicar-te la victòria i que et recuperessis de la febre...
Tot i que per això es diu Ho haveu vist Team jejejeje.

Ànims!

Anònim ha dit...

Hola Jordi!
Uf! ets una mica "gafe"??? mmm...no! Pensa que tú tens plans superiors. La Copa del Rei per començar.
salutacions i ànims, je,je ;)
Sílvia

Jordi ha dit...

Alex: Ara mateix m'has recordat un d'aquest de les esglèsies americanes que canten "Oh happy day" i coses d'aquestes! Alabado sea el señoooor!! I en Pastallé, evidentment!!

Assumpta: Sí, mare-postissa, tens raó. Però es que ja em trobo bé. Ara mateix acabo d'arribar de fer mitja horeta i m'ha sentat d'allò més bé! De vegades ja les faig aquestes coses i sempre em renyen. Jo i l'esport no podem estar l'un sense l'altre!
Ja estic cantant, dempeus al menjador i amb la bufanda de l'Springfield a les mans!
Gràcies pels ànims i per pensar que amb mi els haguéssim apallissat encara més!

Albert: Ets el noi optimista sempre, no? Veig que el got el veus mig ple! Gràcies pels ànims!!

Silvia: ummm... Aquesta Copa del Rei del dijous contra el Madrid!! No me'l penso perdre per res del món!! Partidàs!

Assumpta ha dit...

Bé, tenint en compte que jo no faig MAI cap mena d'esport... ja està bé que hi hagi gent que en faci EL DOBLE i així es manté una mitjana acceptable :-))

Springfield?

Jordi ha dit...

Això és que dic jo, que faig esport una mica per tots!

Springfield, una botiga de roba de la cadena del senyor Amancio Ortega (Zara, Massimo Dutti, etc, etc).

Assumpta ha dit...

Ah!!! jajaja et referies a la botiga!! jo pensava que era el nom del teu equip preferit... i pensava que els calamars t'havien fet un efecte molt estrany...

Eloy ha dit...

Jordi, el teu equip sembla l'altre equip de la ciutat, fent el llit a tots els entrenadors que passen per la banqueta.
Segur que no jugues amb el Tamudo, el De la Peña, el Luis Garcia i el Kameni? Jejejeje. Serà que ets un perico camuflat?
Jo, com l'Assumpta, faig poc esport, per no dir res, aquest any ni caminar. Sort que alguns compenseu ;)

Jordi ha dit...

Assumpta: està bé, l'apuntaré com a símptoma al manual per deixar de menjar entrepans de calamars! jejeje Dir el nom d'un altre equip que no sigui el Barça.

Eloy: Ostres, ja m'hi fixaré millor, però diria que nosaltres tots som de raça blanca y no n'hi ha cap que jugui amb samarreta a ratlles blaves i blanques. De fet juguem amb samarreta groga.
Anima't a fer esport, home! Encara que sigui una caminadeta els caps de setmana! Sempre senta molt bé!!

Assumpta ha dit...

Aqui a dalt hi havia el comentari amb informació confidencial jajaja... Espero que t'hagi arribat bé :-)

Jordi ha dit...

Fet!