dimarts, 3 de febrer de 2009

La Sònia Brava.

Dissabte passat em trobava en una botiga d’electrodomèstic tafanejant una estona mentre feia temps perquè havia quedat. Em trobava a la secció de televisors mirant aquells que, a diferència del meu que té unes corbes d’allò més provocadores, són més plans que una taula de planxar. Doncs bé, observo que s’acosta un home gran al dependent que tenia al costat:

Home gran: Vull veure la Sònia Brava.
Dependent: Perdoni?
Hg: Vull veure la Sònia Brava.
Dependent: Un momentet, sisplau.

El dependent s’acosta al taulell i parla amb la noia que hi ha darrera del mostrador. Després d’una estona de parlar i posar cara d’estranyats, la noia alça l’auricular del telèfon i després d’una breu conversa fa que no amb el cap al dependent. Aquest es torna a apropar a l’home gran.

Dependent: Ho sento, però aquí no hi és. S’haurà equivocat de botiga.
Hg: Sé d’un amic que la va trobar aquí...
Dependent: I quan temps fa d’això?
Hg: Doncs ara no ho sé pas, però més o menys uns tres o quatre mesos.
Dependent: No em sona que hi hagi ningú per aquí amb aquest nom...
Hg: Però, com pot ser? Si fa tot just quatre mesos que el meu amic en té una a casa...
Dependent: (posant-se una mica vermell) Perdoni? Vol dir que no s’ha confós de botiga o de porta?
Hg: Rotundament, no... Sé que la va adquirir aquí.
Dependent: Aquí poques Sònies i que siguin braves haurà pogut comprar. Les que tenim aquí no es venen per diners, ja m’enten...
Hg: Doncs ja m’explicarà on en puc trobar una. Miri, crec que és molt semblant a aquella (Senyala cap a una senyora que està mirant un televisor d’aquells grans que valen molts diners) Sí, crec que sí...
Dependent: (posant-se encara més vermell) Senyor, crec que això ja passa de taca d’oli. On s’ha cregut que ha entrat?
Hg: Doncs a una botiga d’electrodomèstics! Ves per on!
Dependent: Miri, ho sento molt, però si m’està prenent el pèl, jo tinc molta feina. I comprendrà que si m’estic aquí escoltant-lo a vostè i les seves tonteries la meva comissió es veurà reduïda a la meitat.
Hg: Miri jove, si no vol ensenyar-me la Sònia Brava, ja aniré a parlar amb qualsevol altre dependent o dependenta.
Dependent: Li prego que no molesti als meus companys, que li diran exactament el mateix que jo.
Hg: Jo no estic per perdre el temps. Puc parlar amb l’encarregat?
Dependent: Amb molt de gust.

Passats uns cinc minuts el dependent arriba acompanyat per un home amb corbata i el botó de l’americana de dalt cordat.

Encarregat: Disculpi, sóc l’encarregat.
Hg: Sí, volia parlar amb vostè.
Encarregat: Si em fa el favor de venir amb mi al meu despatx, amb molt de gust el podré atendre.
Hg: I tant que sí!

Els dos homes marxen i el dependent se’ls queda mirant com desfilen i es tanquen dintre del despatx. Jo, tot encuriosit, malgrat que corria el risc de fer tard a la meva cita, vaig decidir esperar per saber com acabava definitivament la història. Passats uns cinc minuts, l’encarregat i l’home gran surten del despatx, es planten davant d’un televisor, se’l queden mirant força estona mentre que l’encorbatat no para de xerrar, i seguidament el senyor, després d’una encaixada de mans, passa per caixa i paga amb targeta de crèdit.

Una vegada que el client en qüestió surt de la botiga, l’encarregat s’adreça al dependent. Jo, encuriosit com estava, vaig acostar-m’hi dissimuladament.

Encarregat: Què t’ha dit que volia aquest senyor?
Dependent: Volia comprar una tal Sònia Brava! Ja li he dit que aquí hi ha senyores que es venguin ni res per l’estil. Som una casa molt seriosa!
Encarregat: Talòs!! El que aquest senyor volia era comprar una Sony Bravia!! Un televisor com aquell d’allà!!

NOTA: Evidentment, aquest cas és pura ficció, però el nom no és inventat. El vaig sentir l’altre dia com pel carrer un senyor deia que s’havia comprar un televisor Sònia Brava. M’agradaria dedicar aquest post a totes les persones que canvien els noms de les coses. En conec una que del Leroy Merlín li’n diu Eloy Martín, al Bruce Sprinsting li’n diu Bud Spencer, al Firewall de l’ordinador li’n diu Fideuà, i molts altres noms més que ara no recordo. Eh Mama?? Aquest va per tu!! Amb molt d’amor!!

36 comentaris:

Alex. ha dit...

La meva àvia, a.c.c.(al cel cia); per contes de dir CocaCola deia "CacaCola", també deia "pugrama", o "noticiariu"... el dia que la vàrem enterrar, vaig atansar l'orella a la caixa i em va xiuxiuejar: Gràcies per la "cirimònia"!!!

Jordi ha dit...

jajaja Molt bo Alex!! Hi ha una paraula que crec que cap àvia del món sap dir. El mot en qüestió és CROQUETA. La meva ho provava de totes les maneres: cocreta, clocleta, cloqueta, però mai l'encertava.

Alex. ha dit...

La meva àvia deia "coketa".

Et ben asseguro que em va dir "cirimònia", com si ho sentis ara!!, no vaig gosar dir-li allò d'"en vida teva".*

*Àvia, si llegeixes això, sàpigues que m'enrecordo molt de tu i ho faig amb molt de "carinyu". El teu besnet Ignasi ja sap dir "àviayusefina".

Jordi ha dit...

Veus, no hi ha manera que ho diguin bé. Recordo també que a la meva avia li deia que digués frigorífico i deia federico, fins que al final ja no picava i em dia nevera, que és més fàcil. Se les saben totes!!

*Amén

Alex. ha dit...

Posem per cas que la meva àvia(aviayusefina) fos dependente de la botiga d'electrodomèstics, i la teva àvia(àviaJordi) fos la clienta.

AviaJordi: Deu vos guard, vull un "federico"!!!
Aviayusefina: Verge Santíssima!!!

Jordi ha dit...

jajajaja Sí, sí, seria el mateix cas, si posem per cas, és clar! Molt bona aquesta!!

Assumpta ha dit...

Jajajaja i jo que m'ho estava creient!!! (sóc d'una innocència entendridora)

Doncs jo li dedico el teu article a la meva sogra, que també inventa paraules :-)) (ara no me'n surt cap però en té de molt bones)

I le dedico amb molt de carinyo, que ahir va caure i es va trencar l'húmer i està a caseta, com una valenta... va aguantar les hores i hores de cues de la nostra merda (perdó... si, sóc l'Assumpta, la que no diu paraulotes i tal) de sistema sanitari li va fer esperar i més coses kafkianes.

Que es millori ben aviat!!

Jordi ha dit...

Doncs des d'aquí una abraçada ben forta (a la teva sogra, no als de la - merda de - Seguretat Social) i que es millori i recuperi aviat! Molts ànims!

òscar ha dit...

les entranyables àvies son (o eren, en el meu cas) una font inesgotable de rebateigs. del cola cao, foscao. i a déu, amb qui conversava en veu alta tot sovint, l'anomenava manel.
ella si que era una crack!!!

Jordi ha dit...

ostres, Manel? No ho havia sentit mai això! Mentre que el teu avi no sentís gelosia...

Assumpta ha dit...

Gràcies, Jordi!!! :-))

Aquesta tarda em toca a mi el torn d'anar a fer una mica de companyia :-))

Manuel... és el nom del Fill de Déu... paraula de catequista ;-)... Ja Isaïes va profetitzar "la verge tindrà un fill i li posarà per nom Emmanuel"... en realitat tot es qüestió dels significats dels noms: Emmanuel vol dir "Déu amb nosaltres". Totes les terminacions amb "EL" fan referència a Déu

:-))

òscar ha dit...

assumpta, ets una màquinaaaaaaaa! una crack. jo, amb tu, no jugo al trivial sino em fas de parella!

Assumpta ha dit...

Jajaja home, que això es "LU" meu :-))

Val, val, de parella jajaja (tu domines geografia, Itàlia i tal, oi?... tomos enciclopèdics... jeje) :-))

Jordi ha dit...

Ostres tú, quina màquina!! Tens raó Òscar! No en tenia ni idea!! Compteu amb mi pel trio al Trivial!! No sé què domino, però alguna cosa farem!!

òscar ha dit...

assumpta + jordi + àlex + el ment lerent = first world trivial championship al sarró.

com diria el malaurat h.h.: sense baixar-nos de l'autocar.

ps: espero que en toqui alguna de neologismes "añejus" d'àvies, mares, sogres, etc.

Assumpta ha dit...

Vinc de veure la meva sogra (que maca i valenta està us ho prometo, pobreta... els he fet xerrar i riure, que per altres coses no serveixo, però per això si jeje) i em engego el PC i entro directament a aquest blog a veure si ja s'ha format l'equip de Trivial jajaja :-))

Òscaaaaar, no has passat pel meu blog, amb un article tan cúbic que tinc!! Snifff

Assumpta ha dit...

"em engego" ufff jajaja volia posar "em connecto" i "engego" i he fet una barreja... glubs.

Eloy ha dit...

Sóc campió de trivial de Sbd i part de l'estranger. Es necessita mitja ampolla d'Absolut i tres enemics per tombar-me ;)

Anònim ha dit...

Sóc la teva mare, sí que ha vegades en dic alguna, però ja veus tots parlen de la seva àvia i tu de la teva mare. Com no en vols fer àvia! No pots dir l’àvia dels meus fills.
Ara et castigo! Ja no en portis res a cosir, que el igual tel cuso malament.
Bé, ara et diré alguna de Casserres: En lloc d’anorac ORAC i jo un dia deia que volia planta una Àloe vera i una senyora en va contestà (això ha passat varies vegades) sí l’olivera es farà molt gran.
T’has deixat que la teva àvia Victòria deia el container TONTAINER.
Apa burleta, ja tens més tema.
mama

Jordi ha dit...

Òscar: Podríem ja començar a repartir-nos els temes que hem d'estudiar-nos i convertir-nos en experts. En un futur llunyà, mai se sap si TV3 (Teletrés per algunes àvies), Tele5 o Antena3 ens sorprendran amb un reality del joc del Trivial on guanyarà qui aguanti més despert i s'enfadi més amb els companys.

Assumpta: A la propera falta quedaràs exclosa del blog, que ho sàpigues... jejeje Jo ja m'he fet fora quinze vegades, però com que sóc el que escric, me'n salvo!!

Eloy: estem parlant del mític joc del duro? Aquell dels gots a sobre la taula i fer entrar la moneda (a poder ser amb la cara del Cisquet) dintre del got o entre els quatre gots?

Mama: no em pots castigar dient-me que no em cosiràs mai més res! Això és de ser mala mare i voler que el teu fill vagi fet una piltrafa per aquests móns de Déu!
Molt bo lo del Aloe vera...
Sí que me'n recordava de lo de la iaia, sí! El que passa que no ho he dit!

Assumpta ha dit...

Ostreeeeeesssss :-))
És la teva mare de veritat? Jajaja és que la meva sempre m'ho diu això que no em cosirà res més :-)) M'ha semblat tan real!!! :-))

(ho diuen però no ho fan, eh?)

Sra. mama d'en Jordi jo no entenc gens de plantes però casualment (pura casualitat, de veritat, que una amiga justament em va parlar d'aquesta planta) sé com és l'aloe vera i és molt maca, té vosté molt bon gust :-))

(No sé perquè li parlo de vostè ara jo a la mare d'en Jordi si poca diferència d'edat debem tenir jajaja)

Jo també em salvo per les faltes, que aquest blog teu ja és un dels que més visito :-P ;-P

Jordi ha dit...

Assumpta: Sí, sí, ho puc assegurar. És la meva!
Ja li comentaré que li has deixat missatge i segur que s'enfadarà quan vegi que li parles de vostè... jejeje
Bé, sí, salvada!!

Assumpta ha dit...

Ostreeees!!! Al meu blog no entra ningú de la meva família :-(

Al meu marit li fa gràcia veure què poso i a vegades entra a veure què diu la gent als comentaris :-)

Però la meva germana a vegades li he de demanar "per favor"... "Vaaaa, mira què he posat al blog" si em fa ilu que vegi alguna cosa (com els angelets del Barça i tal)

Ho hauré de probar amb la meva mare i el meu germà... mira, ves, no hi havia pensat amb el meu germà (és que és molt de ciències ell... jajaja)

Quina mama més maca!!!
Ostres... m'ha arribat al cor una mareta opinant al blog del fill... Ja pots estar ben content, Jordi :-))

Bé, doncs, mare de Jordi, no t'enfadis, ja et parlo de "tu", eh? :-))

Anònim ha dit...

HOLA,Assumpta


Sí que sóc la mare del Jordi.

Tractem de tu sinó en fas vella i ja ho sóc prou!

No sé quina edat tens, però crec que et supero uns quants anys. Tinc 57 anys.

Tinc un fill que tot li fa gràcia, que rigui ara que pot.

Sóc vella però quasi estic a la lluna de mel. En vaig casar per segona vegada el dia 7 del juny passat.(jejejeje) El Jordi, va tenir que portar a la seva mare el altar(Ajuntament).

Bé, fins un altre estoneta. Segur que tornem a dir alguna cosa amb el blog del Jordi sempre hi ha coses a dir.

Un petó,

mama Jordi

Anònim ha dit...

hola, Jordi

Ja que estàs tan de broma ara te’n diré un altre.

L’altre dia estava parlant amb una iaia de Casserres d’excursions i en va dir que havia anat a un jardí britànic, primer no l’entenia i després vaig caure què en volia dir jardí botànic.(ja,ja,ja,)
Ja tens un altre el cistell.

mama

Silvi ha dit...

Ete deixaré un altre canvi de paraula, tinc un amic que li té alèrgia a parlar tot el que no sigui català, i al corte ingles, li diu tall britànic i quant li dona per quedar a la porta del "tall britànic" o el coneixes o no saps on diu.... Que hi farem!

Una abraçada!

pd. En aquest cas no es canvi per equivocació sino per convinció però bé apuntaho per si vols catalanitzar "el C.I".

Anònim ha dit...

Jo, també de jove (ja o ho sóc!) deia en el Corte Inglés, Tall britànic.

mama Jordi

bajoqueta ha dit...

L'última de ma mare: vaig anar a vore la película de la "Nicor quirman" jajaja.

Me callo que ella me cus les coses que li porto per arreglar i se m'enfada m'he quedat sense cosidora...

Assumpta ha dit...

Hola mama de Jordi!!

Tens un fill molt divertit, eh? no et pots pas queixar, si jo fos tu li seguiria cosint la roba, dona :-)

Doncs jo en tinc 47, o sigui que som mooooolt joves totes dues!!

I nosaltres també diem això del "Tall Británic" jeje quina gràcia :-))

Escolta, mama de Jordi, Tu saps per què el blog del teu fill te un nom tan estrany? Això d'omplir la banyera amb aigua freda em feia una miqueta de por al principi... ara ja veig que no, que és bon noi i tal (del Barça i voluntari de la Marató) jejeje

Encantada de saludar-te :-))

alba ha dit...

és veritat jordi, per què és diu així lo teu blog????

Anònim ha dit...

Assumpta!

Això de he omplert la banyera d’aigua freda li ve de petit.

Quan tenia entre un any i dos, agafava moltes rebequeries i perquè li passessin el posàvem a sota l’aigua freda en la banyera.

Es veu que li ha deixat empremta, el llarg dels anys.

Ja en saps una més del Jordi.

mam, Jordi

Jordi ha dit...

Assumpta: la meva mare és d'aquelles cibernètiques que un bon dia va descobrir internet i ja no s'hi ha pogut desenganxar!!
Has provat de sobornar als teus amb un sopar?? Potser funciona... jejeje

Mama: gran presentació i sortida a escena! Però la propera vegada prova només de donar-li una vegada al botó de gravar el comentari!! Veus Assumpta, coses de la tecnologia, segons ella, perquè em va dir que només li va donar una vegada al botó però el comentari es va repetir 5 vegades per art de màgia!

Silvi: bé que fa el teu amic!! Si tots fèssim igual, un altre gall cantaria!! Encara que després sortiria el Carod dient "no me llamo Jose Luis, sinó Josep Lluis". I és clar, si ho volem per aquí...

Bajoqueta: Bona també!! No et preocupis, les mares sempre diuen, però a l'hora de la veritat si saps posar cara de pena t'ho acaben fent... jejeje

Assumpta: això del nom ve del dia que estava creant el blog. No sabia com posar-li. Parlant amb la meva xicota (l'Alba), em va comentar: "Ara he omplert la banyera d'aigua freda i m'hi posaré dintre per relaxar-me". I d'aquí ve el nom. Ah!! Ho va fer quan no hi havia restriccions d'aigua!!

Alba: Acabo d'explciar-ho. Tens el mèrit de la meva inspiració!! Muak!

Mama: ja n'hi ha prou d'explicar coses de la meva vida privada!! Si vols fer-ho, ves a la tele que et pagaran. Em quedo el 70% dels teus beneficis!
Que no t'hagi de tornar a cridar a l'ordre!! jejeje

Assumpta ha dit...

Ahir per la nit vaig parlar amb la meva germana... li vaig demanar explicacions de per què ella m'envia pps que no m'interessen gens i en canvi no entra al meu blog...
Em va dir que sempre que li he dit "mira això" ho ha mirat (encara que hagi tardat)...

Però no és el mateix... snifff... no hi ha espontaneitat.

Hauré de provar de camelar-me el meu germà :-))

Hola Alba!! Molt maca la teva sogra, eh? :-)

Ufff aigua freda... :-)

Anònim ha dit...

El meu pare quan el porto la contraria em diu “es que tú eres una sabidonda”... La meva mare, a la parella de la meva germana que es diu “Johnny”, li diu “Toni” (més o menys...)

I una cosa que em va fer molta gràcia l’altre dia veient en la tele un zapping, va ser que va sortir una senyora gran que s’estava pixant-se de riure i va dir “ay, q me desorino!!!”. ..

Jordi ha dit...

Assumpta: potser m'ho he deixat, però jo l'aigua freda no la toco! Sempre calenta a l'estiu i bullint a l'hivern!! Les contradiccions que té la vida.
Fes-li preguntes trampa a la teva germana per posar-la a prova...

Anònim: Ara em confessaré. Els meus tiets tenen un gos de nom Beagle, pronunciat bigel. Doncs bé, la meva àvia li deia Míguel i jo per catalanitzar-ho, li vaig posar Miquel!

Anònim ha dit...

Jordi,
Me deus un sopar, encara no m’has subornat!
Si no en convides, explicaré més coses intimes teves.

mama