dimecres, 25 de febrer de 2009

Oh la là, Tití!

Escoltava abans de començar el partit que el Barça mai havia eliminat un equip francès en aquesta competició. I ja em va començar a entrar el canguelis. Però quan va sonar aquella musiqueta celestial quan els vint-i-dos homes posaven enmig del camp de la que tanta enyorança sentia, va ser llavors quan em vaig dir Bah! No serà tant. Les estadístiques són només això, estadístiques.

I quan la pilota va començar a rodar, quan els jugadors van començar a córrer i quan el minut sis ja ens havien marcat el primer gol mercès a una gran cantada d’en Valdés, vaig començar a entendre de què anava aquella estadística de la que havien parlat. I després d’aquest primer gol, va començar el viacrucis culé on Benzema i els seus apòstols van dur de corcoll a la defensa del colador potser-no-ho-guanyem-tot-aquest-any Team, que feia aigües per tot arreu i on Víctor m’ho-empasso-tot-i-no-en-dono-una-a-dretes Valdés els va ajudar. Quines cantades, ni al Liceu! Després de capejar aquest temporal de contraatacs (i faltes pujades de tot amb la permissivitat arbitral) on cada pilota que recuperaven el francesos era un ai-ai-ai continuat, el Barça va arribar a estavellar la pilota al pal (Benzema també ho va fer després) i es va aconseguir calmar el partit. Això ho va agrair el meu cor, les meves ungles i el meu estómac, que n’estaven fins al cap de munt de tant patir.

Però la segona part ja va ser una altra cosa. No sé que els va dir el profeta Pep al vestidor, però ja van sortir més connectats i més concentrats (fins i tot en Valdés, que ja és dir). Aquesta segona meitat va ser del Barça, on va fer el seu joc de tocar i tocar que va servir per evitar els contraatacs del rival i per generar comptades ocasions. Però en una d’elles, gràcies a un córner on l’estratègia (o la sort, posem-li), van habilitar la pilota a Tití Henry (oh la là c’est magnifique, monsieur) llançant-se gairebé en planxa, va rematar amb el cap i va fer pujar l’empat definitiu al marcador. Jo vaig cridar i cridar i cridar i cridar i cridar i cridar una mica més per l’eufòria i el patiment contingut de gairebé setanta minuts d’ais i uis i de no veure les coses molt clares. I com que als dos conjunts ja els anava bé aquest empat al marcador, la cosa ja va anar morint lenta i mansament fins el xiulet que indicava el final.

Espero que hagin après la lliçó, que la Champions no és la Lliga, que aquí el més tonto fa rellotges amb GPS incorporat i que les garrofes van molt cares i el més mínim error et pot enviar cap a casa amb un llacet al cap fins l’any vinent.

LES FRASES DEL PROFETA.
El profeta Pep (visionari del futbol) ja ho va dir ahir quan va acabar el partit: “Aquest partit és fantàstic per entendre de què va tot això. Per corregir coses les has de fer malament”. Amén! Quanta raó que té, però em pregunto jo: no els pot posar el vídeo del partit del Madrid de l’any passat on els va eliminar la Roma per veure exactament el què no s’ha de fer i aprendre d’errors aliens i no propis?

L’altre frase visionària, quan tothom ens pensàvem que havia estat una cantada sense precedents d’en Valdés, ell va sortir i ens va il·luminar a tots: “Ha estat un golàs. Ni set porters junts haguessin pogut aturar aquesta pilota”. Gràcies Pep, veus les coses com ningú. Amén!

LA MEVA PARTICULAR CRIDA.
Des d’aquí fer una crida als serveis mèdics del Barça perquè facin el que sigui perquè l’Iniesta estigui present al partit de tornada al Camp Nou. Com canvia aquest equip sense ell. Pot estar blanc, tenir orxata a les venes, pot no tenir nominacions a millor jugador del món, però... què bo que és!

EN POSITIU.
El resultat, sense cap mena de dubtes. Pels mèrits dels uns i dels altres i les ocasions, podem estar més que contents.

La tornada al Camp Nou, on el Barça tindrà el recolzament de l’afició.

EN NEGATIU.
L’equip va sortir totalment desconcentrat, desendollat del partit.

Valdés, que no en dona una a dretes des del partit contra els pericos. I si Valdés no dona seguretat a la defensa, malament anem.

Messi? Messi? Algú el va veure ahir? Bé, ahir, el partit anterior, l’altre, el d’abans de l’altre... En resum, que si vol guanyar aquells premis de la FIFA, que es posi les piles ja!

28 comentaris:

Mariona ha dit...

La situació ha empitjorat des que l'Eto ha començat a xerrar massa. Sempres és la mateixa història!

Sergi M. Rovira ha dit...

Hola Jordi!
(Vinc després de llegir el "xat" de cal Cesc)
Noi, et dono la raó amb l'Iniesta Orxatero i amb això del Messi (entre altres coses, per no allargar-me). M'he perdut alguna cosa? Ho dic perquè sembla que Messi juga com si li haguessin donat ja el premi al millor jugador del món, m'ho he perdut?
(Coincideixo també amb la Mariona) Apaxic, fins aviat!
:-)

Jordi ha dit...

Mariona: avui mateix ho he comentat a un company de la feina això. Quan parla, malament rai pel Barça!

Sergi: doncs si coincidim, no hase falta desir nada más, com deia aquell! Messi fa bastants partits que no se'n va de ningú, no sé per què, per això estan els experts, evidentement.

Carles Garcia i Rosell ha dit...

Jo no vull ser massa alarmista, però aquest equip comença a recordar-me al que començà la temporada 2006-07, és a dir,el que optava a guanyar-ho tot... casualment com el d'enguany.

Assumpta ha dit...

♫ ♫ Teeeeeeeenim un noooom el sap tothoooom

BARÇA

BARÇA

BAAAAAAAAAAAAAAARÇA!! ♫ ♫

A mi m'agrada el color de la pell d'Iniesta, és exactament el mateix que el meu...
Quan era petita al cole em tenien farta amb la típica pregunteta "Per què ets tan blanca?"
Així, tal qual, eh?... com si l'Assumpta petitona entengués de lleis de genètica i aquestes coses... jo només sé que em molestava molt cada vegada que m'ho preguntaven.

En tornar de vacances d'estiu, mentre totes les nenes comparaven qui estava més morena, jo seguia blanqueta igual...

Iniesta, amic meu, recupera't ben aviat, guapo!! :-))

Per cert Jordi :-)) Em va fer ilu que vinguessis al xat, de veritat... jejeje... sou igual de patidors en Cesc i tu :-))

Jordi ha dit...

Carles: no et negaré que com a culé típic pessimista també se m'ha passat pel cap. Espero que no sigui així!! Uff!! Una vegada, d'acord!, però dues ja seria massoquisme!!

Assumpta: em disculpo per l'adjectiu a l'Iniesta, però és el que sobresalta més del seu aspecte. Mil perdons!!
Sí que sóc patidor, sí! De mena! D'aquells que criden, s'aixequen i manen als jugadors com si fos l'entrenador!! jejeje Això ho he heretat del meu pare.

Assumpta ha dit...

Quin adjectiu? :-) Si no has dit cap paraula lletja, només has dit "pot estar blanc" i això no és res dolent, és maco :-)

En quant a l'orxata a les venes (que, per cert, és boníssima l'orxata... però de la bona, eh? no d'ampolla... d'orxateria de veritat) és una expressió per a dir que és tranquil, que no perd els nervis, que reflexiona les coses, que no es fica en problemes ni baralles... o sigui, tot virtuts ;-))

Mon pare també era molt patidor jejeja i també cridava i manava als jugadors :-))

Jordi ha dit...

Jo tant a l'Iniesta com al Xavi els dic que són del clan Flower Power, perquè mai reparteixen patades i sempre intenten ser bones persones. Quan estava el Deco anava bé que ho compensava. Ara amb el kinki d'en Sergio B. també estem més compensats!!

Alba ha dit...

Uff, menys mal que es va aconseguir el gol del empatat. Ara com a mínim es podrà decidir en el Camp Nou. Que es recuperi l'alegria en el joc ja, perque portem uns partits....
Sautacions

Alex. ha dit...

Últimament et veig patir molt, amb un alt grau d'ansietat i de golafreria xocolatera. No t'amoïnis doncs, el Profeta ni deixarà escapar la Lliga ni la Champions.

Tema colors: El blanc, mentre no sigui del Madrid... no és mal color!

Jesús M. Tibau ha dit...

cal no encantar-se

Sílvia ha dit...

Hola Jordi!
La primera part va recordar al barça de la temporada anterior. quin horror! Menys mal que vam millorar una mica a la segona. Patirem!
salutacions
sílvia

Albert ha dit...

Ahir vam patir, però al final el resultat va ser bo. És veritat que Messi està desaparegut últimament.

És normal que el Barça no hagi eliminat a cap equip francès. Els francesos no acostumen a passar de la primera lligueta, o sigui que ningú els pot eliminar.

Adéu!

Assumpta ha dit...

Jajajajaja Albert!!! :-)))

XeXu ha dit...

El partit se'm va fer curt ahir de tant comentar i llegir comentaris a can Cesc. Va estar bé, però és cansat i tot, eh? Va ser com veure el partit amb els amics al costat. Llàstima que la rància de l'Assumpta no ens va passar ni un bocí de pizza!

Es va patir, sembla que aquest equip ha perdut alguna cosa que tenia, que no sé ben bé què és, però que es troba a faltar. És com allò d'Austin Powers, l'has vist? Quan li roben el 'moho', que no pot lligar ni fer res? Doncs a aquests igual, sembla que els hagin robat el 'moho'.

I només de pensar que aquests eren l'Olimpique de Lyon... què farem quan ens toqui el Manchester?

Jordi ha dit...

Alba: sí, jo vull tornar a arrassar com abans!! Ja se m'havia oblidat això de patir...

Alex: ahir vaig arrassar amb un paquet de pegadolces negres (no blanques) gran que va sobrar del cap de setmana del partit de bàsquet contra el TAU.
Et dono la raó amb el color blanc. El fons blanc de la pàgina dels comentaris queda molt bé!!

Jesús: sí, sí, sortir connectat des del primer minut!

Silvia: sí que patirem, sí! Però ja és això, estem a Champions!!

Albert: amb això dels francesos ja tens raó! No solen treure el nas més enllà de quarts de final...
Si trobes al Messi en algun partit, m'ho dius. Gràcies!!

Assumpta: recolzo la moció!

Jordi ha dit...

XeXu, ja tens raó ja. Quin tip d'escriure!! I què de gust que em venia aquella pizza feta amb tant d'amor, segur!! Però no va haver-hi sort. Vaig estar mirant la disquetera i obrint i tancant l'aparell on poses els CDs i DVDs, però no vaig rebre res (cas que m'hagués enviat un tros).
Sí, que és veritat, sí. Sembla que hagin robat el bon joc de cop i volta. De totes maneres si ens l'han robat, el Madrid no ha estat perquè segueix jugant fatal... però guanyant!
Si toca un equip més fort, tinc el record de l'any passat que estàvem fatal i per un gol no ens vam plantar a la final! La il·lusió és l'última cosa que es perd...

Eloy ha dit...

Malament anem si el millor del trio és el Monsieur.
El Pep té un lleuger tufillo a Cruyff. Per què no es deixa d'experiments i col·loca al Puyol de central i al Sylvinho al lateral? El Puyol és molt bo però per l'esquerra pateix i fa patir.
Sembla que ja ens han agafat el número i tots els rivals surten a tocar-la, a tocar les cames dels nostres jugadors.
Etoo i Messi a la banqueta. Bojan i el bacallà, titulars ja mateix.

Jordi ha dit...

Eloy, això del Puyol de lateral i Sylvinho de central és el que hauria de fer. Perd molt si juga de lateral el Puyol.
Estic sentint bé? Demanes la presència del Bacallà a l'onze titular? No m'ho puc creure!!

òscar ha dit...

com faig una mica tard m'aprofito de l'avinentessa per dir que el 0-1 del madrid d'ahir fa veure les coses menys grises que abans. som així. soc així!

guanyarem tot, tot i toooot! (publi subliminal de catalana d'occident)

Jordi ha dit...

Som així, Òscar! Tu i la immensa massa de barcelonistes que poblem Catalunya.

Recordo la publicitat. Crec que el Madrid se'l farà seu, però amb el perdrem tot, tot i tot. La nena aquella a hores d'ara ja ha de tenir una edat...

Et feia ennuegat amb l'entrepà de carn arrebossada, de tants dies que no tenia notícies teves....

òscar ha dit...

era ennuegat, jordi, per un adsl traidora i garrepa com l'escanyapobres de narcís oller. no saps com he enyorat (per això aquests comentaris tan extended-mix) l'entrar a fer-la petar virtualment amb tu, l'alex o l'assumpta.
per cert, ahir nit mentre el madrid anava camí de la derrota vaig estar fent una petita selecció del cançoner de joan amades (cançons de bosc) per trametre-li escanejada al nostre amic alex. potser amades tampoc tenia gens de simpatia pel club de la capitat de l'estat espanyol!!!

Jordi ha dit...

L'ADSL juga males passades quan menys t'ho esperes, i els de Telefònica (¿quien si no?) l'ajuden. Celebro doncs tornar-te a tenir entre nosaltres i que no t'hagis ennuegat amb l'entrepà de carn arrebossada (què si no?).
Ho sento, però desconec qui és Joan Amades. Ho he buscar per internet i he trobat que va fomentar l'esperanto. És correcte?

Assumpta ha dit...

Era una pizza petita i a repartir entre dos... jeje... ara bé, també hi havia unas torradetes amb sobrassada i foie-gras :-))

Jordi ha dit...

Per la pizza em fas moooolta enveja, però per la resta no! No m'agrada ni la sobrassada ni el foei-gras... Veus que bé, jo em quedo la pizza i tu la resta... jejeje

Assumpta ha dit...

Val :-)) si sabes com, el proper dia te'n faria arribar un bon tall!! :-))

Jordi ha dit...

Per la disqueteraaaa!!!

Assumpta ha dit...

Hahahahahahahaha em moroooooooooo de riureeeeeeeeeeee :-)))