dilluns, 23 de febrer de 2009

Els corbs han tornat.

Una proposta de Relats conjunts.
Els creia lluny, feia temps que havien marxat sense deixar rastre. No els veia per enlloc. I és que mort el gos, morta la ràbia. Aquella ràbia que em feia estremir de plaer cada vegada que entre les meves mans s’esfumava la vida d’algun desgraciat d’aquells que em gosava portar la contrària. Amb mi no es juga, els repetia. Però no em feien cas i, evidentment, ho pagaven car.

Ara feia temps, però, que havia abandonat aquesta malsana costum de fer desaparèixer aquell qui no m’entrava pels ulls. M’estava desintoxicant. Feia mesos que les coses s’havien posat lletges i vaig haver de guardar sota pany i forrellat aquella doble vida esquizofrènica.

I quan gairebé ho tenia tot oblidat, quan pel meu cap rares vegades em venien aquelles ganes terribles de tornar-hi, de recaure-hi, de sobte, el quadre em va avisar. Ara ells han tornat. Un corb per cada persona que he fet desaparèixer. Dues ales i un bec amenaçants m’esguarden, dia i nit. Per recordar-me que no perdonen. Que no obliden. Que m’esperen. Que el moment menys pensat, quan no m’ho esperi, sobrevolaran sobre mi per emportar-se’m molt lluny. Per cobrar el que és seu. Per fer-me desaparèixer del món dels vius.

20 comentaris:

Carles Garcia i Rosell ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carles Garcia i Rosell ha dit...

Per uns moments m'ha semblat llegir a E.A.Poe. Bon relat.

Cristina ha dit...

Uiii quin mal rotllo però molt bon relat. No sabia que tinguessis tanta imaginació. Jo no sabria ni per on començar.

Jordi ha dit...

Carles: glups! Moltes gràcies!!

Cristina: Imagino que he associat els corbs amb la mort. No sé perquè... Massa imaginatiu!!

Assumpta ha dit...

Joooooooordi!!! Quin bon primer Relat conjunt!! :-))

Bé... jo... si alguna vegada t'he portat la contrària, de veritat, de veritat, de veritat que era sense cap mala fe... de fet, era broma. Saps? Jo crec que sempre tens la rao...

Jejeje :-))

Jordi ha dit...

Assumpta, ara ja és tard... ;-) Moltes gràcies!!

Alex. ha dit...

A mi, els corbs, em crien en els engonals, però, les nits són meves... somnio Castells!
...tu ja m'entens, oi?

Has escrit un bon relat, a veure si m'animo i n'explico una de corbs!

Jordi ha dit...

jajajaja als engonals... Síiiiii!! Ànimis!! Ara tens temps. Pensa que pots fer-ho abans o després de la migdiada.

Per cert, no et perdis el post que publicaré sobre les 19h (està planificat). Porta sorpresa!!

Albert ha dit...

Uf, espero no trobar-me aquest personatge pel carrer. Si veig algú envoltat de corbs ja marxaré corrent. Perquè suposo que encara que estigui narrat en primera persona no deus ser tu, no? jejejeje.
Bon escrit!

T'he deixat un comentari al post del Barça-Espanyol.

Adéu!

Assumpta ha dit...

Em fas por :-(

XeXu ha dit...

Caram, quina estrena! M'ha agradat molt, molt bon relat. Fa una mica de por, però el personatge el recrees molt bé. Basat en fets reals? Esperem que no!

Anònim ha dit...

Quin relat més enrevessat!

Que vas tenir mals sons la nit del dissabte el diumenge?

Vine a Casserres hi somiaràs el menys amb horts! I ens faràs un relat ecològic!

No sabia que tenia un fill amb una ment una mica enrevessada.

Mama

Jordi ha dit...

Albert: contestat el post Barça-Espanyol! Ah! Crec que no sóc jo, però mai se sap... Qui té doble personalitat crec que no n'és conscient... jejeje

Assumpta: ú!!

Xexu: diria que no, i diria també que no és autobiogràfic. Però mai se sap... ;-)

Mama: apa doncs, quina sorpresa t'has emportat!! jejeje

bajoqueta ha dit...

No la coneixiem esta faceta teua de vore corbs ;)

Molt ben escrit!

sílvia ha dit...

hola jordi!
Molt bon relat. T´apuntes al concurs de temàtica esportiva?
Salutacions
sílvia

kweilan ha dit...

M'ha agradat. Un bon relat!

kweilan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi ha dit...

Sílvia: sí, he de fer un pensament i concentrar-me!!

Kweilan: gràcies!

Sergi M. Rovira ha dit...

Un relat estremidor des d'una òptica psicològica molt interessant (i no és una frase recurrent que hagi fet servir abans en d'altres relats, eh?), certament Poesc (es diu així?)
:-)

Jordi ha dit...

Sergi, sí, ja podria ser ja! És la segona persona que comenta que l'estil és de Poe (i de por), clar... jejeje