Deixem-lo fer, caram!

Pobre! Mira que havia trobat una bona feina. I ara amb temps de crisi això s’agraeix. Però és clar, hi ha feines i feines. Si resulta que et dediques a anar contra les espècies en extinció ja se sap. I si a més a més vols fer desaparèixer l’últim exemplar (protegit) que actualment adorna la nostra geografia catalana, doncs et pots arriscar a que et multin i fins i tot a alguna que altra pena de presó. Tot té un preu!

A mi mai m’ha agradat conduir per l’autovia i anar veient com una figura d’un toro negre es retalla a l’horitzó i poc a poc va emergint des d’un punt llunyà i em recorda que, per poc que volem, formem part d’una Espanya plural, única, lliure i indivisible. Aquella Espanya de la pell de toro, de la pandereta i de les folklòriques amb el vestit de faralaes. Del cigaló del conyac Osborne. I la del Bertín (amb cognom d’aquesta marca), dels Morancos i dels Cruz i Raya de torn. Em fa ràbia, què voleu que us digui. Ni mi identifico ni m’hi identificaré mai.

És per això que crec que entre tots hauríem de posar mig euro per persona per tal que aquest pobre home pugui fer la seva feina i eliminar de la geografia catalana aquesta mena de símbols que tant molesten a més d’un (entre els que m’incloc). En poques paraules, perquè pugui anar pagant les multes que li vagin posant...