Ja la tenim aquí!!

Fent-me meva aquella famosa frase que va desenterrar en Pep Guardiola quan, enfilat al balcó de la Generalitat i amb la primera copa d’Europa recolzada a la barana, ja puc dir: “Ciutadans de Catalunya: ja la tenim aquí!!”. Preguntes bàsiques:

- El què tenim? La Copa Catalana de Caminades de Resistència que m’acredita com a un dels molts vencedors en la categoria d’individual.

- A on la tenim? Doncs a la meva particular vitrina de casa on tinc exposats (és un dir) tots els trofeus que ens han donat a les diverses caminades en les que he participat. A la foto que adjunto a continuació, podeu veure alguns d’ells:

Ahir per la tarda estàvem citats tots els campions de Copa (és a dir, aquells que havíem arribat la temporada passada al mínim de punts fixats per la FEEC) a Gavà per a l’entrega de premis. Va ser un gran tarda, de retrobament amb els amics, coneguts i saludats. Tarda de bromes, d’alegries, d’anècdotes, d’aplaudiments, de reconeixements i de records emotius pels companys que van perdre la vida la temporada passada en alguna de les marxes que es van disputar. En fi, una tarda amb sabor nostàlgic per tot allò que va succeir la temporada passada, però a l’hora amb sabor d’arrancada de temporada, ja que el quinze de març tornem de nou a trepitjar els camins i a participar a les proves de Copa Catalana.

No va faltar ni un dels companys de club que ens vam proclamar campions l’any passat: el Xavi, el Jordi Atleta, el Raül, la Txell, el Josep i un servidor. Nerviosos. Des de l’escenari ens anaven cridant a tots, un a un, i d’aquesta manera tots teníem el nostre petit moment de glòria i de reconeixement. A mi m’han fet patir, ja que he estat dels cinc últims. Ja em pensava que no se’n recordaven de mi...

Tampoc va faltar l’aperitiu de després on la vam fer petar amb tots els coneguts preguntant objectius per aquesta temporada i l’estat de les lesions de més d’un (entre els que m’incloc).

Ah!! Finalment de record me’n vaig emportar uns pals que van tocar-me en un sorteig massiu de material una mica trucat, perquè no dir-ho. Hi havia regals per gairebé tothom i els que no s’havien aixecat a recollir-ne cap, només dir el número en veu alta, el presentador de la vetllada el deia com si l’haguessin tret de la bossa i l’ “afortunat” s’aixecava amb una alegria immensa. A mi em va tocar legalment, malgrat la meva mala sort en els sortejos...

Bé, tampoc va faltar la foto de guanyador estil Rafa Nadal: