“Un home a les fosques”.

Gran llibre del gran Paul Auster. D’aquells que te’l llegiries tot d’una tirada (jo vaig trigar dos dies i perquè havia de dormir), perquè relativament és curt i perquè des de la primera paraula (estic) fins la darrera (avança.) ja enganxa. No sé pas que té aquest autor que de moment, els tres llibre que m’he llegit, m’han encantat. Escriu d’una manera molt planera, però la trama de les històries és molt original. Aquesta vegada ens sorprèn amb una novel·la que transcorre en una sola nit, on un home estirat al llit que li costa molt dormir a conseqüència de la mort de la dona i les desgràcies de la seva filla i la seva neta, s’inventa històries per no pensar-hi.

Tinc un amic que quan parlem d’en Paul Auster diu que sempre escriu igual i remata la frase amb un “si agafes un llibre d’aquest autor sense saber-ho i comences a llegir-lo, saps a ulls clucs que és d’ell”. Pot ser, no dic que no. Té una manera peculiar d’escriure. Però endavant, a mi m’agrada molt!