dimarts, 19 de maig del 2009

Com rebentar un cap de setmana.

El company d’una empresa externa que actualment seu a la meva dreta, és fanàtic de les cançons que podríem batejar com casposes. De tant en tant, entra en un estat catatònic controlat i es deixa posseir per melodies de fa molt de temps. Pots trobar-te’l cantant cançons de la Mari Trini (“por què a mi se me ha caido una estrella en el jardín”), la Masiel (el mític “lalalá”), Georgie Dann (“la barbacoa”), Mecano (“no me mires, no me mires, no-me no-me no me mires”) entre d’altres. Evidentment, jo també incorporo cançons al repertori, com les de la meva estimada Raffaella Carrá (“para hacer bien el amor hay que venir al sur”, “la mujer en el armario”), l’incombustible Bertín Osborne (“buenas noches señora”), o el mateix Fary (ja sabeu “que se lleven aqueeeel toro del agua, que se lleven aqueeeel toro del río...”).

El divendres passat no l’altre, va destapar-se amb una cançó que un servidor mai havia sentit. La tornada de la mateixa, deia quelcom semblant a “qué harías tu en un ataque preventivo de la URSS”. Encuriosit, la vaig buscar al youtube obtenint aquest resultat. Va ser tal l’impacte que vaig passar-me tota la Marxa Romànica de Navàs cantant la cançó de marres. Però no només jo, perquè un company, el Josep, envia un mail el dilluns comentant una mica com havia anat la prova i un dels apartats que posava era quelcom semblant a “vaig estar preguntant-me tota la nit què faria jo davant d’un atac preventiu de la URSS”.

Van passar els dies de la setmana, lenta i feixugament, entre cançons i ídols caiguts fins que el gloriós divendres va arribar. En un atac de revenja i quan quedava una mitja hora per plegar, em vaig girar i li vaig dir “Et penso rebentar el cap de setmana”, i seguidament vaig agafar el brau per les banyes, vaig afinar la meva veu de varíton (en to menor) i vaig començar la meva interpretació entonant aquell conegutnananana nananananà nana nana Fernandooooooo” (es notava que no sabia la lletra, però de vegades, com més nananàs té la cançó més mal fas al teu contrincant que li fas del tot inevitable que es pugui treure la melodia del cap).

Semblava que la cosa havia quallat, perquè durant uns instants va estar taral·lejant la tonada sense parar. Però ah! el seu contraatac va ser ferotge, ja que de sobte, se’m va quedar mirant i em va deixar anar un “By the rivers of Babyloooon”. Va donar de ple i després d’uns moments d’indecisió i de frases exaltades per part seva de “va, continua, sé que vols continuar-la, te la saps!” no vaig poder contenir-me i vam acabar fent una coral a dues veus.

Arribada l’hora de plegar, tenint encara aquelles ganes de revenja al cap, i no trobant-se ell a la seva taula, vaig escriure en un posit “nananana nananananà nana nana Fernandoooooo”, seguit d’unes lletres majúscules que posava: “Recorda: ET REBENTARÉ EL CAP DE SETMANA” i li vaig enganxar a la pantalla de l’ordinador.

Va haver-hi un guanyador d’aquesta cruel batalla. Evidentment! En totes les guerres sempre hi ha guanyadors i perdedors. I a que no sabeu qui va ser? Doncs sí, companys, ... ell!! Però el més trist és que vaig auto-rebentar-me jo mateix el meu cap de setmana quan no vaig poder de taral·lejar / xiular la cançoneta de marres d’aquell tal Fernando. D’això se’n diu foc amic?

18 comentaris:

òscar ha dit...

unes petites recomanacions per a futures batalles ...

"nunca volverás a bañarte en mi piscina" -tango-
"tu piel morena" -viceversa-
"mari pili" -ejecutivos agresivos- (impagable!)
"yo tengo un novio en haway" -no se lo digas a mamá-
"me lo dices, me lo cuentas" -azucarillo kings (cover pixies-
"desidia" -objetivo birmania-
"arriquitaun" -lain-
"estoy llorando or ti" -minerva-

quan necessitis més armament pessat d'aquest tipus, missatget i llestos!!! :)

òscar ha dit...

totes, malauradament, poden trobar-se al youtube.

Albert ha dit...

Jajajaj, què bé que us ho passeu...

Les cançons estúpides les haurien de prohibir, són les més enganxifoses!

Adéu!

Assumpta ha dit...

♫ Aaaaaaaa aaaaaaaa aaaaaaaal borde del mar... Desidia.. ♫

♫ Aaaaaa aaaaa aaaal borde del mar... desidia... ♫


Jo en sé una de milloooooor!!!! .-))

Marta tiene un marcapasos
que le anima el corazón,
no tiene que darle cuerda
es automáaaaatico,
es automáaaaaatico
.

(Hombres G.)

neus ha dit...

jajajajajjajajja ais quin riure!!! i riuria més si ara no estigués cantant mentalment nananananananna fernando! aaaaaaaaaaaah! espero que demà ja no hi sigui, que sinó contratacaré jo!! XD

Bonaniiiiiiit!

Anònim ha dit...

El meu avi va anar a Cuba
A bordo del Català
El millor barco de guerra
De la flota d’ultra mar.

Quan el Català sortia a la mar
Els nois de Calella
Feien un cremat
Mans a la guitarra
Solien cantar
Visca CATALUNYA
Visca CATALUNYA
Visca el Català

El meu avi va anar a.............

Mama Jordi

Jordi ha dit...

Òscar: grans cançons. L'altre dia ho vaig intentar amb Viva la fiesta d'en Paco Pil (la mateixa època que la de viceversa), però no me'n vaig sortir tampoc!!
Ei, jo tinc un cd d'Azucarillo Kings!! Què grans!!
Ara m'endinsaré al youtube a per les que no conec i que has apuntat.

Albert: si les prohibissin, una part de nosaltres moriria amb elles...

Assumpta: endinsar-nos al món d'Hombres G suposo bucejar dintre d'un mar de cançons de les quals no podries sortir durant dies, començant per la de Sufre mamón, Chica cocodrilo, la del marcapasos i acabant per la gran, la millor: Venecia.
Quina època!

Elur: sento haver-te rebentat el dia! jejejeje

Mama: havanera al canto!

òscar ha dit...

també tinc el cedé dels azucarillo kings. fins i tot vaig assistir a un parell de concerts a la boite (crec que ja és tancada) en la que van oferir al públic una versió de "la chica del póster" de francisco que era per emmarcar.

en quant als hombres g, aquí m'heu tocat la fibra sensible. clàssics a banda, les meves favorites són la gloriosa "indiana", "nassau", "chico tienes que cuidarte", "voy a pasármelo bien" i "rita: la reina de la ginebra".

el dia de les braves, t'obsequiaré si m'ho permets amb un espectacular cedé amb hits ramplons de la música ibèrica.

MAMA JORDI, crec que es mereix que li canti de bon matí una versió de "el meu avi" en anglès patiller que, a ben segur, li farà molta patxoca ...

"my grandfather goes to cuba,
into the catalonian ship
the best warship of the world,
to the ultrasea float
.../...
when the catalonian,
going to the sea,
the calella's children,
taking a burning".

Jordi ha dit...

La chica del póster és, possiblement, la que més m'agrada d'ells. Comença amb aquell lerereiiii... Ai!! Crec que la Boite no ha desaparegut, només ha canviat de nom. Allà vaig anar a veure fa dotze anys més o menys a uns imitadors dels Boney'M.

Fet, fet!! El rebré amb les mans obertes!!

La meva mare, quan llegeixi aquest comentari teu, plorarà d'emoció! Podria ser una versió dels Azucarillo Kings... vull dir!! Tal ment com la de ponte gamba en Lloret de Mar (res més lluny de la realitat)

neus ha dit...

No pateixis, avui estic immunitzada... fa més d'una hora que canto (intento cantar) això:
http://www.youtube.com/watch?v=WHNGZC9rfao

;P

Jordi ha dit...

No havia sentit mai aquesta cançó! Molt maca! Intentaré no caure en el parany d'enganxar-me... jejeje

Fran ha dit...

No-élia noelia noelia noelia no-elia-a-a...

Fran ha dit...

Tinc una amiga, l'Emilita, que m'ha destrossat molts dies amb aquesta cançoneta de la Noelia...
Lo teu del Fernando estaba clar que passaria... jajajaja

Jordi ha dit...

Ostres Fran, un altre mite de la música rebenta caps de setmana! Me'n vaig a desintoxicar-me!!

Anònim ha dit...

Oscar!

Gràcies per la traducció en anglès del meu avi.

Si el autor del meu avi el mestre Ortega Monasterio aixequés el cap que diria? Què en pau descansi!

Sóc una forofa de les havaneres, sobretot del grup Cavall Bernat amb el mestre Ortega Monasterio.

Pregunta-li el Jordi i et farà cinc cèntim, de perque El mestre Ortega trucava a casa.

Ah, no en parlis de vostè. En fas iaia sense ser-ho.

Mama Jordi

bajoqueta ha dit...

Abans d'anar a la guerra t'has de documentar millor, que ell té un doctorat pel que contes jajajaja.

Per què a la feina sempre ens toca al costat algú tant diferent de natros?

Pep Pla ha dit...

Don't blame it on moonlight,
Don't blame it on sunshine,
Don't blame it on the good times,
Blame it on the boogieee
(Dum dum, dum dum, dum dum, dum dum, dum, durumdum dururu dum dum, dum dum, dum dum dum dum dum)

Salutacions del company de feina.

Pep

Jordi ha dit...

Mama: ja ho recordo, ja!!

Bajoqueta: és veritat, hauré de fer una intensiva de cançons de tota la vida! jejeje

Pep: estimat company de l'empresa externa de la meva dreta!! Sempre guanyes, no sé com ho fas! Però aquesta vegada seré fort i no cauré, que ho sàpigues!!

...

dururu dum dum... merda!