De compres… amb dones!

Ahir vaig caure-hi de quatre grapes. El que havia de ser una sortida per anar a comprar un (singular) parell sabates per un casament (singular) amb dona (singular) va acabar esdevenint una sortida per anar a comprar dos (plural) parells de sabates per dos casaments (plural) amb dones (plural). És a dir, i resumint, que tant la dona A com la dona G, necessitaven urgentment fer una escapada al centre de Barcelona per fer-se cadascuna amb un parell de sabates per poder assistir a un casament d’aquest que té lloc a l’estiu i on, obligatòriament i seguint les normes no escrites de les dones, no pots repetir ni vestit ni sabates que ja hagis dut en un altre casament (encara que faci un, dos, tres o més anys). L’home T va fallar-me. Que sàpigues que no t’ho perdono! Això no es fa! Sé que en lloc d’estar treballant com vas dir-me estaves tranquil·lament assentat al sofà de casa i mirant la televisió!

El recorregut va començar a dalt de tot de les Rambles, tocant a l’avinguda Diagonal. Va consistir en una mena d’eslàlom d’esquí, ja que la baixada va ser fent esses i anant de dreta a esquerra per tal de no deixar-nos d’entrar a cap sabateria situada a banda i banda de les Rambles, però a una velocitat molt més lenta.

Un servidor anava en qualitat de shopper assintance (assistent de compres). Un nom molt maco si te’l diuen així de bones a primeres. Quan vaig començar a opinar i a assenyalar amb el dit sabata rere sabata que creia que eren adequades per portar a un casament sota el lema de “I aquesta?” i veient les cares que feien la dona A i la dona G i no entenent com amb un vestit negre no es poden portar sabates vermelles, verdes, marrons o de qualsevol altre color, vaig decidir passar a un segon pla. Un segon pla que consistia en anar darrere d’elles com un gosset falder aguantant les bosses (el que a l’Everest en diuen portador o sherpa) i quan entraven a una nova botiga, un servidor s’aparcava a fora, preferent ment en alguna estació del bicing (col·locant el dit índex de les mans un a cada forat on aniria ancorada la bicicleta) o sinó en algun banc o si hi havia zona d’estacionament d’homes just davant de la sabateria, també l’aprofitava. He d’aclarir de que no va haver cap afortunada que, anant a buscar una bicicleta en alguna de les estacions que em vaig aparcar, li sortís el número on jo estava ancorat. No sé què hagués passat si en lloc d’afortunada hagués estat afortunat. Crec que hagués sortit corrents...

Passada una estona i quan des de dintre em mostraven sabates per aprofitar-se de la meva dilatada experiència com a comprador de calçat, veient que la catàstrofe estava apunt de davallar sobre el grup (és a dir, que s’acostava l’hora de tancament de les botigues i l’objectiu encara no s’havia materialitzat), vaig decidir agafar el brau per les banyes i emprar la tàctica de que m’agradaven totes les sabates fent cara d’emocionat, alçant el dit polze o fins i tot, de vegades, fent que sí amb el cap i vessant alguna llàgrima d’emoció.

Finalment, i quan tot semblava perdut, l’objectiu es va complir i les dues dones, la dona A i la dona G van sortir amb un parell de sabates cadascuna. Casualment, l’home T va fer acte de presència quan casualment era l’hora de tancament de les botigues del centre de Barcelona argumentant que casualment l’havien entretingut a la feina i que el tràfic a Barcelona un divendres a la tarda està molt malament. Casualment... Jo, casualment, vaig dir-li el nom del porc. Casualment...

P.D.: Avui, doncs, toca durant tot el dia sessió de recuperació, bany i massatge.