Aquests són els partits que queden i que per anar bé hauria de guanyar el Barça per tal d’alçar-se amb el títol de Lliga. Tant lluny que semblava al començament, eh? Doncs ara només queden dos petits esforços per aconseguir l’objectiu final (o un dels objectius finals, depèn de com t’ho miris). Aquesta vegada, però, aquest tercer pas que mancava abans dels dos que encara resten, ha estat com un calvari. Ostres tu, he patit molt! Quin partit! Em pensava que no volien la Lliga. Per un moment m’ha vingut aquesta idea al cap. Es pot jugar més malament i amb tanta desídia? Des del començament ja s’ha vist que el partit no tindria res a veure amb el del Vila-real (ni per joc ni per tranquil·litat). I, a més a més, quan el Barça ha marcat el primer gol semblava que tot estava fet i teva-meva, teva-meva, passada endavant, passada endarrera... (aquí quedaria bé un “pin pan pin pan pases vienen pases van”). I si jo no ho veia clar, només ha faltat el gol del Tenerife (amics per sempre) abans d’acabar la primera part perquè el meu cos, des del cap fins la punta del dit petit del peu s’estremís i em comencessin a entrar totes les pors.
A la mitja part, però, he fet un exercici de fe i m’he dit que res, que el Profeta alliçonaria als seus homes, que els faria sortir amb una altra motivació, que les coses canviarien i que l’equip es posaria les piles per anar a per totes.
I res més lluny de la realitat... la d’ells, vull dir, perquè la meva no s’ha complert. Han tornat els patiments, han tornat les pors, les mossegades d’ungles, els renecs, les esbroncades a distància (em van sentir des del Camp Nou?)... Però quan tot semblava perdut, quan un Tenerife confiat s’ho estava començant a creure, van succeir dos fets:
1) Va aparèixer el que havia d’aparèixer... el Toni. Bé, sí, és un amic que havia de venir a veure el partit i just fer la seva entrada triomfal al bar, Bojan va marcar el segon gol.
2) Vaig pronunciar les paraules màgiques (cagat de por com estava i carregat de patiment) “Hauríem de fer el tercer” i dos segons i pam!, Xavi li fa la passada a Pedro que marca el gol de la tranquil·litat.
I així van passar les coses i Messi va fer dos gols i en porta, si no m’he descomptat, quaranta-quatre aquesta temporada. I Guardiola va tancar el debat sobre qui havia de jugar, si Bojan o Ibrahimovic, perquè van jugar el dos a l’onze titular, i tots vam tornar a somriure i tots veurem avui el Mallorca-Madrid, i tots serem més mallorquins que mai i vet aquí un gos, vet aquí una piga, que cada vegada està més a prop aquesta Lliga.
A la mitja part, però, he fet un exercici de fe i m’he dit que res, que el Profeta alliçonaria als seus homes, que els faria sortir amb una altra motivació, que les coses canviarien i que l’equip es posaria les piles per anar a per totes.
I res més lluny de la realitat... la d’ells, vull dir, perquè la meva no s’ha complert. Han tornat els patiments, han tornat les pors, les mossegades d’ungles, els renecs, les esbroncades a distància (em van sentir des del Camp Nou?)... Però quan tot semblava perdut, quan un Tenerife confiat s’ho estava començant a creure, van succeir dos fets:
1) Va aparèixer el que havia d’aparèixer... el Toni. Bé, sí, és un amic que havia de venir a veure el partit i just fer la seva entrada triomfal al bar, Bojan va marcar el segon gol.
2) Vaig pronunciar les paraules màgiques (cagat de por com estava i carregat de patiment) “Hauríem de fer el tercer” i dos segons i pam!, Xavi li fa la passada a Pedro que marca el gol de la tranquil·litat.
I així van passar les coses i Messi va fer dos gols i en porta, si no m’he descomptat, quaranta-quatre aquesta temporada. I Guardiola va tancar el debat sobre qui havia de jugar, si Bojan o Ibrahimovic, perquè van jugar el dos a l’onze titular, i tots vam tornar a somriure i tots veurem avui el Mallorca-Madrid, i tots serem més mallorquins que mai i vet aquí un gos, vet aquí una piga, que cada vegada està més a prop aquesta Lliga.
16 comentaris:
Hola Jordi!
Com va el cabell? ha crescut una miqueta, ja? Si? :-)) Ho veus, home? ;-))
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, que pel Madrid, la lliga s'ha acabat.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos,
que el Barça tots els rècords ha fos.
(ostres, que bona poetessa sóc... l'art ÉS en mi)
I ara et deixo aquest regalet:
CLICA :-))
Estic per fer un curset de budú accelerat i clavar algunes agulles als peus de cr9 i a les mans del portero de la selección. A veure si i soc a temps!!!!
Si el Mallorca avui ens fa un favor, amb un més ja en tindrem prou! Força Mallorca!
Doncs a mi no em va desagradar tant el partit. La primera part ensopidota, però domini molt clar del Barça, que si no m'equivoco va acabar amb un 78% de possessió a favor. El Tenerife, pobre, no inquietava, i ja es veia que caurien els gols. van trigar i es va patir una mica, però el dia, l'hora i la climatologia no acompanyaven gens. Això ho jugues un dissabte amb el camp a vessar i sense pluja, i ja hauríem vist quants li queien al Tenerife.
Noi, ens la jugarem amb el Sevilla al Sánchez Pizjuán. Ho veig una mica complicat però hem de confiar.
No cal que cliquis el meu regalet :-(
No ha servit de res... snifff
Assumpta: això del cabell ho segueixo veient igual... com la Lliga!!
En saps molt de fer rimes!!
L'he escoltat, però llàstima que no servís de res...
garbi24: el fan els del CCC? Jo també m'apunto!
Albert B i R: no va poder ser, llàstima!
XeXu: no inquietava?? Ostres, quan sortien en contraatac gairebé em tapava els ulls amb les mans per no veure-ho!! Sí, amb el que acabes dient tens raó, si el temps hagués acompanyat la cosa no hagués estat tant ensopida. Però jo vaig patir, eh!
Jordi: sí, sí, confiar, sobretot confiar! Per què no??
Assumpta: massa tard! ja ho he fet! ;-)
Aisss... una servidora potser peca de massa fe, ja no ho sé, però en aquests dos últims partits he estat molt tranquil·la. Tampoc cal que juguin cada partit com els àngels, perquè tot i no jugant com jugaven la temporada passada juguen molt bé, MOLT bé. Potser falta anar més de cara a barraca, sí, però és perquè no tenim a don Andrés al camp ja en pots estar ben segur.
Dos partits i s'haurà acabat tot. Per bé o per mal.
Del partit d'ahir no en vull ni parlar, només diré una cosa, el RM és Casillas i CR9, els altres són pur atrezzo. Va, en diré dues, realment el Mallorca està al quart lloc jugant com va jugar ahir??? tan dolents són la resta???
El Jerez, amb el nou entrenador, té molt més bon futbol.
al final he dit moltes coses d'ahir è? sóc una bocamolla XD
I ahir els mandrils ja van tornar a fer la seva!
No em preocupa. En queden 2, com bé dius. Pit i collons que ja ho tenim aquí!
*Sànset*
Elur: Fe, no, tens carretades de fe!! ;-)
Sí, sí, per bé o per mal, perquè a mi ja em comença a cansar una mica, eh! Un guanya, l'altre també... emoció? Home, doncs poca! Ja saps el que faran!
Sí, sí, ahir poca cosa va fer el Mallorca. Segur que sentia la pressió de tots el culés.
Sànset: sí, sí, gairebé a tocar!
Ara mateix hi signo que tot segueixi així, va, que tot segueixi igual, que tant Barça com Madrid guanyem els dos partits que ens queden i ja està... i s'ha acabat, au!!
:-DDD
L'elogi Guardiolià als seus jugadors em fa ser molt optimista de cara al rush final de Lliga.
No m'agrada la possibilitat de perdre, i encara menys contra el Madrid, però sigui quin sigui el final, l'orgull l'hem de mantenir. Sense condicionants.
Assumpta, jo ja he signat a la pàgina web www.quetotsegueixiigual(enfutbol).org hehehehe
Òscar: La frase és boníssima: feu el que volgueu! Si voleu guanyar, guanyeu, sinó, feu el que volgueu.
Una victoria que va costar molt i es que aquest equips que es juguen el descens sempre són molt complicats. Sort que els nois de la masia van esvaïr els fantasmes.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada