Segona trobada amb Jaume Ferrer.

Ahir vaig tenir per segona vegada el plaer i el privilegi d'assistir a una nova trobada de bloggers amb el precandidat a la presidència del Barça, Jaume Ferrer. Com de ben segur sabeu, és qui representa el continuisme de la junta actual, però amb algun canvi, sobretot a nivell social. Per què tocar a nivell esportiu una política, una manera de fer, una manera de viure que fins ara ha demostrat ser efectiva? Els resultats estan a sobre la taula... O millor dit, a les vitrines del museu.

La reunió ha tingut lloc a la seva nova seu del carrer Fontanella número 5-7. Ens hem assegut al voltant d’una taula (quadrada) i hem departit durant aproximadament una hora i mitja. Xerres amb ell, o millor dit, debats, li fas preguntes i el veus a gust parlant del Barça, xala, gaudeix, s’hi troba bé. Et parla de tu a tu. És una persona propera. Em va donar la sensació que ens coneixíem de feia temps, perquè m’hi vaig trobar molt bé, com la primera vegada que el vaig conèixer. Et transmet confiança i serenor. Idees clares, de present i de futur.

Amb la cara seriosa ens comenta que s’han posat el repte d’aconseguir un nou Barça de les sis copes. Argumenta que com ja ho han fet una vegada, saben com fer-ho i, per tant, ho poden repetir. Se’l veia convençut, però a mi se m’antulla una mica complicat. Argumenta que per aconseguir aquesta fita s’ha de seguir comptant amb la cantera, amb la gent que puja i amb el mateix staff tècnic que actualment. Amb Txiqui? Potser... no se sap.

També vam tenir l’oportunitat de parlar sobre la requalificació dels terrenys del miniestadi. Amb els diners que s’obtinguin bàsicament es faran dues coses: construir un nou palau blaugrana i remodelar l’estadi (accessibilitat, tapar les zones descobertes perquè la gent no es mulli, ampliant-lo aixecant la tercera graderia, construcció de llotges VIP i obrir algun restaurant per obtenir beneficies extres els dies en que no hi hagi partit).

Quan se li va preguntar pels futurs fitxatges, no va voler revelar molta cosa. Només que el Profeta Pep i en Txiki s’havien reunit el febrer per planificar la temporada i, per tant, si es donava l’oportunitat de portar abans de les eleccions algun dels jugadors dels que es va parlar, doncs es faria.

Algú, no recordo ara qui, li va preguntar què faria si perdés les eleccions. La pregunta anava cap a si acceptaria afegir-se a la candidatura que hagués guanyat (si ho fa Marc Ingla, per exemple). No s’ho va pensar dues vegades quan va respondre: “Si perdo les eleccions em quedaré a casa”. Va matisar, segons més tard, que era una manera de parlar, i que, evidentment, seguiria anant a veure els partits al Camp Nou.

Cada vegada veig més clar que Rosell no pot ser president del Barça. No el veig aigua clara. No creieu que l’envolta una mena d’aura misteriosa que fa sospitar una mica? Poso l’un al costat de l’altre, comparo personalitats, gestos, paraules, ... Feu-ho, a veure si traieu la mateixa conclusió que jo!