dijous, 10 de novembre de 2011

En ocasions… no veig iogurts.

El noi té la cara blanca, estil Iniesta. No és que sigui albí ni res semblant. Només té la cara blanca després d’haver obert la nevera i haver vist que allà no hi havia el que esperava trobar. Si més no ell no ho veia. Portava estona allà palplantat, amb cara d’incrèdul, quan una ma va tustar-li l’esquena.

- Què et passa? Què hi vas aquí?

- En ocasions... no veig iogurts.

- Coi, com el nen del Sisè sentit?

- Bé, més o menys, però jo tinc trenta-quatre anys, sóc més alt i de moment no veig cap mort.

- Ai las! I doncs, què passa?

El noi de la cara blanca estil Iniesta que no es que sigui albí ni res semblant i que només tenia la cara blanca després d’haver obert la nevera i haver vist que allà no hi havia el que esperava trobar, va explicar-li que des de fa dies deixava iogurts a la nevera comunitària de la feina, i l’endemà en desapareixia algun.

- Quants iogurts veus? – va preguntar el noi de la cara blanca estil Iniesta que no es que sigui albí ni res semblant i que només tenia la cara blanca després d’haver obert la nevera i haver vist que allà no hi havia el que esperava trobar.

- Cap!

- Doncs et prometo que ahir n’hi havia un. Paraula! Així com el cap de setmana en vaig deixar dos i el dilluns només en quedava un. I així com fa mesos que em ve passant.

- Vols dir? No són il·lusions òptiques teves?

- De veritat! Paraula!

- Potser s’ha desintegrat? Potser ha estat abduït? Potser s’ha fusionat en tant que nevera i s’ha convertit en quelcom no frost? Potser això que tens davant no és una nevera, sinó una porta interestel·lar de les galàxies més galàxies que es fan i es desfan? Potser...

- Potser... hi ha algú que se’ls està menjant sense dir-me res? És a dir, que me’ls pispa.

- Potser, potser... Jo, és que a mi em va molt el rotllo ciència ficció, ja em perdonaràs.

Així, envalentint per la descoberta, el noi de la cara blanca estil Iniesta que no es que sigui albí ni res semblant i que només tenia la cara blanca després d’haver obert la nevera i haver vist que allà no hi havia el que esperava trobar, va emprendre el camí del seu despatx, va agafar un paper i un bolígraf, va gargotejar quatre paraules, va agafar un envàs buit d’un iogurt que s’havia menjat el dia anterior i que descansava a la paperera groga del plàstic, va encabir-hi el paper gargotejat a dintre, va dirigir-se a la nevera i va col•locar-ho tot dintre la bossa on guardava els iogurts. Va somriure i va quedar-se més tranquil. Bé, no del tot, perquè ves a saber quantes coses més desapareixien d’aquell artefacte que generava fred. De fet se li va passar pel cap la idea de convertir-se en el justicier de la nevera, però no va trobar un vestit idoni per posar-se i la va descartar.

Voleu saber què posava la nota? Avís: conté paraules grolleres que potser poden ferir la sensibilitat teva, oh lector que has aguantat caritativament pacientment fins al final d’aquest post.



21 comentaris:

Alba ha dit...

Paraules grolleres??? Cagondenaaaaa.... encara t'has quedat curt!
Com pot haver gent així?? Jo com a molt mango dels companys algunes avellanes.... però sent concient que ells ho saben i em deixen, però un iogurt.... i si sol fos un rai!!!

Clidice ha dit...

Vols dir que calia dir-li "gran" a la puta? Trobo que l'has tractat massa bé. Jo, per això, acabo al corredort de la muerte! grrrr

XeXu ha dit...

Ara em sento més tranquil, veig que quan insulti amb paraules gruixudes en Cristiano Ronaldo no passarà res, ja que el mateix autor del blog no s'està d'emprar el vocabulari normal que es fa servir quan alguna cosa emprenya. I és que no és per menys. Fa un temps vaig fer un post que parlava de robatoris a la meva feina. Això que t'ha passat a tu també els passa als incauts dels meus companys que tenen la confiança de deixar iogurts i altres coses a la nevera comunitària. No és el meu cas, però sé que si en deixés em passaria igual. O bé hi ha molt de penques per tot arreu, o és que hi ha alguns gremis que tenen per costum fer aquestes coses, i que ja ho has de tenir present. No ho sé. Acusar és lleig. Però robar encara ho és més. M'imagino el culpable obrint la nevera i exclamant 'a veure què tenim avui per endrapar gratis??'. I m'imagino que és descobert i que el menjar que anava a robar no li entra precisament per l'orifici bucal...

garbi24 ha dit...

Jo de tu hagués reposat el iogurt arreglant-l'ho una mica amb un fort laxan......
M'has fet recordar d una vegada que un pispa es fotia l'aigua amb gas que un senyor portava acuradament de casa seva......fins que es va emprenyar i la va omplir amb aigua de mar.....el varen enxampar el mateix dia......i no ho va fer més.

Yáiza ha dit...

Atenció, homes i dones, nens i nenes, gats i gossos... tinc la solució a l'enigma dels iogurts de l'home de cara blanca que no era albí!

Recapitulem els fets:

- Doncs et prometo que ahir n’hi havia un. Paraula! Així com el cap de setmana en vaig deixar dos i el dilluns només en quedava un. I així com fa mesos que em ve passant.

[...]

...va emprendre el camí del seu despatx, va agafar un paper i un bolígraf, va gargotejar quatre paraules, va agafar un envàs buit d’un iogurt que s’havia menjat el dia anterior i que descansava a la paperera groga del plàstic,...


Clar que avui no queda cap iogurt!! Si ahir, igual que dilluns, hi havia un iogurt, i ahir se'n va menjar un... doncs no en queda cap! No es tracta, doncs, d'un problema de furts dins la nevera comunitària de l'empresa, si no d'un problema d'amnèsia recent, afectant el conjunt de la memòria corresponent a les 24h anteriors.

Misteri resolt! ;)

El porquet ha dit...

Ben fet i molt ben dit! Jo encara li n'hi hauria posat alguna de més "carinyosa".

Però com es pot ser tan i tan patètic? Com es poden anar robant iogurts de la nevera? Vinga homeeee, a cagar a la via!!!! (perdó, però com que veig que tu t'hi has posat fort jo també m'hi arremango).

És d'un baix nivell moral alarmant, o com diu aquell, "és de ser inútiles"...

Adbega ha dit...

Després de dies sense passejar per la bloggosfera he de dir que m'ha encantat petar-me de riure amb la teva entrada! Pobre iogurtero frustrat!

Barcelona m'enamora ha dit...

Pobre paio!! No poder deixar quatre iogurs dins la nevera de la feina sense que te'ls pispin...ara, s'ha de reconéixer que el cas és divertit!! Que vigili, aviam si encara el que li ha estat prenent els iogurs serà algun dels caps!

Per cert, aquest noi té la mateixa lletra que el meu cosí, clavada!!!

pons007 ha dit...

el lladre de iogurts no sap que en mica en mica s'acosta al iogurt enverinat!!!

Dels simpsons, es clar (El triple bypass de Homer)
http://pons007.wordpress.com/2008/01/31/cas-tipic-323-noi-li-agrada-noia-noi-li-agraden-els-simpson/

zel ha dit...

Hihihi, que bo, però que bo!

Anònim ha dit...

Estigues tranquil, el dissabte a la nevera de casa no desapareixeran el iogurts, en trobareu!!!!

Mama

Jordi ha dit...

Alba: Exacte, si fos un. Però aquest personatge porta ja molt temps mangan-me'n!

clidice: Pena de mort no, però tallar-li la llengua i les mans perquè no pogués menjar mai més per si mateix, sí!

XeXu: Recordo aquell post. De fet sospito del gremi de vigilants nocturs, que són els únics que es queden sols per l'edifici i els pot entrar gana.

garbi24: Jo, si de cas m'hi pixaria a dintre, de veritat! A veure si li agradava!

Detectiu Yáiza: Noooo!! Cada dia me'n menjo un, però paraula que ahir n'hi havia dos, menys el que em vaig menjar, fa el resultat d'un. Per cert, on estaves tu durant el dia d'ahir? No és que sospiti, però mai se sap... :-)

El porquet: Ara m'has donat una idea. Si voleu, deixar-me idees per notes, cada dia la puc anar canviat!

Adbega: Home, doncs moltes gràcies! D'això és tracta, malgrat que sigui a causa de que em roben descaradament iogurts.

Barcelona m'enamora: Tant me fot, de veritat. Si és un dels caps, encara hagués posat l'insult més fort i tot. Eh, que tinc lletra de cal·ligrafia!

pons007: Ostres, recordo aquest capítol. Sóc molt fan dels Simpsons.

zel: El iogurt?? No hauràs estat tu?

Mama: Doncs crec que te'n desapareixeran uns quants... :-)

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Oh!! al ladrón!!!!

Quan jo treballava fora de casa també solia passar, a la nevera hi havia un "tràfic" de iogurs i de mandarines força important. Fins que un dia, una companya es va confondre de tàper i es va menjar els meus macarrons en lloc de la seva amanida d'arrós...

Barcelona m'enamora ha dit...

Tinc el cap a la lluna de València!!! Així el noi de la cara blanca, estil Iniesta, ets tu! Havia entès que era un company teu de la feina!!!

Doncs sort amb això de trobar el lladregot de iogurs!

Yáiza ha dit...

Jordi, et prometo que no és el que sembla!! Com a prova et puc dir que últimament em caduquen els iogurts a la nevera... amb el fred no em vénen tan de gust!

Assumpta ha dit...

Ostres, ostres, ahir vaig ser tot el dia a Barcelona i divendres per la tarda tenia feina a acabar uns estoigs i no vaig engegar l'ordinador i ara veig que em vaig perdre un munt de posts!!

Però JORDI, xiquet!! i és clar que tu has de ser el "Justicier de la nevera"... si ets el gran Súper Banyera! l'heroi catosfèric seguit per tot el món!! :-))

Espero que l'enxampis! :-))

Ara bé, recorda que els súper-herois fan justícia amb un vocabulari molt correcte :-P

Jordi ha dit...

Tu, jo i l'Otis: ostres, tràfic de menjar. No està prohibit això? Vols dir que es va confondre? No ho va fer expressament??

Barcelona m'enamora: Sí, sí, normalment sempre explico coses meves aquí. Ja m'aniràs coneixent...

Yáiza: Doncs si et caduquen, pots fer donacions a la Banyera, com que me'ls roben, vaig curt de pressupost!

Assumpta: Has baixat a Barcelona i no m'ho has dit?? I el llibre que t'he de deixar?? Dona, així mai te'l podràs llegir!

Ostres, ja tinc multifeina! Justicier de la nevera, Súper Banyera... i sense cobrar! Quina feinada!

A veure si és veritat, però no tinc gaires esperances de d'enganxar-lo. L'edifici és molt gran.

Està bé, moderaré el meu llenguatge. Però és que estic taaaant rebotat! Quina injustícia!

Assumpta ha dit...

El dia que l'enxampis (que espero que ho facis) n'escrius un post, eh? :-))

Jordi ha dit...

Paraula! Però no l'enxamparé, segur. No tinc mitjans per fer-ho. Ara ja no deixo iogurts a la nevera, sinó que cada dia me l'emporto de casa, tristament.

Josep Lluís ha dit...

Un cop més, un post divertidíssim. Ets la pera, Jordi!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Home, l'amanida no estava malament, però els meus macarrons eren millors. Segur :)